Coses meves 
Ha estat un bon any. Aquest blog que llegiu ha passat una mica més de 12 mesos amb la gent de Mesvilaweb: en aquest espai m'he sentit acompanyat i comfortat per lectors àvids i exigents. L'àlbum de retalls ha sortit a la llum (malgrat abans havia passat una llarga etapa a la plataforma blogger) a la 'casa virtual' iniciada per en Vicent Partal i l'Assumpció Maresme fa una colla d'anys. Gràcies per l'acolliment. Però inquiet com sóc, avui en començo una tercera, d'etapa. És amb la gent de Time Out Barcelona: tot un repte professional. Continuaré fent xarxa en el portal d'aquesta capçalera. Ens veiem, si us ve de gust, allà.
 Vista espectacular del golf de Roses des de l'Escala, a principis d'agost: ja es veu, la 'vie en rose', quan era "vida", i quan era "rosa". La foto és desafiadorament oportuna per a un dia intens i un pèl atropellat. La tardor comença a conspirar en el brmmm del motor dels cotxes i el riiing del telèfon, que ja ha recuperat la impertinència. Resulta que aquest matí, m'ha semblat veure un tros de setembre que s'amagava rera un fanal.
[POSTALS ESTIU 09] A continuació, la sèrie completa de frases --que durant uns dies he anat penjant al meu twitter-- i que he titulat no gaire imaginativament 'a la platja':
Juguen a fer un castell a la sorra. L'un pateix cada cop que ve una onada, l'altre ansia el moment de l'ensulsiada.
Hi ha aquest home que mira l'horitzó. Té les mans creuades rera l'esquena. Està de vacances dins les vacances.
"Mira que t'he comprat, carinyo..." -diu ell amb un somriure impacient davant d'un enorme tauró inflable.
Estirada cap per avall, juga a mirar el seu company ara amb un ull, ara amb l'altre. Somriu, però quasi ningú ho nota.
Té les mans rera el cap i mira enlaire: un tros de sol i la 'sombrilla' de la tieta. El cel vestit amb camisa hawaiana.
Sempre m'ha agradat imaginar on els agradaria trobar-se en obrir els ulls a les persones que juguen a fer el mort al mar.
Quan acabi de desplegar totes les coses que du dins la bossa, ja serà l'hora de començar a recollir-les.
La melodia comença en un 'politono', salta a l'ipod, bota sobre el transistor i acaba als llavis d'un xiulador distret.
Estén la crema. Amb cura. Una ombra blanca en la pell de l'altre delatarà qualsevol descuit. Vet aquí la por preventiva.
El pintor no fa vacances. Es va mirant la sorra: allà on altres hi veuen tovalloles, ell hi veu un acolorit 'collage'.
Les pilotes són planetes i els matalassos inflables, catifes voladores. I la música dels nens quan juguen, una pista.
En realitat, hi ha icebergs amagats a la sorra i molts titanics que naufraguen sense gosar espatllar la postal.
El xiringuito és millor com a 'ideal' que com a 'realitat'.
* L'àlbum de retalls es va estrenar a Vilaweb el 30 de juliol de 2008 després del seu pas per can blogspot. Aquests són els apunts més llegits dels últims 12 mesos.
Sèrie completa dels twits que durant el mes de juliol vaig anar penjant al meu twitter amb el lema: la cançó de l'estiu.
- Al got, el soroll delicat gel quan es va desmuntant, l'avenç silenciós de l'aigua condensada sobre el diari.
- Reguen al pati del costat. Remor refrescant. Les gotes són notes.
- El ding-ding d'un mòbil de penjar que oscil·la tímidament i la llarga cortina, que fa com si ballés, en silenci.
- Unes senyores que parlen i riuen uns patis enllà. Les seves veus salten incomprensibles de teulada en teulada.
- S'obre el 'vano' amb una esgarrapada perfecta. Un 'shec' veloç fereix l'aire de la tarda quieta.
- Un fil de música dibuixa una melodia irreconeixible. S'escapa buscant la frescor d'entre les ratlles de la persiana.
- La gent va passant davant la finestra. El flip-flop de les xancletes arriba i marxa, com una onada.
- En bici, rodant, baixada avall. Fas anar els pedals al revés. És aquell sorollet, com d'obrir una caixa forta.
- La veïna feineja al seu pati. Quan engegui la manguera, em regalarà un arc de sant martí d'entre els esquitxos.
- El soroll sec de quan trenques la xocolata del Magnum amb les dents. Quasi et fa oblidar que és gelat fast food!
