Els germans provençals vàren patir ahir uns aiguats que Deu n' hi dó,més de 20 morts i almenys 12 desapareguts al departament del riu Var,afectant des de Draguinyà a la costa Toló,Hyeres,le lavanda.....és a dir entre Marselha,inclosa,fins a canes i Niça. Veieu http://france.meteofrance.com/france/meteo?63010.path=previsionsregion%252FREG19%2FT
Rossèl en occità vol dir aquell que té el cabell ros tirant a roig, entre groc i roig.Rossèl en la variant llengudociana es pronuncia amb 'u', Ru i amb 'è' oberta.
De tothom n' es coneguda la fortíssima relació entre Occitània i Catalunya i com durant segles han estat molts i molts els occitans que s' han anat establint a Catalunya i cognoms que ara els donem per catalans e tota la vida no ho son pas,son occitans.No pas gavatxs,ei!, no, aquests son els de més amunt,bastant més amunt.
Ahir la Regió del Llenguadòc-Rosselló organitzava a al jardins Chénier de Carcassona una mena de fira barrejada o intercalada amb espectacles de cultura occitana i catalana,doncs la Catalunya del Nord,com deia el rètol de la Bressola,hi és integrada per l' administració de la República veïna. La pluja va estroncar la festa cap a les 7 del vespre,els Castellers de Barcelona vàren acabar llur actuació ben molls. Hi havia paradetes de totes menes de representació cultural,gastronòmica,d' ensenyaires,cantaires,mitjans de comunicació com ràdio Lengadòc o radio País,venedors de samarretes i enganxines de tota mena(Macarel). La programació complerta ací la teniu: http://www.carcassonne.org/carcassonne2.nsf/vueTous/ FC6E41C004B544EBC1257715002BE015?OpenDocument&FR&Fonctions%20transversales&Agenda&-1&msqAgenda
JORNADES OCCITANES A BARCELONA - Conferència: "La repetición sinonímica en la Chansó cortés occitana: un exponente de la función de la memoria medieval producida por el lenguaje y los sentidos", a càrrec de Dra. Rosa Mª Medina Granda, Universidad de Oviedo. Dimarts 25 de maig, 13 hh. Aula 210. Facultat de Filosofia i Lletres --Conferència: "Ricard Cor de Lleó: de les Cròniques a la Llegenda", a càrrec de Dr. Joan Curbet, Universitat Autònoma de Barcelona, Dimarts 25 de maig, 15 hh. Aula 113. Facultat de Filosofia i Lletres. -Conferència: La bestia del Vacarès de Josèp d'Arbaud i presentació de la tradució de Jaume Figueras. Editorial Galerada (2009). A càrrec de Jaume Figueras (traductor, col·laborador de l’Arxiu Occità i president de l’Institut català d’Estudis Occitans ), dia 27 de maig a les 11 hh. Facultat de Filosofia i Lletres, Sala de Graus. -Conferència: "Leis enterrachins" de Romanilha, a càrrec de Manel Zabala, periodista (BTV), escriptor i traductor, dia 27 de maig a les 13 hh. Facultat de Filosofia i Lletres, aula 210. -Conferència: "Oralidad en el Pantanal brasileno: una poética" a càrrec de Ricardo Pieretti (Brasil, Campogrande) 27 de maig, 15 hh., aula 113, Facultat de Filosofia i Lletres ======================================================== Informació del Jornalièr Audenc Carcassona
Des de sempre, el Parlament de Catalunya ha reclamat el reconeixement del català com a llengua oficial i de ple dret en tots els usos dins el seu territori, i així ha treballat per tal de fer-ho realitat. Així mateix, tot allò que el Parlament de Catalunya ha defensat per al català, en tant que llengua pròpia de Catalunya, també ho ha defensat per a la llengua pròpia de l'Aran: l'aranès, nom que rep la llengua occitana a l’Aran.
Actualment, la llengua occitana és oficial a Catalunya des del nou Estatut del 2006, i el Parlament de Catalunya expressa el seu desig que aquesta oficialitat progressivament arribi a tots els territoris on hom parla aquesta llengua, d'acord amb els mateixos fonaments de la Unió Europea, que en l'article 22 de la Carta de drets fonamentals declara específicament el respecte a la pluralitat lingüística com una riquesa que cal mantenir i envigorir.
