Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

8 de febrer de 2009
0 comentaris

06/02/09 Torrent (l’Horta)

divendres, 6 de febrer de 2008 – Ateneu Cultural Casino de Torrent

Per fi, després de vora tres mesos d’inactivitat musical per problemes vocals, hem aconseguit fer un concert sencer! La veritat és que estem molt contents, necessitàvem escenari en vena, després d’haver ajornat tantes actuacions i recitals durant les darreres setmanes! Juguem a casa i els companys del Casino de Torrent ens fan d’amfitrions. Actuem com a cloenda d’una jornada dedicada a la cultura tradicional: l’Entitat Promotora de Muixerangues (EPM), encapçalada per l’incombustible Salva Vila, ha volgut fer-nos cinc cèntims sobre la història de la muixeranga al País Valencià i, fins i tot, ens fan una demostració en directe, gràcies a la presència de la colla de Sant Marcel·lí. D’altra banda, aquesta xarrada servirà també per sentar els fonaments de la incipient Muixeranga de l’Horta Sud, que debutarà segurament en el marc del Correllengua 2009. A la taula, a banda de Salvador Vila, està Francesc Blay, membre fundador de la Muixeranga de València, que ens explica breument com van organitzar-se per formar la seua colla i com han anat consolidant-se progressivament. Després d’un taller bàsic de muixerangues, es mouen taules i cadires. La gent s’ha portat l’entrepà de casa i sopem tots junts. A les onze passades, ens arrimem a l’escenari i comencem a afinar els instruments. El concert tampoc no podrà ser massa llarg, tenint en compte que dalt de l’ateneu hi ha veïns i els podem moltestar si acabem a tal i quina hora. Ens sentim entre amics, entre els especradors del públic hi ha la gent del Col·lectiu Safranar i molts altres companys de lluites i reivindicacions comarcals, com ara Josep Alemany (Naia): avui és el seu aniversari i li dediquem una cançó per traure-li els colors. Fem alguna referència al plenari municipal de dimecres, on el Partit Popular va fer pública la seua intenció de cedir gratuïtament 5000 metres quadrats de terrenys municipals per a construir una seu de la Universidad Católica de Valencia Sant Vicente Mártir. Durant l’actuació, ens sentim una miqueta estranys, feia molt de temps que Laura i jo no tocàvem junts en directe i hem de fer alguns concerts per recuperar la compenetració d’abans. A més a més, per primera vegada, toque tota l’estona de peu, amb una corretja per a la guitarra, i estrenem un monitor per a l’equip de so, que sempre et dóna una referència diferent de com sona tot. Però hem quedat contents amb l’actuació i el públic ens felicita en acabant, què més es pot demanar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!