Fa tres anys vivia a Bucarest, on feia un Erasmus. Un dia, fent faena de la universitat en un cafè, vaig veure que l’amic amb qui estava feia servir una cosa estranya: un lector de llibres digitals. Curiós i una mica escèptic, –perquè mai li havia trobat l’interés, a la cosa esta, la veritat– vaig preguntar-li per què l’utilitzava. Va dir-me que era molt pràctic: sense més daixò. Vam comentar una mica la jugada, i després vam canviar de tema, i després treballar una mica, i encabat unes cerveses, i encabat ja tal.
[continua a Núvol]