oriolvidal |
dilluns, 12 de gener de 2009 | 19:20h
   |
  |
|
|
Una crònica des de l'Oest Americà, per Oriol Vidal-Aparicio
|
|
oriolvidal |
dilluns, 12 de gener de 2009 | 19:20h
 Recentment un amic em va demanar que li fes una explicació més o menys esquemàtica de les relacions entre els diversos poders (legislatiu, executiu i judicial) als Estats Units, com es relaciona el President amb el Senat, etc. Aprofitant que ho vaig escriure per ell, ho penjo al bloc per si interessa algú. Tingueu en compte que pot contenir alguna simplificació.  Aquí teniu un enllaç al meu article inclòs a l'últim butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol, titulat "President Obama".  A les 9 del vespre, hora d'Arizona, d'aquest 4 de novembre del 2008, el periodista Keith Olbermann anunciava a través de la cadena MSNBC que Califòrnia, Oregon, l'Estat de Washington i Hawaii s'havien decantat per Barack Obama i li donaven així la majoria necessària per ser el pròxim president dels Estats Units. Obama President. Una fita històrica. La cerimònia inaugural de la Presidència serà el pròxim 20 de gener, com és habitual. De moment, deixeu-me felicitar el guanyador amb la cançó de Stevie Wonder que l'ha acompanyat durant tota la campanya. Avui, més que mai, Obama pot entonar el "signat, segellat, lliurat: sóc vostre". (Queden 14 dies.)Michael Smerconish, columnista del Philadelphia Inquirer i comentarista habitual de diverses cadenes de notícies, és un periodista de tendència republicana que ha estat notícia molt recentment per haver donat suport a Barack Obama. El que volia compartir amb vosaltres, però, no és la seva "sortida de l'armari", sinó un article molt equilibrat que li vaig llegir fa uns dies en què declarava sentir-se indecís per primer cop en molts anys. És interessant la llista de pros i contres que va analitzant al llarg de l'article. Aquí el teniu: "A loyal Republican is undecided this year". He pensat que valia la pena penjar-lo perquè no abunden les opinions equilibrades en aquests últims dies de campanya.  (Queden 231 dies) Mitt Romney  (Queden 234 dies)Ahir vaig fer una introducció en què distingia conceptualment els delegats electes o promesos dels superdelegats. Ens vam quedar amb la dada que a la Convenció Nacional Demòcrata hi haurà 4.048 delegats amb dret a vot, 3.253 dels quals seran delegats electes i 795 superdelegats. Amb 4.048 delegats totals, la xifra màgica, la de la majoria absoluta, la que necessiten Barack Obama o Hillary Clinton per ser proclamats candidat a la Presidència, és 2.025. [Apunt: Per als Republicans, que tindran 2.380 delegats amb dret a vot a la seva convenció, la xifra màgica és 1.191, i com és sabut John McCain ja l’ha superada.]  (Queden 235 dies) Fet aquest apunt, començaré amb una petita introducció i en articles següents (dos o tres més, ja ho veurem) aclariré el paper dels superdelegats.  (Queden 237 dies) Avui us parlaré del primer d’aquests elements, demà dels superdelegats. Com ja he explicat algun cop, dues de les primàries demòcrates, Michigan i Florida, van ser invalidades abans de celebrar-se. Aquest any molts Estats van decidir avançar la celebració de les seves primàries per guanyar protagonisme, però tant el Comitè Nacional Demòcrata (CND) com el Comitè Nacional Republicà (CNR) tenen normes clares sobre l’ordre en què s’han de celebrar aquestes conteses. Segons el CNR, cap Estat pot celebrar primàries abans del 5 de febrer, i va ser per aquesta raó que cinc Estats (Florida, Michigan, Carolina del Sud, Wyoming i Nou Hampshire) van ser penalitzats amb la pèrdua de la meitat dels seus delegats. Segons el CND, cap Estat pot celebrar primàries abans del 5 de febrer excepte Iowa, Nevada, Nou Hampshire i Carolina del Sud, i va ser per aquesta raó que les votacions de Michigan i Florida van ser completament invalidades; és a dir, els demòcrates van ser més estrictes que els republicans i van decidir que cap dels delegats escollits als Estats “insurrectes” s’asseuria a la convenció nacional per escollir el candidat.  (Queden 238 dies)Fem una mirada al punt en què ens trobem en la cursa demòcrata. Barack Obama va guanyar dissabte els caucuses de Wyoming amb un 61% dels vots (37% per a Hillary Clinton), el que li dóna 7 delegats electes a ell i 5 a ella. S’han celebrat fins ara un total de 43 conteses (sumant Estats, territoris i Democrats Abroad [= demòcrates a l’estranger]), amb 29 victòries per a Obama i 14 per a Clinton. El que compta a l’hora de la veritat, però, són els delegats. Obama porta un avantatge d’uns 140 delegats electes sobre Clinton (MSNBC i CNN coincideixen en aquesta dada) i si es mantinguessin els percentatges en l’escrutini que es continua duent a terme sobre els caucuses de Texas (41% escrutat) Obama podria augmentar aquest avantatge en 9 delegats més.  (Queden 241 dies) Tenir o no tenir candidat: aquesta és la qüestió. És dolent per als demòcrates no tenir candidat encara? És beneficiós per als republicans ja haver fet els deures i poder concentrar-se ara a potenciar el seu candidat? Als mitjans de comunicació es detecten dues escoles d’opinió oposades sobre aquesta qüestió.  (Queden 243 dies) Deixant de banda l’embolica-que-fa-fort demòcrata, John McCain, amb victòries a Texas, Ohio, Rhode Island i Vermont, ha aconseguit per fi els delegats necessaris per assegurar-se matemàticament la nominació republicana. Mike Huckabee, amb l’objectiu aconseguit de superar Mitt Romney en nombre de delegats, ha anunciat que, ara sí, es retira. Huckabee ha dit a més que farà tot el possible perquè McCain, que “ha fet una campanya honorable perquè és un home honorable”, guanyi les eleccions del 4 de novembre.  (Queden 243 dies) Hillary Clinton continua viva i la campanya d’eleccions primàries més llarga de la història dels Estats Units també. Sembla com si Obama i Clinton fossin incapaços de trencar aquesta mena d’empat perpetu en què cap dels dos candidats aconsegueix escapar-se en el marcador. Tot i que les victòries de Clinton a les primàries de Texas, Ohio i Rhode Island han estat menys voluminoses del que les enquestes assenyalaven fa un parell de setmanes, Obama no ha aconseguit el cop d’efecte que desitjava i només ha guanyat on es preveia, Vermont, un dels Estats més esquerranosos dels Estats Units —tan esquerranós que durant el gir a la dreta de l’administració Bush el suport al secessionisme a Vermont (liderat per Thomas Naylor, professor d'economia a la Universitat de Duke) ha passat del 8 al 13%.  (Queden 244 dies) Texas és el segon Estat més gran en superfície (després d’Alaska) i el segon més poblat dels Estats Units (uns 21 milions d’habitants, davant dels 36 de Califòrnia). És el segon Estat en producte interior brut, conté la segona població treballadora més gran del país i és el major exportador de béns. Què significaria guanyar a Texas? Per a Barack Obama, un cop d'efecte que deixaria la nominació molt decantada a favor seu; a més, per fi hauria guanyat un Estat gran: Hillary Clinton va guanyar a Califòrnia, va guanyar a Nova York i va “guanyar” a Florida (amb totes les cometes que calgui perquè, com és sabut, les primàries de Florida estaven invalidades abans de celebrar-se i cap candidat demòcrata no hi va fer campanya); els detractors d’Obama ho han aprofitat per dir que no és capaç de guanyar als Estats grans —l’Estat més gran que Obama ha guanyat fins ara ha estat el d'Illinois (el cinquè en població). Per a Hillary Clinton, tot i que és gairebé impossible que acabi aquest dimarts per sobre d’Obama en nombre de delegats totals, guanyar a Texas significaria poder dir precisament que ha guanyat als quatre Estats més poblats del país i —sobretot si aconseguís a més guanyar a Ohio i al petit Estat de Rhode Island— que no se la pot descartar encara.  (Queden 245 dies)  (Queden 248 dies)  (Queden 250 dies)Barack Obama està a punt de superar una marca sense precedents a la història de les primàries presidencials als Estats Units a aquestes alçades de la campanya (més de 8 mesos abans de les eleccions): un milió de donants a un sol candidat. A les 5:15 de la tarda d’aquest dimarts s’informava des del quarter general d’Obama for America que més de 990.000 persones havien fet donacions a la campanya del senador per Illinois, persones que són “propietàries d’aquesta campanya”, com li agrada dir a Obama. S’espera que aviat pugui assolir aquest milió de donants, una marca que de ben segur Obama aprofitarà per destacar que ell és el candidat amb menys dependència del “gran capital”. Precisament l’última edició de la revista Time es referia a la campanya d’Obama com “una nova classe de campanya de bases: viral, basada en Internet, construïda de baix a dalt” (m'he referit a aquesta nova classe de campanya en dos articles anteriors: 1 i 2). I aquest nombre de donants augmentarà encara més en els pròxims mesos, especialment si Obama assoleix la nominació. Avui, precisament, Obama ha rebut l'aval del senador Chris Dodd, un dels candidats que més d'hora es va retirar i el primer excandidat demòcrata a donar suport explícit a un altre candidat. 
