(Queden 282 dies)
Deia ahir que Mitt Romney va brillar amb llum pròpia al debat que va oferir la MSNBC des de Boca Ratón, Florida. Romney es presenta com un jove Ronald Reagan amb uns tocs de JFK —pel fet d’haver-se hagut de referir a la seva religió, el mormonisme, igual que va fer Kennedy el 1960 sobre el catolicisme— i la fórmula li està funcionant. A més, el seu atac sense treva als Clinton (va dir que Hillary simbolitza tot el que no funciona a Washington, i que l’última cosa que vol la gent és veure els Clinton de nou a la Casa Blanca) agrada molt a l’electorat republicà.
Si en una cosa estan d’acord els cinc candidats republicans és que tots volen baixar els impostos, i només divergeixen en el com. I és aquí on el que en sap d’economia treu nota i el que no, passa com pot. John McCain, que ha reconegut més d’un cop (en una entrevista al New York Times, per exemple) que d’economia “n’hauria de saber més”, ahir va ser acorralat un parell de vegades, primer per Tim Russert (el moderador) i després per Ron Paul. McCain es va defensar dient que confiarà en el seu equip d’economistes i va recitar una llarga llista de noms que posarà a la seva administració. Fluix.
(Martin Luther King’s Day – Queden 287 dies) Als articles del 3 de gener “I això de les primàries com funciona?” i “La màgia de la democràcia” vaig explicar molt per sobre com funcionen les primàries als dos grans partits dels Estats Units. Avui, aprofitant una pregunta del Toni Roderic (a.k.a.denia), complemento aquells articles amb una explicació sobre l’adjudicació de delegats a les primàries: quin és el paper que tenen els delegats (superdelegats, delegats promesos, delegats no promesos) que van guanyant els candidats a cada primària. Podeu llegir aquí (a la part inferior de la pantalla) les respostes que li vaig donar al Toni.
(Queden 288 dies)
Les enquestes que donava ahir encertaven els guanyadors, però poca cosa més. La votació demòcrata a Nevada ha estat efectivament molt renyida entre Hillary Clinton i Barack Obama (51 i 45%, respectivament), però ha deixat John Edwards molt més fora de joc del previst (4%). Entre els republicans, victòria inapelable de Mitt Romney a Nevada, amb un marge molt més gran del previst sobre McCain: Romney 51%, Paul 14%, McCain 13%, Huckabee 8%, Thompson 8%, Giuliani 4%, Hunter 2%. Atenció a Mitt Romney, doncs, que porta tres primàries guanyades i “dues medalles de plata”, com ell diu. A Carolina del Sud, gran victòria de John McCain, una veritable vindicació després d’haver hagut d’abandonar la lluita contra Bush l’any 2000 en aquest mateix Estat.
(Queden 292 dies)
El periodista Tim Russert apuntava fa uns dies el que sembla avui més evident que mai: estem davant d’un dels processos de primàries més incerts que es recorden entre els republicans. Mike Huckabee va guanyar a Iowa, John McCain va guanyar a Nou Hampshire i Mitt Romney ha guanyat a Michigan (va guanyar també el petit caucus de Wyoming). Alguns diuen que aquest caos en el camp republicà és una circumstància que Rudy Giuliani ja havia previst, i per això està invertint molts recursos a Florida, el primer gran Estat en què s’enfrontaran els candidats, el 29 de gener.
(Queden 294 dies) En primer lloc, una mirada al què ens espera aquesta setmana. Dimarts a la nit, primàries a Michigan, molt més importants per als republicans donat que per als demòcrates no està clar que els delegats escollits comptin a la Convenció Nacional que declararà oficialment el candidat al final del procés (25-28 d’agost). La qüestió és que Michigan va trencar les normes del Comitè Nacional Demòcrata en avançar les primàries del 5 de febrer al 15 de gener (cap Estat no està autoritzat pel CND a celebrar primàries abans del 5 de febrer, exceptuant Carolina del Sud, Iowa, Nevada i Nou Hampshire).
I el dissabte a la nit, primàries a Carolina del Sud pels republicans i per als dos partits a Nevada. En la campanya republicana, aquest cap de setmana ha sorprès el ressorgiment de Fred Thompson (sí, aquell candidat, actor com Ronald Reagan, que vaig dir que semblava que s’adormís als debats): al debat de Fox News l’exsenador per Tennessee va passar a l’ofensiva, va ser molt més agressiu en presentar-se com un veritable conservador (va acusar Mike Huckabee de ser un demòcrata al Partit Republicà) i va erigir-se com el guanyador segons els espectadors de la mateixa cadena. Entre els demòcrates, Hillary Clinton ha passat pel programa de Tim Russert Meet the Press. A hores d’ara em sembla bastant clar que els pesos pesats de la cadena MSNBC (molt notòriament Chris Matthews) estan decantant-se per Barack Obama. Almenys tinc la sensació que, per norma, li presenten preguntes més dures a ella que a ell.
(Queden 299 dies)
El 1992, després de perdre les primàries d’Iowa, Bill Clinton va donar la volta a les enquestes aconseguint un segon lloc i una victòria moral a Nou Hampshire, on es va autoproclamar “the comeback kid” (= el noi de la remuntada). John McCain, igual que va fer el 2000, ha guanyat clarament a Nou Hampshire després de perdre a Iowa, i ha començat el seu discurs fent referència a la famosa frase de Clinton: “Ja fa temps que em va passar el temps de poder-me dir ‘noi’, però no tingueu cap dubte que hem mostrat a tothom el que és una remuntada”. Amb els seus 7 delegats, 4 per Romney i 1 per Huckabee, l’abast de l’impuls que agafa John McCain avui pot ser important. Vull tornar a incidir en el fet que, si bé unes primàries són una marató de 50 Estats, les primeres que es celebren tenen un impacte mediàtic molt més gran. El discurs de victòria de McCain (si bé ha estat una mala idea llegir-lo) ha tingut ressonàncies d'inauguració d'una presidència, i en això ha estat llest: el contingut del discurs ha estat presidencial. La victòria de McCain fa mal a Rudy Guiliani: demà analitzaré per què.