- Quan omples el carrer amb gegantines 'x' de colors... i tu, de fet, només xuclaves el granissat amb la canyeta.
- el ziiiiip de quan tanques la cremallera de la motxilla de viatge... 'fins aquí', que ja no hi cap res més.
"Préparese en vaso mezclador:
Hielo
1/3 Vemouth rojo
1/3 Vodka
1/3 Ron blanco
Una gota de Angostura
Mézclese y sírvase en copa de cocktail."
La cocteleria és una forma de bruixeria. Recepta del combinat 'Recuérdame', segons s'explica en el llibre 'Boadas Cocktail Bar 1933-1983', editat l'any 1983 pel mateix establiment de la Rambla i amb dipòsit legal B.42148-1983.
Durant uns dies, al meu microblogg (twitter) he anat desgranant la història d'un nàufrag. Aquí teniu el conte, versió completa:
- Dia 1: M'aixeco en una llarga platja. Recordo la tempesta i aquella barca. Arreu, les restes del naufragi. Com a mínim estic sencer.
- Dia 2: Ara ja sé que sóc en una illa. El verd de la selva i el blau del mar són els meus companys d'habitació. Per quant de temps?
- Dia 3: La línia de l'horitzó em fereix impertorbable. Acceptar això és la primera lliçó del nàufrag.
- Dia 4: He somiat que despertava en un manuscrit de Dafoe. He escoltat tambors llunyans enllà del turó.
- Dia 5: No eren tambors. Era la teva veu. Començo a entendre què faig aquí.
- Dia 6: He estat remenant entre els baguls llençats a les roques. Memòries esventrades. Reprenc el fil de la conversa en un tros de roba.
- Dia 7: He trobat un gorg amb l'aigua més fresca i dos arbres amb fruita que em somreia. Avui és el dia del descans.
- Dia 8: Miro enllà, enllà, esperant veure el vaixell que em tornarà a casa. La sorra de la platja alimenta un immens rellotge.
- Dia 9: Si em pensava que era un nàufrag gaire original... la realitat m'ha desmentit amb un cansat sospir.
- Dia 10: A l'illa, encara. He decidit fer una foguera a dalt del penyassegat. Serà un far, serà el teu far.
- Dia 11: He començat a construir una embarcació: la vela l'he feta amb retalls de la roba trobada als baguls, retalls de la vida d'altres.
- Dia 12: Sé que l'embarcació no superarà l'embat de la primera ona. Però segueixo, fatalment exaltat. Em lliuro a la derrota.
- Dia 13: I sí, la tercera onada ja ha enfonsat la barca. El mar m'ha llençat de nou contra la sorra de la platja.
- Dia 14: I de cap a la sorra em pregunto si el nàufrag és el que escriu o el que llegeix, o són els dos a la vegada. S'ha fet de nit...
- Dia 15: ... i la lluna m'encega, en aquest racó de món. Tanco els ulls. M'adormo, com si tornés al dia 1.
Hem estat com la gent que mira el mar: la gran temptació que a poc a poc desferma les voluntats ardides per la silent i avara rutina. Hem estat com la gent que un dia diu prou i, com d'una revolada, inicia la cerca de les terres daurades, enllà de les tenerbres profundes i onejants, la infinita mar deserta. Davant del seu esguard, ells, amb els seus records, els seus déus i els seus cants. Hem estat, així, com la gent que mira el mar. Els aventurers errants que naveguen per trobar illes amb ports fidels, consol breu, aquest: cap dolçor de la terra iguala la seva ànsia. Sempre demanen una ruta nova als estels, la gent com nosaltres. I la nostra nau va avançant, empesa per la sonora lluita. És així la nostra vida, amor, un combat de destins.
* Versió lliure del poema de Carles Riba, 'Hem estat com la gent...', inclòs dins el Llibre primer d'estances (1913-1919), inclosa dins l'Antologia poètica, a cura d'Enric Sollà i publicada per Edicions 62 dins la col·lecció 'Les millors obres de la literatura catalana'. Avui fa 50 anys que Riba va morir.