(Queden 252 dies) Tant Clinton com Obama van estar d’acord que cal superar la política “arrogant” de l’administració actual en la seva relació amb la resta del món. La posició d’Obama és que Estats Units “no només ha de parlar amb els seus amics, sinó també amb els seus enemics” (ho ha repetit sovint durant aquesta campanya). Pel que fa a Cuba, “el nostre objectiu ha de ser la normalització de les relacions, però no les normalitzaria fins que no hi hagués una democratizació del país”. Clinton hi està més o menys d’acord —també ha expressat la necessitat de mantenir les línies obertes amb Iran—, però els dos candidats demòcrates discrepen sobre el paper simbòlic del President.  (Queden 253 dies) Norah O'Donnell, la corresponsal en cap de MSNBC a Washington, ha dit una cosa molt interessant a l'edició de dissabte de ‘Meet The Press’: que certs aspectes de la campanya de Hillary Clinton eren "molt any 2000". Feia referència al fet que la senadora acaba sovint els actes electorals i els debats dient "aneu a tres dobles ves, punt, Hillary Clinton, punt com, i llegiu les meves propostes". Sovint he pensat que Hillary Clinton feia entrar amb calçador aquesta mena de falca publicitària i que quedava com antiga. I avui Norah O'Donnell m'ha ajudat a aclarir per què: "Això és molt 2000! Com si avui la gent no sabés que quan estàs interessat en un candidat el més normal és anar a Internet i buscar la seva pàgina web!" Tim Russert, bastant més gran que O'Donnell, s'exclamava rient: "Però si no fa tant de temps de l'any 2000!" I la veritat és que fa gràcia sentir parlar de l’any 2000 com qui parla dels anys 80. 
(Queden 254 dies) Després d’aquesta ratxa inapelable de victòries d’Obama, es deia que Hillary Clinton buscaria un cop d’efecte. [Per cert, Leslie Sánchez (CNN) deia dimarts a la nit que si Obama hagués acumulat 10 derrotes seguides, probablement estaríem dient que és un candidat irrellevant i que és incapaç de guanyar. Clinton ho tenia tot al seu favor: els diners, els assessors i l'establishment del partit al seu darrere, i tot i així no aixeca el cap.] La qüestió és que dijous no va haver-hi cop d'efecte de Clinton. Un Obama cada dia més crescut —més presidencial— va estar més efectiu en la defensa de les seves posicions, molt més sòlid des del punt de vista argumental. Bill Clinton, a més, ha augmentat la pressió cap a la seva dona en dir que Hillary ha de guanyar les primàries a Texas i Ohio, altrament la nominació se li escapa, just quan les enquestes indiquen que Obama està reduïnt l’avantatge inicial de Clinton a aquests dos Estats. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosCADENES DE NOTíCIES
ELECCIONS PRIMàRIES
ENQUESTES ELECCIONS PRESIDENCIALS EUA 2008
ESTATS UNITS - HISTòRIA
ESTATS UNITS - PERSONALITATS CLAU
ESTATS UNITS - POLíTICA
ESTATS UNITS - PRESIDENTS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|