oriol fuster i cabrera

A Jesús Moncada el recordem avui dia per possiblement una de les coses més boniques per les quals es pot recordar una persona: per, com faria un Txèhov qualsevol, haver fet de la seua realitat –el seu poble, els seus paisatges i la seua gent; desconeguts, apartats i perifèrics tots– part d’un imaginari universal compartit i conegut arreu del món. Dir “arreu del món” no és en cap cas un dir per dir, i és que l’obra de Jesús Moncada ha sigut traduïda a idiomes tan diferents com l’alemany, el castellà, l’anglès, l’aragonès, el francès, el neerlandès, el gallec, el romanès, el vietnamita o l’eslovè. I més. Seria interessant escoltar què té a dir algú de Hanoi, Timi?oara o Liverpool sobre Mequinensa, aquell poble assassinat sota un pantà durant l’etapa de “desenvolupament econòmic” franquista –costum continuat en democràcia en casos com el de Yesa, valentíssims aragonesos que es resistixen a ser expulsats del seu poble per una operació especulativa disfressada de polítiques hídriques, i que encara avui acudixen a totes les manifestacions de la Plataforma en Defensa de l’Ebre per a demostrar que el de l’aigua no és un conflicte entre territoris, sinó entre interessos privats i polítics.

[continua a Surtdecasa.cat]