(Queden 262 dies)
Després de tirar-li els plats pel cap sense treva durant unes quantes setmanes, després de gairebé dir-li mentider i, sobretot, que no era un veritable conservador, Mitt Romney ha ofert públicament el seu suport al ja pràcticament candidat republicà John McCain. Fixem-nos en els números: McCain porta acumulats 822 delegats, Huckabee 243 i Romney en portava 282 quan es va retirar. Si tots els delegats que va aconseguir Romney passessin a votar McCain a la Convenció Nacional Republicana, tal com Romney els ha recomanat, McCain tindria 1.104 delegats, ja molt a prop dels 1.191 que necessita per ser proclamat candidat.
(Queden 269 dies) Apuntava dimecres que la campanya de Mitt Romney estudiaria si valia la pena continuar endavant. Doncs bé, aquest dijous Romney ha fet oficial que es retirava. Per algú que es presentava com el veritable conservador de la cursa, no guanyar a cap dels Estats del sud-est —els més identificats amb els valors del conservadorisme— va ser un cop dur. Romney tampoc va aconseguir guanyar Califòrnia, una de les seves grans apostes. Tot i imposar-se a set Estats aquest dimarts, la realitat és que per aconseguir la nominació republicana Romney hauria hagut de guanyar de l’ordre de 4 de cada 5 delegats en joc a partir d’ara: una tasca titànica, pràcticament impossible.
(Súper Dimarts - Queden 272 dies)
Si als Estats Units hi ha una família que s’assembli a una dinastia reial que la gent venera, aquesta és la família Kennedy. Ja he parlat un parell de cops de les “primàries Kennedy”. Gens partidaris de la disciplina familiar pel que fa al vot, les “sortides de l’armari electorals” dels Kennedy estan resultant molt interessants de seguir. Tres fills de Robert “Bobby” Kennedy donen suport a Hillary Clinton. El senador Edward “Ted” Kennedy —senador i germà de Bobby i John F. Kennedy—, juntament amb el seu fill, el congressista Patrick Kennedy, la filla de JFK Caroline, i Ethel Kennedy, vídua de Bobby Kennedy, donen suport a Barack Obama. Diumenge, la filla d’Eunice Kennedy (germana de JFK, RFK i Ted), esposa d’Arnold Schwarzenegger i primera dama de Califòrnia, Maria Shriver, va sorprendre el país apareixent a UCLA amb Michelle Obama, Oprah Winfrey i la seva cosina Caroline i demanant el vot per al senador d’Illinois. El més interessant del cas, és clar, és que el governador de Califòrnia i marit de Maria Shriver és del Partit Republicà i dóna suport a John McCain. Una veritable mostra d'independència.
(Queden 277 dies)
Aquest dimecres, a Califòrnia, s’ha confirmat la retirada de Rudy Giuliani i el seu aval a John McCain. La cursa sembla ja un duel entre McCain i Romney, amb un Huckabee que si alguna cosa farà es ajudar McCain competint amb Romney per la dreta religiosa. A més, McCain s’acaba d’anotar el suport del Governator de Califòrnia, Arnold Schwarzenegger.
Més soprenent ha estat la retirada de John Edwards —anunciada des de Louisiana— ja que semblava decidit a no tirar la tovallola almenys fins el 5 de febrer. La gran pregunta és a qui ajuda més aquesta retirada, si a Hillary Clinton o a Barack Obama. Edwards és el candidat dels sindicats, el de “les classes treballadores” (les menys afavorides, s’entén), el candidat que el 2004 va fer forat amb el seu discurs de les dues Amèriques (la pobra i la rica) que no podien continuar cada cop més allunyades.
(Queden 280 dies)
L’expresidenciable John Kerry, un dels dos senadors per Massachusetts, ja va anunciar fa més de dues setmanes que donaria suport a Barack Obama. Diversos mitjans de comunicació informen ara que aquest dilluns l’altre senador per Massachusetts, Edward "Ted" Kennedy, anunciarà també el seu suport a Obama.