(Queden 300 dies)
La meva intenció amb aquest bloc és mantenir un to més o menys seriós i instructiu. Però permeteu-me de tant en tant alguna frivolité, més que res perquè el debat polític també és frívol a vegades en aquestes presidencials als Estats Units. El dia abans de les primàries a Nou Hampshire Hillary Clinton ha assistit a un acte amb votants indecisos, i s'hi ha produït aquesta escena quan algú li ha preguntat sobre la duresa de la campanya.
Traducció dels primers 50 segons per qui la necessiti: "No és fàcil. No és fàcil. I no ho podria fer si no cregués apassionadament que això és el que he de fer. Tinc tants projectes per aquest país, sabeu? El que no vull és que caminem cap enrere [i aquí és quan se li trenca la veu i sembla que hagi de plorar], no. Mireu, això és molt personal per mi. No és només un afer polític, no és només un afer públic. Veig el que està passant, i ho hem de rectificar. I algunes persones pensen que les eleccions són un joc sobre qui puja o qui baixa... Això és sobre el nostre país, sobre els futurs del nostres fills, és realment sobre tots nosaltres, junts."
(Queden 303 dies)
Dèiem ahir que 150.000 assistents a les primàries d'Iowa s'haguès considerat una bona xifra. Doncs bé, la participació va arribar als 236.000 votants, i la gran crescuda sobretot la van provocar els participants demòcrates: sembla clar que Barack Obama ha aconseguit fer sortir de casa gent que no solia participar a les eleccions primàries, i que els demòcrates en conjunt han sabut activar les seves bases més que els republicans; per això Hillary va poder dir que “junts hem presentat un clar argument per al canvi”.
(Queden 304 dies) Deia ahir que els cavalls guanyadors a diverses enquestes eren efectivament Barack Obama (D) i Mike Huckabee (R) més o menys empatat amb Mitt Romney (R), però que molt sovint a les primàries es tracta de veure qui confirma els pronòstics i qui no, qui va a l'alta i qui va a la baixa. Doncs bé: les victòries d'Obama i Huckabee a les primàries d'Iowa han estat per un marge molt més ampli que l'esperat. Entre els demòcrates, Obama no només ha estat el candidat clarament més votat entre els joves (una cosa que ja s'esperava), sinó que també ell, i no Hillary, ha estat el més votat entre les dones. Els estrategs de Hillary Clinton tenen la lògica esperança que el sector "dona jove i independent" o el sector "dona de mitjana edat disposada a donar una oportunitat a una dona com elles" acabaran tenint un pes important a favor de la seva candidata. En inclinar-se les dones majoritàriament per Obama, aquest argument perd força. Obama, a més, ha sabut aprofitar el moment amb un discurs amb gran sentit històric, un discurs que alguns han comparat al d’Abraham Lincoln el 16 de juny de 1858 sobre el perill de la desunió del país. El fet que les pròximes primàries (les de Nou Hampshire) siguin en només cinc dies és certament molt bo perquè Obama aprofiti aquesta imatge de victòria històrica que va guanyar-se a pols ahir a la nit.
(Queden, sí, encara, 305 dies)
Sigui lògic el sistema o no, les primeres primàries en unes eleccions presidencials tenen una gran força simbòlica: tota l’excitació que s’ha estat generant en aquests mesos de campanya arriba a un primer gran clímax (Tim Russert, el presentador de Meet the Press a la MSNBC, deia aquest matí que se sentia com un nen la nit de Nadal). Hi ha comentaristes que fins i tot diuen que si un candidat sorprèn positivament o guanya clarament les primàries d’Iowa i tot seguit les de Nou Hampshire, es pot dir que té la nominació lligada per al seu partit. Si això fos així, i s’ha de recalcar que efectivament el poder simbòlic de les dues primeres primàries és alt, dos Estats decidirien pels altres 48. Absurd? Irracional? Potser sí, però en aquestes ocasions als Estats Units la màgia de la democràcia es palpa en l’ambient com mai. Aquest vespre, matinada a les terres de parla catalana, tots els Estats Units d'Amèrica, i m’atreveixo a dir que mig món, estaran pendents d’un Estat de menys de 3 milions d’habitants, amb prou feines l’1% de la població total del país.
(Queden, encara, 305 dies) En primer lloc, aclariré que els nord-americans distingeixen entre primaries i caucuses, però en general, i per simplificar, em referiré a tots aquests processos com a primàries a partir d’aquest article. Diré només que els caucuses (en singular caucus, un terme que es podria definir com a “reunió de veïns per discutir qüestions polítiques”) són un sistema més complicat que les primàries estàndard i, francament, també menys civilitzat, perquè sovint els votants han d’expressar les seves preferències en veu alta: us agrada que el veí del 5è 2a sàpiga a qui doneu el vostre suport polític? A mi tampoc. A més, cada partit té normes diferents sobre com se celebren uns caucuses, normes que poden anar canviant al llarg dels anys.
(Queden 282 dies)
(Martin Luther King’s Day – Queden 287 dies)
(Queden 288 dies)
(Queden 292 dies)
(Queden 294 dies)
(Queden 299 dies) 
(Queden 300 dies) 
