paisosoccitans |
dissabte, 11 de desembre de 2010 | 17:43h
Us afegim la convocatòria de l' Anem Òc:
COORDINACION "ANEM ÒC"
Dimenche 12 de decembre Totei a Vilanòva de Magalona (34) Recampament a 11h davant la Comuna
Un jutjament dau tribunau administratiu de Montpelhier condemna lo Cònse de la comuna de Vilanòva de Magalona (Erau) de levar sei panèus en occitan a l’intrada de la vila, avant lo 12 de decembre…
La Coordinacion Anem Òc fa rampelada per sostenir aquesta comuna que vòu gardar sei panèus bilingües !
Aqueste jutjament discriminatòri fa la pròva que - maugrat lei dires de nòstre Ministre de la Cultura : “Le cadre légal actuel permet une présence […] des langues régionales dans l’espacepublic: […] par exemple de signalisation routière ou urbaine, qui du moment qu’ils le sont aussi enfrançais, peuvent être […] en langue régionale.” – nòstre drech fondamentau a la preséncia de la lenga d’òc dins la vida publica es pas respectat.
Mai que jamai fa urgéncia d’una lèi que done un quadre legau e de garantidas per lei lengas regionalas.
Siguem nombrós, aquest dimenge, per que siágue enfin reconoissut lo drech dei ciutadans a viure sa diversitat lingüistica e culturala!
paisosoccitans |
divendres, 3 de desembre de 2010 | 18:14h
IEO Seccion Regionala de Lengadòc e Seccion Departamentala d'Erau
COMUNICAT
RECAMPAMENT A VILANÒVA DE MAGALONA
L'Institut d'Estudis Occitans, seccion regionala de Lengadòc e seccion departamentala d'Erau, apèlan a s'acampar a Vilanòva de Magalona lo dimenge 12 de decembre, a 11 oras del matin. S'agís de portar sosten e ajuda a la comuna de Vilanòva qu'òm vòl fòrçar d'enlevar los panèls amb lo nom de la vila en occitan. S'agís d'aplicar la Constitucion de la Republica qu'estipula que las lengas regionalas de França son part del patrimòni nacional. S'agís de butar al vòte d'una lei que balhe enfin a aquestas lengas un estatut clar pr'amor de s'escapar de las contradiccions que reinan a l'ora d'ara dins la legislacion francesa. Aquesta lei demandada per las associacions culturalas, es per ara prepausada per d'unes parlementaris, mas totjorn rebutada pel govèrn. Lo drech de practicar las lengas regionalas o minoritarias es reconegut per la comunitat internacionala, tan per las instàncias europèas coma per l'ONU. La diversitat culturala e lingüistica es mai que mai necita a l'ora de la mondializacion que menaça lo mond d'una uniformizacion estofarèla.
Venètz nombroses a Vilanòva de Magalona, dimenge 12 de decembre a 11 oras, davant la Comuna
PAÏSOS CATALOCCITANS: Grup que té per objectiu la conversa i l'amistat entre els ciutadans que viuen entre Montluçon i Alacant, entre Bordèu i Niça i entre Fraga i Maó.....o l'Alguer
paisosoccitans |
dissabte, 27 de novembre de 2010 | 11:31h
ADIEU A ELÈNA GRACIA,COMUNICAT DE LA FELCO. (prés del jornalièr audenc) La FELCO avèm aprés amb emocion e tristessa la despartida d'Elèna Gracia-Cabanas a l'edat de 91 ans. Desapareis amb ela un tròç de l'istòria de la lucha longa per l'occitan dins l'Educacion Nacionala. Mestressa d'escòla tre las annadas 40, jà engatjada dins la practica de la pedagogia inventada per Celestin Freinet, es lèu conscienta de l'importància de la presa en compte de la lenga dels mainatges, l'occitan dins sa region. A la sortida de la guèrra, amb lo grop Antonin Perbosc, fòrma primièra de çò que serà puèi lo sector pedagogic de l'IEO, entrinca la mesa en plaça d'un malhum d'ensenhaires que sens esperar la timida lei Deixonne prova lo moviment en caminant, en despassant las empachas materialas (abséncia a la debuta de manuals adaptats per exemple) e mentalas, en un temps ont per fòrça mond en dedins e en defòra de l'institucion, lo "patois" aviá pas sa plaça a l'escòla de la Republica. Militanta occitanista, militanta de la pedagogia, militanta sindicala tanben, Elena Gracia aviá pas abandonat lo combat après sa retirada. Sèm quauques uns qu'avèm agut lo privilègi de la conéisser e de reculhir sos sovenirs. Precària que precària, la situacion de l'ensenhament de l'occitan uèi es sens comparason amb çò qu'èra quand Elena Gracia s'i engatjèt : a agut al fial de sa vida la satisfaccion de veire que son accion èra pas sens resulta, e per nosautres fa partida dels pionièrs que sens eles seriam pas ont sèm. Saludam sa memòria, e la doblidarem pas. Semondèm nòstras condoleàncias a sos pròches.