Fer un ús normal de la llengua pròpia en les nostres vides és un dret de les persones i dels pobles que formen part de la Unió Europea.
Mentre aquesta oficialitat no arriba, però, no són poques les iniciatives socials i culturals que de l'altre costat dels Pirineus treballen per la recuperació i la normalització de la llengua occitana en els seus territoris. En aquest sentit, el Parlament de Catalunya vol felicitar la comuna de Tolosa, així com els responsables dels transports col.lectius de la vila (Tisséo), per, aprofitant l'esdeveniment cultural del Festival d'Occitània, introduir l'occità en els missatges de veu del servei de metro de la ciutat.
La normalització i l'aparició en l'espai i la vida públics d'una llengua minoritzada és cabdal per fomentar-ne la recuperació, i, per tant, iniciatives com l'esmentada cal aplaudir-les i encoratjar de mantenir-les i millorar-les.
Es per aquests motius que els Grups sotasignats presenten la següent
RESOLUCIÓ:
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
Col·laborar –sempre que això sigui possible i d’acord amb les seves competències i recursos- en aquelles iniciatives públiques o que emprenguin les entitats occitanes que ajudin a fer avançar l’ús social de la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, que a Catalunya és oficial.
A establir els lligams polítics i culturals possibles amb les institucions i entitats occitanes a fi d’afavorir l’ús social de la llengua occitana a tot el territori del seu àmbit lingüístic, inclosa la Val d’Aran, i a difondre i intercanviar els fruits de la riquesa patrimonial de les llengües veïnes, la catalana i l’occitana .
Associacion pel Desvolopament de l’Escrich Occitan (A.D.E.O.) B.P. 28 - 81370 Sant Sulpici la Punta Tel : 05.63.40.09.33 Corrièl : desvolopament.oc@wanadoo.fr C.C.P. 4 854 13 P Tolosa
Catalògue de difusion 2010
Colleccion « Escriches politiques » N° I : « Nuclear ? Parlem-ne ! » de Sèrgi Viaule. La sola pretencion d’aquesta brocadura es de rebrembar als Occitans que lo dangièr nuclear grelha de pertot. L’informacion es de las mai escarsas sus aqueste sicut considerat coma « secret defensa » per l’Estat jacobin. Alavetz, seriá estat damatge de faire pas un pauc de publicitat als qualques libres e estudis que son estats publicats sus l’industria nucleara, civila e militara. En occitan. 50 paginas. Prètz : 6,10 €
N° 2 : « Occitània fàcia al cambiament » de Gustau Aliròl, Felipe Carbona, Robèrt Lafont e Gerard Tautil. Una brocadura per ensajar de respondre a la question tras que simpla de saber se lo pòble occitan pòt trobar la capacitat de prene son avenidor en mans, es a dire d’assumir la sieuna identitat e la far democraticament respectar. Serem los etèrnes et cetera de las presas de paraulas e autras publicacions en rapòrt amb las lengas e identitats regionalas ? La societat occitana se sauprà lèu-lèu afortir dins l’egalitat amb las autras de biais a assegurar son avenidor especific al dintre de la Republica e dins l’encastre de l’Union Europèa ? Bilingüe occitan/francés. 56 paginas Prètz : 6,10 €
N° 6 : « France, pays de guerres » de Claudi Assemat. La France est devenue ce qu’elle est par la force. Pour ce faire elle a combattu, depuis le Moyen-Âge, sur deux fronts afin de conquérir des territoires et d’imposer la « monoculture » du français. Claude Assémat, Citoyen du Monde, militant Occitaniste et Inspecteur d’Académie honoraire, brosse à grands traits cette ambition dictatoriale mais s’attache, surtout, à rapporter des témoignages tirés de sa famille. Les crimes de guerre commis en Algérie par l’armée d’occupation française, dont il fut le témoin, sont particulièrement bouleversants. Il s’attache également à montrer dans le détail la persistance d’une politique d’oppression culturelle. « Le Code de l’Indigène, dit-il, n’a jamais été aboli pour nous car le génocide contre la langue occitane est toujours d’actualité. » Sa conclusion coule de source. « Moi, je suis du côté des vaincus ; l’histoire de France n’est pas la mienne. Vive l’Occitanie libre! » En francés. 60 paginas Prètz : 6,10 €
