Tímidament, gradualment –quasi subterràniament, diríem–, la comunitat catalana interessada en Romania i la comunitat romanesa interessada en casa nostra va sembrant. I, en conseqüència, va recollint. L’últim fruit saborós, presentat la setmana passada, és una antologia poètica de l’imprescindible Marin Sorescu.
Però que ningú s’equivoque: inquietuds multiculturals a banda, l’interès de l’antologia no rau en que sigue una de les poques mostres de poesia romanesa traduïda al català. Més enllà dels seus orígens, allò que val és el contingut: i a Sorescu cal llegir-lo. Ho narra admirablement Francesc Parcerisas en el pròleg: «llegir Sorescu és alleugerir l’ànima de càrregues més feixugues». En els temps que corren, això no és poca cosa.
Mordaçment irònic i escultor, alhora, de bellíssimes imatges, el considerat una de les veus més lúcides de la poètica romanesa contemporània ha publicat una immensa obra. «La poesia no canvia res, però produeix una il·lusió de canvi, i l’home necessita les il·lusions», afirmà el mateix Sorescu en una de les seues cites més conegudes. Esperem que Oproae i Montoliu continuen cuinant il·lusions. Mentrestant, abans que es gele, fóra bo començar amb Per entre els dies. Poft? bun?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!