Postals des d'un lloc on no he estat mai, és una frase massa bona per no haver figurat ja en el títol d'una cançó, un llibre... o una pel·lícula. A qui li estranyaria que el nou guió amb el que està treballant la gent de Miss Wasabi, capitanejats per Isabel Coixet, dugués, precisament, aquest títol? Però és que la idea és suggerent. Em recorda una mica aquella genial cançó de Family (aquí hi ha un encantador 'cover' del tema a Youtube), 'Viaje a los sueños polares', quan diu allò que 'dibujamos sobre un mapa imaginario autopistas de gran velocidad, nos invade una ilusión desconocida y nuestra única intención es avanzar'. El viatge és l'anticipació, aquella 'ilusión desconocida' de la cançó, l'estat mental amb el qual ens aproximem als nous llocs, aquell moment que tanquem els ulls i ens deixem portar. Perquè, de fet, ben sovint, el viatger és feliç quan tanca els ulls i s'abstreu de colors i olors; que a vegades un viatja per recordar després i que quasi sempre el lloc acaba sent el de menys. L'altre dia, al meu Facebook, es va produir un debat interessant a partir d'un estat meu: ¿Per què, si m'agrada viatjar tant, m'agrada tan poc estudiar-me les guies? En un moment determinat de la conversa vaig suggerir que si algú em volia recomanar llocs per visitar d'indrets inexistents... que ho fes lliurement. La Gina de Tera i l'Ester Tur van acceptar el repte del turista dadaista. El seu retrat és divertit i... sorprenent! Els seus paisatges idealitzats són inexistents, i a la vegada estan a tot arreu. Són absolutament únics, i a la vegada són clarament intercanviables. Formen part de la llibreta on tot bon viatger apunta les experiències viscudes, i estan en l'atles secret que aplega els nostres llocs pendents! El viatge de veritat, el fem dins nostre.
El post d'avui el fan cinc amics que en les últimes hores han respost la pregunta: "On van els estatus del Facebook que un escriuria però que, finalment, ell mateix decideix escriure?". Vaig penjar aquesta qüestió al mur del meu Facebook ahir a la nit. La primera a respondre va ser la periodista Gina de Tera: "al mateix lloc que els propòsits de principi d'any", deia. Graciós, ocurrent. Però no, diria. Al meu entendre, els estatus no són exactament propòsits; són petites postals, versos solts, promeses, secrets, codis en clau. Els propòsits un se'ls queda per un mateix, no? En Jordi Jubany, blocaire interessat en ensenyament 2.0 potser s'hi acostava més. El seu apunt arribava uns pocs minuts després: "al mateix lloc que les fotos que no es fan", deixava escrit. Un 'estatus' --aquella frase que respon a la pregunta 'què et passa pel cap' i que els usuaris de FB coneixen tan bé-- és una mica com una foto: busca la immediatesa, està a pocs clics de distància, i és un paisatge -vital, personal, íntim- capturat per a tots els altres. D'acord, doncs. Tanmateix, la Maria Lladó, reconeguda 'estatutaire' i l' Oriol Galgo, productor, crec que arribaven a la clau del que volia dir. El pudor, el secret desvetllat, el joc privat, la complicada tensió entre el que es mostra i el que no: "Al mateix lloc que tot allò que vols dir i mai t'atreveixes" (la Maria); "I els que escrius i borres immediatament?" (l'Oriol). Finalment, i ja passades unes bones hores, la Lídia Hervàs, també periodista, recordava amb la seva ironia i un (cert) coneixement de causa: "¿a dónde irán los besos que guardamos, que no damos?". I aquí acaba aquesta breu nota. Recordatori modest que una conversa és, a la vegada, indestriablement, tot allò que mostra i tot allò que amaga. I que això tan val si estem davant d'una cerveseta, o davant del teclat d'un ordinador.
 Desafiem Plató i Magritte i diguem, ni que sigui per unes hores, que les coses són, i ja està, que ja és prou. Fa calor, és cap de setmana, tenim una cervesa fresca a les mans i hi ha una música que aleteja al nostre costat i que ens fa somriure... és estiu. He tingut una idea: donem-nos una treva.
|
 
Oriol Lladó Esteller (Badalona, 1971). Periodista especialitzat en noves tecnologies, cultura i medi. Aquest blog és un blog d'actualitat, o d'actualitats (potser millor). Recull apunts sobre la meva ciutat i recupera articles publicats en altres mitjans (Sostenible, Revista Òmnium, Media.cat, Blog d'Escacc, etc). Ah, fa uns mesos, i en el marc de les eleccions municipals, vaig formar part d' Accent, Independents per Badalona, un projecte polític que no sé si va arribar massa tard, o massa d'hora. Trobareu també alguns apunts sobre el 'tema'.
Per cert, la meva pàgina professional la trobareu a oriolllado.cat. A Time Out, actualitzo Retalls d'Asfalt, un blog bàsicament fotogràfic.