N° 7 : « Lo mistèri de la Santa Trinitat » de Pèire Pessamessa. Qual sap se l’islam es compatible amb democracia e laïcitat ? Al rebat dels eveniments que siem ara per ara a viure sus la planeta tota, es la question que nos pausam totes e que se pausa l’escrivan Pèire Pessamessa dins aquesta novèla procadura publicada per l’ADEO. « Ai fòrça estudiat lo Coran a causa subretot de nòstra posicion envèrs lei populacions musulmanas d'Argeria e de tot l'Orient. Vos confessi qu'au sortir d'aquest estudi, siáu estat convençut que, tot comptat e debatut, n'i aurà pas agut dins lo mond de religions tan funestas ais òmes qu'aquela de Mahomet. Es, a mon sens, la causa principala de la decadéncia vuei tan vesibla dau monde musulman e maugrat que siegue pas tant absurda que lo politeisme antic, aquesta religion es a mon vejaire ben mai de redobtar e la consideri rapòrt au paganisme eu meteis puslèu coma una decadéncia que coma un progrès ». Alexis de Tocqueville in « La démocratie en Amérique » (1855) « Podèm supausar que l'emigracion serà contenguda o ben qu'au contacte de nòstra societat lei musulmans perdràn la fe e sa religion vendrà coma la nòstra, un suplement d'arma facultatiu. Formulem l'ipotèsi optimista, que l'islam se negarà dins l'aiga tosca de l'indiferéncia religiosa ». Pèire Pessamessa (2007) En occitan. 60 paginas Prètz : 6,10 €
Colleccion « Los quasèrns del Partit Occitan » N° 2 : « L’identitat occitana, une réponse à la crise » d’Uc Jourde. Nòstres adversaris son clarament identificats : l’imperialisme de las societats multinacionalas e dels Estats que pilhan nòstras ressorças al profièch pas que de qualques unes. Aquò’s tanben l’individualisme dins loqual d’unes ensajan de nos embarrar per nos redusir a l’estat de consomator obesissent. Una via novèla es adoncas a trapar e nos sembla qu’avèm jos la man d’unas valors que seriá necite de tornar metre a l’òrdre del jorn. L’autonomia es indispensabla. S’aplica tan plan a las personas coma a las comunitats umanas. Uc Jourde es nascut en mai de 1968 as Albi. Professor de matematicas, es desempuèi 2008 director de publicacion de la revista « Occitània », tribuna del Partit Occitan. Bilinga occitan/francés Prètz : 6,10 €
Colleccion « Espòrts e lésers » (Totas las publicacions son en lenga nòstra)
Quasèrn N° 1 : « Una sason en Pro D2 amb los chucabondas » de Sèrgi Viaule. A l’ora de la Copa del monde, que se debanarà en partida en Occitània, amb aquesta brocadura, Sèrgi Viaule nos prepausa son experiéncia de suportaire-gulaire « de basa ». O fa d’un biais original en partiguent de sos escambis epistolaris sus un forum ad hoc. D’efièch, sul sitinet de l’Union Atletica Galhagòla « Lo canton » es lo forum reservat als « Chucabondas », un club informal, mas pas virtual, de suportaires puslèu gadals. 60 paginas Prètz : 6,10 €
Colleccion « Escriches literaris » (Totas las publicacions son en lenga nòstra)
Quasèrn N° 1: « Naturalament » de Sèrgi Viaule. Aquò’s aquò Alain Kervern, militant nacionalista breton e professor de japonés, que faguèt descobrir l’aicó al Sèrgi Viaule. Aqueste mejan d’expression poetica li agradèt còpsec. Malgrat son cadre estricte d’engimbradura (tres vèrses de 5-7-5 sillabas), l’aicó permét de daissar traça d’un sentit emocional, per tan figidís que siague. 56 paginas. Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 2: « Qualques nòvas d’Albigés » de Sèrgi Viaule. En escriguent aquestes tèxtes, l’autor se defend d’aver volgut far autra causa qu’òbra d’escritura. Espèra, ça que la, que la resulta de son trabalh permetrà als legeires d’i trapar lor compte. Aquelas sèt novèlas son plan disparièras, amai se las aparéncias poirián plaidejar lo contrari. D’unas son estadas escrichas fa pas gaire, mentretant que d’autras o foguèron fa vint e cinc ans, o mai. 56 paginas. Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 3: « A costat del vent » de Cristian Rapin. « A costat del vent » es un recuèlh que conten de tèxtes plan desparièrs. Lo qu’a donat lo titol a l’obratge es inedit. De segur qu’es una novèla erotica, mas es tanben un tèxte plen d’optimisme e d’amor de la vida, sens parlar d’una bèla dòsi d’umorisme e d’autoderision que daissam al lector lo suènh de ne far la descobèrta. Traparetz dins aqueste quasèrn nòu contes o novèlas que pòrtan testimoniatge d’una recèrca exigenta en escritura. 60 paginas. Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 4 : « Garona » de Cristian Rapin. Cauds e cargats de paraulas marmusairas coma o son los codols de Garona, los poèmas de Cristian RAPIN son aquí per nos rebrembar l’umanitat vièlha de la joventa Occitània. L’emocion carrejada de lengalinda pels mots del poèta nos invasís per bèla e requista pausa. Es un vertadièr bonur de se daissar anar al ritme e al grat d’unas sentidas tan fugidissas coma ponhantas. L’autor agenés nos encanta per l’entrevescament destricat e ardit de sas esteticas lengarèlas, bastidas a tòcas finas e mirgalhadas. Jamai lo flume-termièra entre Lengadòc e Gasconha foguèt pas cantat amb tanta sensualitat e delicadesa. L’èime poetic de Cristian RAPIN nos manda dins un univèrs embelinaire e sens confinhas. 52 paginas. Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 5 : « De la man de l’endeman » de Pau de Ligonièr. Anatz èsser espantat per aquela recèrca originala dins lo debanar e la cadéncia dels sons. Lo ritme dels tèxtes i es de longa sincopat. Cada poèma naviga preciosament entre cant e contracant. Jòcs de mots, jòcs de sons, mots en fèsta se venon còp e còp enfonilhar sens cridar para dins una musica generosament subrerealista. Las associacions d’idèias fan a sauta cavalet suls imatges mentals qu’arrèstan pas de s’entrevescar. Aquesta poësia es una dança fòla, descabestrada, dedicada a la libertat de paraula. Conjuntament a l’engimbradura de las sonoritas, la presentacion dels tèxtes, sens puntuacion brica, fan de gaire, de cada pèça, una òbra plastica. I a plan temps que nos èra pas arribat quicòm de tan nòu en poësia. 56 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 6 : « Papieròts romegaires » d’Alan Roch. La responsabilitat del cronicaire, arrestada pel Conselh Superior de la redaccion de la Setmana del Menerbés e confirmada per un referendum davant un aperitiu asagat al muscat de Sant-Joan, la responsabilitat del cronicaire es d’anar veire pus luènh que la realitat de las causas e de furgar dins las prigondors de l’èime e de las paraulas. 52 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 7 : « Orguèlh rasonable » de Sèrgi Viaule. Pòt èsser que la poësia siá temptar crear lo mai de musicalitat que se pòsque amb lo mens de nòtas possible. Pòt èsser que la poësia consistiguesse, a mendre mots, congrear lo mai d’emocion possible. Pòt èsser far dançar la vièlha dins lo sicap del legeire amb de sentits partejats dins l’apartenéncia a una meteissa civilizacion. La poësia pòt èsser trobar las sonoritats que s’endevenon per aviar l’imprevisibla portada emocionala de l’èsser. Pòt èsser la poësia… 60 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 8 : « Tabat » de Pau de Ligonièr. Aquí lo segond recuèlh de poësias de Pau de Ligonièr. I traparetz la meteissa desinvoltura dins la forma e la pensada, la meteissa decontraccion chifrada dins lo contenent e lo contengut. Un camin que s’embarassa pas d’orièras, e se tira, landrejant, amb un umor, quora leugièr, quora mai grèu. Pau de Ligonièr vos endralha sus la via de la fantasiá e de l’imaginacion. Vos refusa pas res, nimai lo trebolum o lo pet de folia, nimai la libertat ! E vos acompanha amb la musica, qu’es l’alcòl de la mescladissa. 