Una descoberta sorprenent: el líder dels zapatistes, d'incògnit a la ciutat vella...
|
Una mena de 'fotoblog' Una descoberta sorprenent: el líder dels zapatistes, d'incògnit a la ciutat vella...  Aquest 'teatre de la vida' ens fa repensar la metàfora de les façanes. Què s'amaga rera la cara d'aquest vell edifici? Res? O tot? Aquesta construcció esventrada és en realitat una corprenedora exposició retrospectiva, el rastre d'un munt d'històries... Passeig pel barri vell de Barcelona, un dia de Sant Jordi.  ... un somriure la mar de bonic, tan dolç com els pastissos de l'aparador. Atalanta, al carrer Princesa. La temptació més dolça.  tenen aquest aspecte quan arriba l'hora de les visites, i és aleshores quan en una casa es mostren amb les seves millors gales per complaure (i no inquietar gaire) els convidats.  i a més costa molt (i tendeix a ser avorrit). Vista 'à la lomo' de la pagoda per la pau que hi ha al parc del costat de l'Albert Bridge de Londres.  La fotografia ens permet capturar la cituat a trossos, i en deconstruir-la ens retrobem amb les formes que ens passen desapercebudes. La ciutat, amb el seu brogit, és una conversa animada i quasi sempre interessant. Però és bonic i recomanable parar esment a les paraules, que serien les formes, continuant l'analogia. Les peces que amb discreció però amb innata eficiència formen part d'un puzzle més gran, enorme, gegantí, impensable. Per això m'agrada fer fotos. És un ajut en aquesta mirada que destria i troba les peces, allà on la nostra mirada resta confosa. En aquesta imatge s'hi veu una part de l'impressionant complex cultural i residencial Barbican, a la city de Londres. I no sé si sense la càmera hagués parat esment a aquestes formes cubiculars, tan netes, tan perfectes.  Sempre hem d'escollir, fins i tot quan ens sembla que no fem res, fins i tot en travessar un semàfor. És clar que potser, ben mirat, la decisió es fa especialment important en travessar un semàfor... per insignificant que sembli. Decisions, sempre. Inexcusables, inconscients, difícils.  ... has tancat els ulls uns moments, els obres i això és el primer que veus. El privilegi dels parcs. Això era fa uns pocs dies, a tocar de l'Albert Bridge de Londres. Però podria ser a qualsevol lloc que tu volguéssis. Ara, ara mateix.  Una pregunta que, clarament, té fàcil resposta. Tresors! Segona mà a Music Exchange de Notting Hill Gate.  A Notting Hill Gate, a tocar de Pembridge Road. O de quan els edificis lletjos mostren la seva bellesa. No és que la bellesa estigui a l'interior, sinó que la bellesa resta, en realitat, en la nostra mirada, en el visor de la nostra càmera.  ... contundent conspiració de colors a Baker Street, un dissabte de març. La gentada va retirar-se delicadament uns pocs segons perquè jo pogués 'robar' aquesta imatge quasi irreal.  ... és alguna cosa més que un lloc comú. Vet aquí una (nova) prova. A la rambla, el nou hotel es converteix en un ombra mecànica i metàl·lica, hom quasi diria que ¿amenaçadora?  ... es mostra de fa dies amb ganes, moltes ganes. I ja la tenim aquí bé que, tècnicament, falten tres dies per a la seva anual reinauguració a l'hemisferi nord. Per cert, antigament alguns calendaris determinaven l'inici de l'any precisament en el moment de màxima eclosió floral i lluminosa.  ... al carrer de Milans, arribant al carrer d'Avinyó.  ... converteix per uns moments aquesta via tan singular del gòtic en un flamant (però improbable) cotxe de carreres.  Assaig d'una nova bandera per a Barcelona, en un dels seus edificis més emblemàtics, el MACBA de Richard Meier, potser l'edifici que més vegades he fotografiat i mira, divendres passat, en una tarda fotogràficament inspirada, hi tornava...  Una captura d'urgència al fosc carrer Picalquers, a tocar de Riera Baixa. A l'esquerra de la imatge, una allau d'informació en desenes de graffits, tags i stencils. A la dreta, dins la bombolla amable d'un petit (i modern) establiment, el cambrer la fa petar amb dos clients.  Una amiga em va cridar l'atencio l'altre dia al passar pel darrera del Poliesportiu de Casagemmes, a Badalona. Una forma de conèixer una persona és pensar en el tipus de fotografia que saps que a l'altre li agrada fer... i dir-li: "i això... no ho fotografies?". Gràcies!  El misteri d'un negroni al Milano, la civilitzada cocteleria (refugi) que sempre convé tenir al cap quan un volta per la zona de Plaça Catalunya amb el seu accelerat pols ciutadà. [La foto original està aquí] * Amb aquesta imatge inicio una nova línia de posts, que miraran de mostrar algunes de les fotografies que vaig penjant al meu compte de flickr. |
 
Oriol Lladó Esteller (Badalona, 1971). Periodista especialitzat en noves tecnologies, cultura i medi. Aquest blog és un blog d'actualitat, o d'actualitats (potser millor). Recull apunts sobre la meva ciutat i recupera articles publicats en altres mitjans (Sostenible, Revista Òmnium, Media.cat, Blog d'Escacc, etc). Ah, fa uns mesos, i en el marc de les eleccions municipals, vaig formar part d'Accent, Independents per Badalona, un projecte polític que no sé si va arribar massa tard, o massa d'hora. Trobareu també alguns apunts sobre el 'tema'. Per cert, la meva pàgina professional la trobareu a oriolllado.cat. A Time Out, actualitzo Retalls d'Asfalt, un blog bàsicament fotogràfic.    Contacteu: info@oriolllado.cat 
  Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Accés de l'autorCategories
         Els meus enllaços0. BLOCS ANTERIORS
1. ORIOL LLADó 2.0
2. ALTAMENT RECOMANAT
3. BLOCS AMICS
4. BLOCS INTERESSANTS
 
          
   
 Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
||||||||||||||||||||||
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