El Grup Nadau actua demà dissabte 20 de novembre al vespre a Ferrals de les Corberes a l'Aude aprop de Lessinhan,no hi ha entrades, tot venut des de fa 1 més. L' històric grup de la Gascunya, amb una trajectòria sólida, de ferro, des d' el 1973, té un calendari d' actuacions atapaït a més no poguer fins la tardor de l' any que vé com a mínim,la seva implantació és a per tot d' Occitània on han actuat i actuen continuament arreu de les viles i vilatges,sense oblidar les dues actuacions històriques a l'Olimpia de Paris i la no gensmenys antològica del Zenit de Pau (Béarn).
A veure si algún que hi hagi pogut anar ens en pot fer cinc cèntims dilluns. Veieu: www.nadau.com
L'IEO-Lengadòc et l'IEO Erau, seccions regionala e departamentalade l'Institut dels Estudis Occitans, de declaran espantats per la decision del tribunal administratiu de Montpelhièr de comandar la despausa dels panèls de senhalizacion que pòrtan lo nom de la comuna de Vilanòva-de-Magalona en occitan. Se lèvan contra la volontat marcada per d'unes d'atacar la lenga naturala e amai originèla del país, lenga reconeguda per la Republica dins sa Constitucion coma part del patrimòni nacional.
Cal saique tornar dire qu'aquesta lenga es dotada d'un estatut oficial dins de regions occitanofonas fòra del territòri francés, en Itàlia, en Espanha, en particular dempuèi lo 22 de setembre darrièr dins Catalonha tota. Cal assabentar los que denegan lo drech de tornar trobar lo patrimòni toponimic e cultural local, qu'aquesta lenga es estudiada dins las universitats de l'Allemanha a l'America e al Japon; lo congrés de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans se tendrà a Besièrs al mes de junh que ven.
La cultura occitana e mai la lenga que la pòrta, al bèl contrari de l'intoleráncia e del sectarisme de lors detractors, son dobèrtas al mond e dobèrtas a totes – a totas las gents de bona volontat e d'esperit liure.
L'IEO que lucha dempuèi 1945 pr'amor d'aparar e de promòure la lenga e la cultura occitanas, es a l'origina de la campanha de senhalizacion bilingüa per afortir la preséncia visibla de la lenga. Aquesta accion es estada menada dins Erau en acòrdi amb los servicis de l'Equipament ; es a tocar a l'ora d'ara un setantenat de comunas.
L'IEO es resolgut de menar la lucha per l'anullacion de la decision que tòca la comuna de Vilanòva-de-Magalona. Fa rampèl a los totes que son afogats d'un patrimòni vivent, d'una cultura a l'encòp dobèrta e enrasigada dins un país, per dire de se manifestar e a lo jonher dins aqueste combat.
Doncs tot fa pensar que sí,que ni llibertat, ni igualtat, ni fraternitat, més aviat de tot això tururut! qui gemega ja ha rebut!
Cal desmitificar una república que predica per fora allò que no fa a casa seva.