62 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 9 : « Una granda lampada de vin » d’Alan Roch. Del temps que d’unes bevon pichons glopets de cervesa, nosaus nos setarem a la taula e dobrirem cantinas de Menerbés. Churluparem grandas lampadas de vin en se contant sovenirs e remembres, non pas dins un esperit de nostalgia passadista e dins lo regret etèrne de nòstra enfància e de nòstra jovença, mas per salvagardar e promòure un biais de viure que se ditz convivéncia, un monde del contacte uman e de la paraula que ditz e inventa, que conta, raconta e rescontra… 60 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 10 : « Camins » de Monica Grandjonc. Uèi, vos convidi sus tres camins en seguida d’una occitana, Monica Grangjonc, que s’es totjorn portada la cultura a còr e a còs sens se poder apugar sus la lenga. Atal d’una occitana de lenga francesa per defaut, en plaça d’una occitana amb la lenga francesa en de mai. Aquò pòrta sa part de sofrença, mas, atanben, una volontat d’afortir una dimension culturala occitana… …Adonc, tres camins, tres dralhas que se crosan, que s’encadenan, que s’afortisson ; a seguir totas tres ; tres agaches que portarem ensem, l’un sul camin d’exilh, l’autre sul camin de tròba e lo darrièr, tant coma sintèsi que coma depassament, sul camin d’identitat. 60 paginas Prètz: 6,10 €
Quasèrn N° 11: « Meditacion e vinificacion » de Viravent Trucabarral. Lo Viravent Trucabarral (Cassanhòla, 1907-1999) s’amerita l’edificacion d’un monument a sa glòria endacòm en tèrra occitana. Sas pensadas se devon beure a pichons glòps per ne trapar tot lo chuc, tota la saba e tota la saviesa. Sus la cobèrta del quasèrn majoral, Viravent Trucabarral escriguèt aquela formula qu’es un brave acorchi de sa pensada: “Medidacion e vinificacion”. Lo Menerbés del Sègle Vin e del Tresen Barricòt a plan lo drech e lo deveire d’aver son Zaratostrà, son Nietzche, son Freud, son Bas de l’Escala e de negar son edipe dins tres gotas de muscat de Sant-Joan amb l’amic Diogèni! 56 paginas Prètz: 6,10 €
Quasèrn N° 12: « Opus incertum » de Pau de Ligonièr. L’autor a la panta, dins lo meteis vèrs, de la repeticion d’unas sillabas vesinas que se jogan dels senses. Pau de Ligonièr possedís una mecanica verbala d’ « infèrn ». Sa conjugason suls sons e suls senses es espectaclosa. La confrontacion entre aquestes dos principis es permanenta. Segon las pèças, lo ritme pòt èsser rabalaire o cadenciat. Qualques còps va de ressabuda suls sendarèls rascanhuts del pertocable. Jòga a monta-davala amb los sentits. De prima pausa aquò pòt desvariar lo legeire, mas lèu, aqueste, cais dins los fialats de l’autor e ne ven son complici. 64 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 13 : « Just per dire » d’Alan Roch. Just per dire… Charrar, conversar, batjacar… e per la sola fòrça de la paraula se cambiar lo monde. Per faire, veirem plan un autre jorn que lo solelh, s’es pas tròp cansat, se levarà de matin o que la luna clucarà de l’uèlh als sòmis de passat que gemega, de present que plora e de demans que cantan ! Just per dire… 47 cronicas « papieròt menerbés » publicadas dins « La Setmana del Menerbés » entre la davalada de 2004 e l’ivèrn de 2006. 60 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 14 : « Poèmas d’agost » de Cristian Rapin. Amb aquestes « Poèmas d’agost », Cristian Rapin nos atrai dins un univèrs de mistèris multiples, e gaireben renovelats a cada vèrs. Nos convida a una vertadièra mirgalhadura de sentits, quora pivelants, quora enigmatiques e escurs. Unas percepcions de la creacion e de la vida sovent engranada de paganisme. Òm trapariá de gaire dins aqueste recuèlh un Cristian Rapin chamane, en comunicacion-comunion, directa o indirecta, amb los Amagats. 60 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 15 : « Cants coquins » de Pau de Ligonièr. Los poèmas de Pau de Ligonièr son d’un naturalisme mai golard qu’ascetic, ont « Tot fa vendre almens que dintre », segon çò qu’afortís la dicha populària. Lo poèta es de longa a descobrir lo monde que l’enròda amb los uèlhs, las mans e lo nas de l’estabosit. Se’n regala e no’n regala. Avèm aquí la poësia d’un joglaire de mots que se poriá gaireben qualificar de « poësia d’òci ». Pau de Ligonièr a pas paur dels mots. Es atal, qu’al bestorn d’una pagina, poriètz tombar nas-e-nas amb d’adjectius novèls tal que « robinsonosas » per parlar d’islas misteriosas, o « pernassièras » per qualificar qualquas vertuts plan singularas. 