Veieu l’ entrevista de Vilaweb a la presidenta del CAOC:
Però el més important pels catalans i pels occitans seria entendre’s amb la mateixa llenga, és a dir, que cadascú parlant sa llenga s’entenguessin de la mateixa manera que un català i un valencià s’ entenen o un mallorquí i un valencià també. Això és possible facilment amb 20 hores d’ occità a l’ ensenyament secundàri i algúna presència al primari. A més a més de cursos breus i practics per adults arreu del territòri facilitant l’ intercanvi interterritorial de persones. això sense focalitzar-se tant selectivament sobre l’ aranés i prou i ensenyant un occità més central.
Això faria que l’ espai linguístic s’ engrandís d’ una manera extraordinària i adquirís una gran potència. El català pot funcionar com un dels dialectes de l’ occità i sabent-ne les simil·lituds i les poques diferències per un catalano-parlant d’ allà on sigui dels PPCC és fàcil entendre’l, no cal que el parli, els occitans el podràn entendre i es tractarà d’ aconseguir el mateix per la seva banda que, per mí, és molt més fàcil.
Si més no, tots dos parlars formen part del mateix sistema linguístic i l’ entesa és a la cantonada només cal coneixe’n les claus i practicar una mica.
Aquest hauria de ser un objectiu prioritari dels estaments de la Generalitat de Catalunya per a l’ occità en general com una politica d’ estat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó, jo no parlo l’occità, i el català; el català ho parlo molt mal, però el poc que parlo m’ha servit per donar els meus primers passos en llengua occitana… estic lluny (sóc colombià), no tinc ningú amb qui parlar, i aquests llocs són la finestra que em permet veure una mica cap a aquestes dues llengües que s’han ficat en la meva ment.