Perquè digueu-me si no, què en seria la República veïna sense Alsàcia,sense Bretanya,sense Còrsega,sense Normandia i sense el General Jofre i tots els morts que totes aquestes terres li han aportat a totes les guerres on s' han fotut,especialment a les napoleòniques i a la primera i a la segona guerres mundials?
Perquè això dels panells de Vilanòva de Magalona és esperpèntic i sino digueu-me què?,heus ací les set pàgines de la sentència de Montpeller.
Ara bé, això només vol dir una cosa: Que la recuperació de la llengua occitana és un fet, ja no hi ha marxa enrera.
paisosoccitans |
diumenge, 10 d'octubre de 2010 | 19:52h
La República de França és la que està culturalment més enraderida de la Unió Europea en relació a la legislació de les llengües que el mateix estat ha minoritzat al llarg dels segles .
Ara, i després de modificar la Constitució Francesa per fer-n'hi esment,els diputats estant preparant, malgrat el ministre Mitterrant,un projecte de llei de llengües que sembla tenir cara i ulls,l' avantatge és que la comissió parlamentaria la formen diputats tant de dretes com d' esquerres i sembla que van molt d' acord, i força d' acord sembla que també hi estant les organitzacions culturals , en aquest sentit l' Institut d' Estudis Occitans els hi tramés una carta,que adjutem, on se'n felicita de molts aspectes del projecte de llei i alhora remarca amb fermesa les coses,poques prò importants, que se n'han de modificar perquè la llei sigui viable i es pugui dur a la practica.
Veieu-ne la traducció al català clicant ''vull llegir la resta de l'article''
Llegiu aquests versos: « Joia e jovença em fan gaudir / joia e jovença gaudia / puig mon amic m’enllepolí, jo també sóc llaminera». Però aquest amic no és l’únic. N’hi ha un altre: «Oh bell amic ple de dolçors! / Quan us tindré vora del meu cor? / Si amb vós jagués, quin bell deport! / Quin bes el meu més amorós! / Sapigueu que goig hauria / si us tingués en lloc del marit /sols que em juréssiu agraït / de fer ço que jo voldria.»
....Sí,Occitània ves pensant quant n'hi ha de teu fotut ací dintre d' aquesta gran ciutat,esplèndida i lluminosa, quantes garbes i garbes de blat,quantes càrregues de vi,de formatge,de fetge gras,de garnatxa,d burdeus,de muscat,quantes i quantes amb 801 anys d' espoli i dominació.
Les Landes és Occitània,és clar, i per més concreció la Gascunya,tocant al País Basc i a Béarn,sí, parlem de ciutats com Dax o Mont Marsan,Burdeus,Baiona o Pau,la pàtria del primer Borbó,Enric Quatre de França i abans de Bearn, i també del gran Gaston de Febus. A la cursa landesa i a la camarguesa no s' hi mata dingú,ni el bestiar,ni el torer. S'en fan mes de 450 curses cadany,a les ciutats i també als pobles més petits. Tenen el su reglament,la seva federació,les seves places on de tant en tant s' hi escólen algunes corregudes per matar bous espanyoles o portugueses(el ''rejoneo''),que també maten el bou després d' have'l torturat,no caldria es clar, podrien ser tant espectaculars com les curses landeses,que demostren que no cal humiliar,torturarni matar el bou,ni gensmenys a la plaça publica com un comdemnat a mort de segles passats.
Els nostres correbous en podrien aprendre alguna cosa. També tinc entés que de València també n' hi una correguda com eixa,més o menys.
Veieu-ne dos vidèus-reportatge:occità total, al final de la cursa,al que correspon el segon vidèu,tots plegats cantant ''L'immortela'',un autèntica definicó d' occitanitat:
El traductor de la pàgina de la Generalitat de Catalunya, www.gencat.cat ofereix un traductor automàtic qu'inclou la llengua occitana amb tots dos sentits de la marxa,vull dir: occità-catala i català-occità, encara que sigui per veure i mostrar-se a un mateix què, potser,beléu no cal gaire traductor,ni revirador entre aqueixes dues llengües,benvingut sia.