60 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 16 : « Lo planh del tiron enraumassat » d’Alan Roch. Un tiron esternudèt e la planeta s’arrestèt. Lo principi de precaucion paralizèt tot. Mas nosaus, Occitanas e Occitans, tenèm lo remèdi universal dins sa trilogia intemporala que se ditz : la paraula, lo vin caud e la cartagèna ! Los mots del cronicaire seguisson l’actualitat d’un uèlh critic e d’una lenga fissaira. Del vilatjòt de Menerbés a la planeta tota, l’actualitat es una sorga inagotabla dins aqueles temps ont se preparavan una eleccion presidenciala en França e una manifestacion per la lenga en Occitania. 60 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 17 : « Lo serpentigraf » d’Alan Roch. L’actualitat va e ven e vira : per la seguir, la pluma serpenteja e fissa sus la fuèlha de papièr e las idèias van de la craba al perièr. L’an 2007 e la debuta de 2008 se trapan un personatge central : lo president de la Republica de França que corrís de pertot, lo cambiament de Primièra dama e los fracasses de Sega-Lana, la valor relativa de la moneda entre las mans dels traders… e totas las questions de la vida vidanta : la mesura de l’ADN, l’interdiccion de fumar, la publicitat, los espams d’Internet e la subrevivéncia del 29 de febrièr, sens doblidar lo sòrt de la lenga d’Òc ! 60 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 18 : « Mots descrosats » d’Alan Roch. « Los mots los plegar, los dire, los calhar, los mormolhar, los barrejar, los bramar, los crosar e los descrosar de mila e un biaisses en lenga nòstra, per dire que Paratge, Convivéncia, Jòi e Larguesa an traversat los temps e que n’avèm totjorn de besonh uèi e deman ! ». Atal se presenta la profession de fe de l’autor qu’arrèsta pas, per nòstre bonaür, de portar son agach agut e trufandièr suls faches que fan lo quotidian dels mortals en Occitània e dins lo monde. Avètz aquí 38 cronicas que vos ajudarán a passar aquesta longa fin d’ivèrn, en esperant un temps pus radiós. 64 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 19 : « Cèrcas -1- » de Sèrgi Viaule. Aqueste recuèlh es un florilègi, una seleccion, de tèxtes que son ni poèmas, ni poësias. Se tracha just de qualques mots apertierats per tradusir, un gredon a la man, d’unes sentits. Son pas que la materialisacion d’esmòugudas qu’an pas res d’extrà-ordinari. Segon lo cas, cada pèça es estada escricha tot d’una o foguèt laboriosa a espelir. De cap de biais an pas de pretencion literària, jamai de la vida. Son la vida. Son pas qu’escriches espelhandrats. Son paraulas getadas al vent. 64 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 20 : « Venga lo temps » de Claudi Assemat. Se poiriá dire que l’origina de l’umanitat ten dins la fertilitat d’un terren ensemenat. Non pas, l’origina de l’umanitat ten dins la desirança de las bregas desirosas d’una vulva. Aquí la clau de l’avenidor, aquí lo luòc d’un mutual attrach. Aprèp, la carn fa son trabalh que la madurason de l’acte de creacion se passa delà sèxe dins un espaci clavat, per nòu meses. Atal d’un sèxe de femna coma luòc dolorós mas coma rencontre e partiment de tremolaments mai que meravilhoses. Aprèp naissença, la permanéncia del mond ten dins la generositat de las tetas. Dire l’importància, la valorizacion e la sanctificacion d’aqueles luòcs de vida es l’amira del Claudi Assemat. 56 paginas Prètz : 6,10 €
