Gràcies Isaac per cada nit que ens regales!
Caminant, caminant...
Paco Cholbi
L’Isaac era un nen de deu anys que patia insomni. Per alguna desconeguda raó, passada la mitja nit es desvetllava i res li servia per conciliar de nou el son. Ho havia provat tot: contar ovelles, llegir còmics d’aventures, beure llet calenta, muntar un trencaclosques… Un metge li va suggerir que sentir el soroll del mar l’ajudaria a adormir-se. Desesperats els seus pares van decidir mudar-se a un poblet de mar i van llogar una torre dalt del penya-segat. (continua)
L’Isaac estava meravellat amb aquell lloc. Se’n va anar a dormir amb la finestra ben oberta, escoltant el rumor del mar com una melodia de bona nit, però l’emoció acumulada li va impedir de nou el son. Es va llevar i de puntetes va sortir per la porta del darrere. No duia llanterna, però el cel estava molt il•luminat i ell no li tenia por a la nit. Portava una estona caminant pels penya-segats quan de sobte va divisar una figura. Es va apropar amb cautela com si fos un espia de les pel•lícules de Hollywood i es va amagar entre unes roques. Quan la vista se li va acostumar a la foscor va veure un home gran que tenia entre les mans una canya de pescar molt llarga, que arribava fins el mar. De tan en tant recollia el fil de la canya, en separava alguna cosa que l’Isaac no aconseguia veure i ho deixava en un cistell al seu costat. Passada una estona, l’home va agafar el cistell amb les dos mans i va mirar fixament el cel. Tot seguit va treure un dels objectes que havia acumulat i el va llançar amunt, amb molta força. Després va somriure i va tornar a repetir l’acció anterior. “Està boig” va pensar l’Isaac tremolant de fred des del seu amagatall. Se’n va tornar cap al llit i tot rumiant el misteri del pescador nocturn es va quedar profundament adormit.
Les següents nits a la mateixa hora l’Isaac tornava a la punta del penya-segat i sempre trobava aquell vell. Observava amb cautela com pescava amb la llarga canya i quan el veia marxar se’n tornava cap al llit, però mai aconseguia veure què tenia al cistell i perquè ho llençava d’aquella manera tant estranya. Una nit, en un acte de valentia, es va apropar més al vell i contenint la respiració va mirar l’interior del cistell. Estava buit!
Van passar els anys; l’Isaac cansat de buscar una resposta es va oblidar d’aquell misteri i amb el temps va arribar a pensar que havien estat imaginacions seves. Va acabar l’escola, l’institut, se’n va anar a la universitat d’una ciutat llunyana, i després va viatjar sol pel món, descobrint allò que més li fascinava. Un dia, tot llegint el diari en un parc va veure una noticia que li va impactar molt. “Cinc mesos seguits sense estrelles” deia el titular. Es desconeixien els motius, físics i astròlegs estaven investigant la misteriosa desaparició.
Aquella nit l’Isaac es va quedar despert mirant el cel i efectivament, cap puntet blanc brillava en la foscor del mantell negre. Guiat per una inexplicable intuïció l’endemà va tornar a casa, a la torre del penya-segat. Arribada la mitjanit va sortir a caminar pels paratges que tant coneixia fins la punta on solia veure el pescador, anys enrere. Va esperar i esperar i no va venir ningú. Aleshores es va adonar que allà entre les mateixes roques que s’amagava llavors hi havia quelcom cobert de fulles, dos objectes que va reconèixer immediatament: un cistell i una canya molt llarga. Enrotllada al mànec de la canya va trobar una nota que deia: “Les estrelles són molt fràgils Isaac, cada nit unes quantes cauen al mar, i algú les ha de rescatar abans que es desintegrin. Aquest sóc jo, el pescador d’estrelles, et puc assegurar que la meva feina és única en tot el mon. Però ja sóc gran, necessito un substitut i no se m’acut millor persona que tu. És molt simple, aquí et deixo les instruccions. Cada nit has de venir al penya-segat, llençar la canya al mar i pescar les estrelles que vegis reflectides. Només tu seràs capaç de veure-les. Quan les tinguis totes llença-les amunt amb força i elles es mantindran soles, ja ho veuràs. Hi ha estrelles que tenen el seu lloc en la constel•lació, d’altres les podràs destinar tu. Recorda que no pots dir-ho a ningú. Prepara’t per començar? El cel és el teu llenç, tu decidiràs com el vols pintar”
I així es com l’Isaac es va convertir en el nou pescador d’estrelles, la feina més fascinant que hagués pogut somiar, i en pocs dies el cel va recuperar la seva llum. Heu pogut reconèixer, alguna de les consetel·lacions que va inventar?
TEXT: Espiral http://lletresiespirals.blogspot.com.es/2012_09_01_archive.html
FOTO: Servidor
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!