(Queden 302 dies) Per començar, Charlie Gibson, el moderador principal dels dos debats, ha tingut un gran detall en fer coincidir els sis republicans i els quatre demòcrates sobre l'escenari per què se saludessin entre el primer i el segon debat, tot dient que quan una d'aquestes deu persones sigui president/a, tots els nord-americans l'hauran d'ajudar a fer una bona feina. Els Estats Units demostren de tant en tant que són la democràcia més vella del planeta. L'exquisidesa de formes en el debat polític és sempre un bon exemple de civisme per a la ciutadania.
(Queden 302 dies) Exceptuant l'exsenador per Alabama Fred Thompson, el debat republicà ha estat d'alt nivell, un bon debat d'idees. Faré un 1 x 1 a la manera esportiva, exposant com han jugat el partit d'aquesta nit els candidats, i els posaré la meva nota personal, entre 0 i 10.
John McCain (7): Experimentat, relaxat, pràcticament no ha dubtat i ha estat didàctic. Els 20 anys d'experiència al Senat i les moltes batalles legislatives lliurades se li noten. Segurament entre els republicans és el candidat que ha aprés millor a negociar i arribar a acords amb els senadors i congressistes independents i del Partit Demòcrata, i això es fa visible en la seva flexibilitat mental a l'hora d'abordar temes tan complicats com el de la immigració il·legal. En aquest sentit s'ha defensat bé, des del realisme, dels atacs de Mitt Romney al seu pla (que el Senat no va aprovar) per fer que dels 12 milions d'immigrants il·legals, els 10 que no tenen història criminal al país puguin accedir per un camí o altre a la ciutadania. Com a bon arizonenc (probablement Arizona és l'Estat amb més hores de sol a l'any de tot el país), ha estat el que ha posat més èmfasi en la inversió en energies renovables. Si guanya les primàries de Nou Hampshire (que té molt ben encarades segons les enquestes) i fa quallar el missatge que és el "malson dels candidats demòcrates" (alguna enquesta l'ha assenyalat com el que derrotaria més àmpliament Hillary Clinton), pot revigoritzar considerablement la seva campanya.
(Queden 303 dies)
La mateixa nit de les primàries a Iowa els senadors Joe Biden (D) i Chris Dodd (D) van decidir retirar-se de la cursa. Aquesta darwiniana selecció natural que es va produint a les primàries als Estats Units és una característica que dóna a aquest procés un aire de competició esportiva per eliminatòries (especialment quan els dos partits hi estan implicats) que en aquest cas tindrà la seva gran final el pròxim 4 de novembre. Pel que fa a Biden, si el pròxim president dels Estats Units és demòcrata, no m'estranyaria veure'l com a secretari d'Estat (ministre d'afers exteriors, per entendre'ns) al pròxim govern: té experiència en la mediació en conflictes internacionals des de la guerra dels Balcans, on es va fer famós per ser el primer a dir en veu alta que Slobodan Milosevic era un criminal de guerra, i actualment presideix la Comissió d'Afers Exteriors del Senat. Aconseguir el seu aval seria un honor per a qualsevol dels candidats vius a la cursa, i una ajuda inestimable per a Barack Obama, de qui es diu (probablement amb raó) que està verd en política internacional.
(Queden 303 dies)
Dèiem ahir que 150.000 assistents a les primàries d'Iowa s'haguès considerat una bona xifra. Doncs bé, la participació va arribar als 236.000 votants, i la gran crescuda sobretot la van provocar els participants demòcrates: sembla clar que Barack Obama ha aconseguit fer sortir de casa gent que no solia participar a les eleccions primàries, i que els demòcrates en conjunt han sabut activar les seves bases més que els republicans; per això Hillary va poder dir que “junts hem presentat un clar argument per al canvi”.