Colleccion « ensages» Quasèrn N° 01 : « Lo jòc de tolerància » de Claudi Assemat. Claudi Assemat se ten una formacion mai qu’eclectica que tòca, subretot, a l’electronica, a las matematicas, a la filosofia, a la pedagogia e a la literatura. Per ara, l’autor se passeja suls camins multiples del binari entre Índia e Mediterranèa Orientala. Rapòrt a las Índias, s’apieja, mai que mai, sus la pus anciana pensada filosofico-religiosa coneguda lo Vedisme, nascuda plan pus lèu que lo sègle dètz abans la nòstra èra e que perdura totjorn. Rapòrt a l’Occident, s’interessa al sègle VI d’abans la nòstra èra, epòca pre-socratica mai que granosa per la pensada, onte dos filosòfs - Parmenid e Eraclit - tenián un lengatge novèl, gaire ben profetic, tirat d’una logica menimosa onte grelhava un apròchi binari. L’autor seguís las quitas cèrcas coma se dintra en religion o coma se viu la passion d’un jòc; parpalhoneja e, benlèu ben, espeta, d’unes còps, qualques certituds… 64 paginas Prètz : 6,10 €
Quasèrn N° 02 : « A la recèrca de l’identitat occitana : fabulacions » de Pèire Pessamessa. Remarcarem pamens qu'a prepaus de l'òrdre dau mond necessari, Maurràs èra consent ambe Weil, coma sus lo tèma de la bèutat, entanterin tant l'un coma l'autra ne tiravan de conclusions diametralament opausadas. « L'avenir de l'intelligenc e » es lo títol de l'un dei nombrós obratges polemics de Maurràs onte teorizava l'obeissénça perfiecha ai leis de la societat d'abans 1789. Lo paradís situat dins lo passat. Parier per Simona Weil qu'aceptava la societat feudala d'Occitània que considerava perfiecha e que, segons ela, auriá pauc que pauc perdurat dins lo reiaume fins qu'au XV° sègle. 64 paginas Prètz : 6,10 €
Condicions de venda als libraris:
Las comandas, amb fulhet de comanda portant la rason sociala de l’entrepresa, se pòdon passar siá per corrièr postal siá per corrièr electronic. Remesa de 30 % suls prèses publics mencionats sus aqueste catalògue. Liurason de la mèrça franc de pòrt e d’embalatge. Una factura es junta al mandadís. Pagament per chèc a l’òrdre de « ADEO ».
Condicions de venda als particulièrs
Las comandas se pòdon passar per corrièr postal o per corrièr electronic. Pagament a la comanda per chèc a l’òrdre de « ADEO ». Los prèses son los mencionats sus aqueste catalògue (cada brocadura : 6,10 €). Liurason de la mèrça franc de pòrt e d’embalatge.
Professor de las seccions bilingüas francés occitan
Dubertura en setembre de 2010
M1 e M2 percors especific ENSENHAMENT BILINGÜE OCCITAN dins l’encastre del MEF de l’IUFM
Tre setembre 2010, es a partir del Master (bac +5) que se passarà lo Concors de Recrutament de Professor de las Escòlas bilingüas (CRPE especial).
L’IUFM de l’acadèmia de Montpelhièr met en plaça, DINS LO SOL SIT IUFM DE CARCASSONA, un percors M1 e M2 especific ENSENHAMENT BILINGÜE-OCCITAN per assegurar la formacion professionala dels futurs regents bilingües dins l’encastre del Master MEF de l’IUFM (Mestièr de l’Educacion e de la Formacion) e permetre als estudiants d’aprestar lo Concors de Recrutament de Professor de las Escòlas (CRPE especial).
A l’IUFM, una formacion pluridisciplinària e d’estagis per aprestar lo mestièr de professor de las escòlas bilingüas e lo CRPE especial son previstes.
Lo percors Ensenhament bilingüe-occitan dins lo Master MEF permet :
-d’aprestar las espròvas d’admission e d’admissibilitat del CRPE bilingüe(cf. Arrêté du 28 décembre 2009, Journal Officiel du 6 janvier 2010)
oADMISSIBILITAT
§Espròva n°1 : francés, istòria geografia (coef 2)
§Espròva n°2 : matematicas, sciéncias e tecnologia (coef 2)
§Espròva n°3 especifica :comentari guidat en occitan e revirada d’un extrach del tèxt (3 oras, coef 2)
oADMISSION
§Espròva n°1 : presentacion d’una preparacion de sequéncia en matematicas, e interrogacion sus las arts visualas, o la musica, o l’EPS (coef 2)
§Espròva n°2 : presentacion d’una preparacion de sequéncia en francés e interrogacion sus la compétencia « agir en fonctionnaire de l’Etat et de façon éthique et responsable » (coef 2)
§Espròva n°3 especifica :entreten amb la jurada a partir d’un document sonòr o escrich autentic relatiu a la cultura occitana (30 minutas, coef 2)
-de professionalizar l’estudiant cap al mestièr de professor, mercé a d’estagis en escòla mairala e/o en escòla elementària bilingüas ;
-de prepausar la basa d’una recèrca universitària de nivèl master sul camp tematic de l’ensenhament bilingüe en occitan.