El germà de John Fitzgerald Kennedy va trucar Bill Clinton per informar-lo de la decisió, visiblement molest pel to agre que el marit de Hillary Clinton ha mantingut les últimes dues setmanes a la campanya. La veritat és que l’expresident no només ha mantingut un to considerat per molts poc presidencial, sinó que ha manipulat clarament unes declaracions d’Obama en què deia que Ronald Reagan havia canviat la trajectòria dels Estats Units molt més que Richard Nixon o Bill Clinton, afirmació que un elevadíssim tant per cent d’historiadors i de politòlegs considerarien factualment certa. Els Clinton s’ho van fer venir bé per dir que Obama assumia els valors de Reagan, cosa que va provocar una enèrgica resposta d’Obama al debat de Carolina del Sud, dilluns passat.
(Queden 296 dies)
El candidat demòcrata Bill Richardson va anunciar ahir la seva retirada de la cursa presidencial, i això vol dir que el front de dos contra dos que es va formar l’altre dia a la cursa per a la nominació al Partit Demòcrata queda ara bàsicament reduït a una lluita a tres entre Obama, Clinton i Edwards. Després de les primàries a Nou Hampshire, Richardson va dir que esperaria l'arribada dels Estats amb més vot hispànic (Nevada, Arizona, Califòrnia, Nou Mèxic) per veure si la seva candidatura era viable, però no ha complert la seva paraula. [Apunt: tres dels seus avis eren mexicans, s'identifica com a hispànic i parla un castellà molt correcte.] Les raons més probables de la seva retirada són, d’una banda, la manca de pressupost por competir mínimament al Súper Dijous del 5 de febrer i, de l’altra, que Richardson no vol acumular més mals resultats (quart lloc tant a Iowa com a Nou Hampshire, amb percentatges inferiors al 5% dels vots) per no posar en perill les seves possibilitats de convertir-se en candidat a la vicepresidència (sobretot si Hillary Clinton és la candidata demòcrata a la presidència) o d'obtenir un lloc al pròxim govern a Washington.
(Queden 297 dies)
John Kerry, el candidat demòcrata que va enfrontar-se a George W. Bush a les presidencials del 2004, ha decidit avui donar suport públicament a Barack Obama. En primer lloc cal recordar que Kerry, Obama i Hillary Clinton són companys al Senat i es coneixen de prop: saben quina és la posició de cada un d’ells sobre els grans temes del debat polític al país i saben com vota cada un d’ells al Senat.
Aquest és un aval important per a Obama si tenim en compte que:
Primer: La gent sap que una figura política important no se la juga cegament a l’hora de donar suport a un candidat o a un altre. Kerry aporta a Obama una pàtina d’establishment i d’inevitabilitat. Kerry és ni més ni menys que l’anterior candidat a la presidència, i senador per Massachusetts des del 1985. I aquest pes pesat està dient: Obama és el cavall per qui aposto.
Segon: La inferència immediata és que John Kerry no veu Hillary Clinton com el cavall guanyador. És a dir, fa que ens preguntem si l’establishment del Partit Demòcrata s’està plantejant seriosament si no és Obama, i no Hillary, el candidat més viable.
Tercer: Una altra inferència immediata és que John Kerry ha decidit donar l’esquena a qui va ser el seu company de tàndem a les eleccions presidencials del 2004 (com a candidat a la vicepresidència), John Edwards. No deixa de ser una bufetada per a l’exsenador per Carolina del Nord.
(Queden 303 dies)
La mateixa nit de les primàries a Iowa els senadors Joe Biden (D) i Chris Dodd (D) van decidir retirar-se de la cursa. Aquesta darwiniana selecció natural que es va produint a les primàries als Estats Units és una característica que dóna a aquest procés un aire de competició esportiva per eliminatòries (especialment quan els dos partits hi estan implicats) que en aquest cas tindrà la seva gran final el pròxim 4 de novembre. Pel que fa a Biden, si el pròxim president dels Estats Units és demòcrata, no m'estranyaria veure'l com a secretari d'Estat (ministre d'afers exteriors, per entendre'ns) al pròxim govern: té experiència en la mediació en conflictes internacionals des de la guerra dels Balcans, on es va fer famós per ser el primer a dir en veu alta que Slobodan Milosevic era un criminal de guerra, i actualment presideix la Comissió d'Afers Exteriors del Senat. Aconseguir el seu aval seria un honor per a qualsevol dels candidats vius a la cursa, i una ajuda inestimable per a Barack Obama, de qui es diu (probablement amb raó) que està verd en política internacional.