(Queden 304 dies) Deia ahir que els cavalls guanyadors a diverses enquestes eren efectivament Barack Obama (D) i Mike Huckabee (R) més o menys empatat amb Mitt Romney (R), però que molt sovint a les primàries es tracta de veure qui confirma els pronòstics i qui no, qui va a l'alta i qui va a la baixa. Doncs bé: les victòries d'Obama i Huckabee a les primàries d'Iowa han estat per un marge molt més ampli que l'esperat. Entre els demòcrates, Obama no només ha estat el candidat clarament més votat entre els joves (una cosa que ja s'esperava), sinó que també ell, i no Hillary, ha estat el més votat entre les dones. Els estrategs de Hillary Clinton tenen la lògica esperança que el sector "dona jove i independent" o el sector "dona de mitjana edat disposada a donar una oportunitat a una dona com elles" acabaran tenint un pes important a favor de la seva candidata. En inclinar-se les dones majoritàriament per Obama, aquest argument perd força. Obama, a més, ha sabut aprofitar el moment amb un discurs amb gran sentit històric, un discurs que alguns han comparat al d’Abraham Lincoln el 16 de juny de 1858 sobre el perill de la desunió del país. El fet que les pròximes primàries (les de Nou Hampshire) siguin en només cinc dies és certament molt bo perquè Obama aprofiti aquesta imatge de victòria històrica que va guanyar-se a pols ahir a la nit.
(Queden, sí, encara, 305 dies)
Sigui lògic el sistema o no, les primeres primàries en unes eleccions presidencials tenen una gran força simbòlica: tota l’excitació que s’ha estat generant en aquests mesos de campanya arriba a un primer gran clímax (Tim Russert, el presentador de Meet the Press a la MSNBC, deia aquest matí que se sentia com un nen la nit de Nadal). Hi ha comentaristes que fins i tot diuen que si un candidat sorprèn positivament o guanya clarament les primàries d’Iowa i tot seguit les de Nou Hampshire, es pot dir que té la nominació lligada per al seu partit. Si això fos així, i s’ha de recalcar que efectivament el poder simbòlic de les dues primeres primàries és alt, dos Estats decidirien pels altres 48. Absurd? Irracional? Potser sí, però en aquestes ocasions als Estats Units la màgia de la democràcia es palpa en l’ambient com mai. Aquest vespre, matinada a les terres de parla catalana, tots els Estats Units d'Amèrica, i m’atreveixo a dir que mig món, estaran pendents d’un Estat de menys de 3 milions d’habitants, amb prou feines l’1% de la població total del país.
(Queden, encara, 305 dies) En primer lloc, aclariré que els nord-americans distingeixen entre primaries i caucuses, però en general, i per simplificar, em referiré a tots aquests processos com a primàries a partir d’aquest article. Diré només que els caucuses (en singular caucus, un terme que es podria definir com a “reunió de veïns per discutir qüestions polítiques”) són un sistema més complicat que les primàries estàndard i, francament, també menys civilitzat, perquè sovint els votants han d’expressar les seves preferències en veu alta: us agrada que el veí del 5è 2a sàpiga a qui doneu el vostre suport polític? A mi tampoc. A més, cada partit té normes diferents sobre com se celebren uns caucuses, normes que poden anar canviant al llarg dels anys.
(Queden 305 dies) Des de 1928 no hi havia hagut unes eleccions als Estats Units en què ni el president ni el vicepresident sortints es presentessin com a candidats a les primàries. Com és sabut, el vicepresident de George W. Bush, Dick Cheney, no ha volgut fer el pas més o menys natural de mirar d'ascendir de vicepresident a president.
En aquest sentit, doncs, el camp és més obert que mai. Entre els demòcrates, els candidats amb més possibilitats són l’exprimera dama i senadora per Nova York des del 2001 Hillary Clinton, el senador per Illinois des del 2005 Barack Obama i l'exsenador per Carolina del Nord (1999-2005) i candidat a la vicepresidència el 2004 John Edwards.
(Queden 305 dies)
4 de novembre de 2008. Aquesta és la data. Aquest dia els nord-americans escullen el que ells, no gaire humilment, anomenen "el líder del món lliure". Serà el president número 44 de la democràcia ininterrompuda més llarga de la història. La cursa per les eleccions presidencials als Estats Units és més oberta que mai i comença pròpiament avui, 3 de gener, a les primàries de l’Estat d’Iowa. D'aquí al 4 de novembre aniré fent la crònica de les eleccions, les que marcaran la futura política dels Estats Units en temes tan importants com la guerra a l'Iraq i a l'Afganistan i el desenvolupament de la "guerra global contra el terrorisme". I ho faré des del punt de vista d'un català que viu als Estats Units i que interactua diàriament amb gent que no fa res més que parlar de política.
(Queden 303 dies) 
(Queden 305 dies) 