Rentrée 2010 - Cossí accedir a la formacion ?
Procédure de préinscription obligatoire sur le site de l’IUFM de Montpellier
- L’inscription et l’admission en M1 et en M2 est indépendante de l’inscription aux concours de recrutement de l’Éducation nationale.
- Les étudiants doivent justifier de l’obtention d’une licence ou d’un diplôme équivalent au moment de leur inscription en M1.
- Les étudiants doivent justifier de l'obtention d'un M1 ou de la validation de leur année de PE 1, PLC 1, CPE 1 au moment de leur inscription en M2.
- Un jury statue sur les admissions en fonction des places disponibles.
Un nouveau dispositif d'encouragement vers le métier d´enseignant
Depuis la rentrée 2009, un dispositif complémentaire est mis en place par le ministère de l'Éducation nationale. Il se rajoute aux dispositifs de droit commun déjà existants :
–12 000 bourses d'un montant maximum de 2 500 €.Ces bourses sont destinées aux étudiants de M2. Elles sont attribuées sur critère de réussite universitaire pendant l'année de M1.
–Des bourses de 1424 € annuelssont attribuées sur critères sociaux aux étudiants.
–Les stages en responsabilitéfont l'objet d'une rémunération.
Contacts
IUFM-Université de Montpellier II Site de Carcassonne, 122 Avenue du Général Leclerc,11000 Carcassonne,04.68.25.16.35.
L'Ajuntament de Carcassona no ha programamt res en occità per les festes d' aquests estiu, tot i que alguns càrrecs electes es vàren embolcallar a la bandera d' òc per entrar elegits a la municipalitat.
Tanmateix el preu de l' exit dels més de 25.000 espectadors que tinguè l' estiu passat la representació,durant l' agost, de la croada contra els occitans sembla que hagi estat torna'ls-e al silenci,muts i a la gàbia, per una administració que frega el delire amb aquesta tria,que discrimina el poble que administra,imposant una cultura forastera.
ALGUNS JA HAN COMENÇAT A TRAMETRE CORREUS A L' AJUNTAMENT DE LA VILA DIGUENT, AIXÍ ,TEXTUALMENT AIXÍ EN OCCITÀ:''VOLÉM CULTURA OCCITANA'' ''PROU JACOBINISME''
Ràdio Lengadoc-Montpelhièr té els estudis a Montpelhièr al carrer Adam Crapone,num.42, i emet pel 95,4 de la FM de Montpelhièr i els seus voltants,si hi passeu per l' Autopista l' agafareu segur.
Ací us n'oferim l' adreça per internet i la podeu 'aussir' per tot el mon mundial en directe a:
paisosoccitans |
divendres, 19 de febrer de 2010 | 01:02h
Aquesta vegada pel Canal 33 i al programa Mil·lenium tira pilotes a defora i monopolitza un tema sense explicar l' autèntica realitat de l' Occitània de 1209.
La creuada contra els càtars és l' excusa del Papat i de la Corona de França per destruïr l' estat Catalano-Occità que,per via pacífica i d' aliances i parentius s'estava creant.
El locutor planteja el tema com si fossim als anys setanta del segle passat i no éstà al dia de la realitat occitàna que el music Savall va intentar explicar-li al mateix programa.
L' any 1209 a Occitània és avui,és ara mateix com preten fent's-e entendre el Sr.Colom,l' any 1209 és present avui a Occitània i si no vet aquí els més de 25.000 espectadors que tingué aquest agost de 2009 l' espectacle sobre la massacre de Bessiers el juliol de 1209,el setge de Carcassona l' agost de 1209 i l' assassinat de Raimon Roger de Trencavèl,vescomte de Carcasona i de Bessiers el 10 de novembre de 1209,apoderant-se així dels seus comtats fins arribar a matar el Rei català,Pere,pare de Jaume I, a la batalla de Muret 5 anys més tard i fent pressoner al nostre rei en Jaume de 3 anys.