 
 Contacteu: info@oriolllado.cat
 
Visites al bloc
Visites a la portada
Visites a les entrades
Categories... i tan complicat! Preguntes, pensades i marrades sobre la meva ciutat. Entre la intimitat i l'anècdota. Internet, aplicacions socials, noves tecnologies i altres parents. ... abans conegut com el planeta blau. ... o coses de lletra i literatura. ... o no serem. o reflexions en 35 mm. Hemeroteca digital de les meves col·laboracions al gratuït badaloní. Això mateix, música, música i música. Algunes de les fotos del meu flickr: http://www.flickr.com/oriol_llado
 
Els meus enllaços
0. BLOCS ANTERIORS
-
Bloc del viatge entre Chicago i Ushuaia realitzat entre el juliol i el novembre de l'any 2005 amb la periodista Laura Garcia.
-
316 apunts escrits majoritàriament entre el gener de 2007 i el juliol de 2008.
1. ORIOL LLADó 2.0
-
Una eina imprescindible. El que em sembla interessant, classificat en etiquetes i llest per compartir.
-
Et sembla interessant una notícia? Dóna-li un digg.
-
Què estàs fent ara? Amb qui? On? Ara mateix!
-
Des del juliol de 2006, més de 1.100 fotos penjades, més de 50.000 fotos vistes...
-
Fotos i vídeos personals (amb contrassenya)
-
El que escolto, quan ho escolto... a temps real.
-
La pàgina per descobrir músiques... tan lletja i malgirbada com útil.
-
El que llegeixo, amb petites reviews.
-
Si vols pots trucar-me aquí: morera-u
-
Les reaccions al meu blog...
-
Apunts de bloc en 140 caràcters. Descobreix el nou fenòmen de la xarxa...
-
Des del 2006, més de setanta vídeos penjats, amb un rècord de 15.000 visites en un vídeo de l'Al Green...
2. ALTAMENT RECOMANAT
-
Tota la informació del Blues i Ritmes de Badalona, i alguna propina.
-
La revista de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, dirigida per Ramon Folch i amb Jordi Flamarich de cap de redacció. Tota l'actualitat ambiental, tota la interpretació...
-
Campanya ciutadana a Badalona, la vila on el mestre va viure mentre feia el seu diccionari.
3. BLOCS AMICS
-
Tot sobre el rock del país... abans que 'passi'...
-
Una llibreta que, en algunes coses, és cosina germana d'aquest àlbum de retalls.
-
Cròniques de Badalona des de la distància. Amb coneixement de causa.
-
Diari personal d'una periodista i autora de documentals.
-
El millor bloc 'ambiental'?
-
Tot sobre Badalona.
-
Un bloc que comença amb l'any 9. Les reflexions de Roser Sebastià, entre el regust urbà i el regust ebrenc.
-
Comentaris i crítiques de cine i teatre amb rigor i lucidesa... i independència de criteri.
-
Les reflexions de la Dolors Sabater. O com parlar de la 'multiculturalitat' sense caure en els tòpics.
-
Punt d’intercanvi i de trobada d’idees, pensaments, identitats i mirades... una presentació molt original i reeixida.
-
No hi fa ressenyes ni crítiques, només breus comentaris de films interessats per a l'afeccionat (i també per al no afeccionat).
-
Has de conèixer aquest bloc.
-
Imprescindible. El bloc més addictiu.
-
El gran bloc badaloní per descobrir...
-
En anglès. Reflexions sobre 2.0 i societat del coneixement.
-
Reflexions atinades i suggerents sobre la manera com aprenem (i compartim).
-
El projecte d'en Marc és ambiciós i apassionant. Segur que surt bé.
-
La periodista Sílvia Cobo analitza l'actualitat dels mitjans a Barcelona... i arreu!
-
Alguns moments bons... amb banda sonora de luxe.
-
La mirada 'gens corrent' d'una periodista científica de referència.
-
Tecnologia, innovació, cultura, política i família 2.0. Criteri i informació, a càrrec d'un dels 'clàssics' d'internet al nostre país.
-
Poesia, jazz i un civisme iconoclasta, del tot addictiu.
-
Un clàssic de Can Vilaweb. Interessant, sempre.
-
Un bloc de notes amb idees, pensaments, versos i música...
-
Imprescindible... còmic, pop, tecnologia en clau quotidiana. L'ironia 'cool'.
-
Un dietari molt personal... 'perquè ja tenim una edat'.
-
Referència clau en l'anàlisi de la política del país.
-
Petits apunts, grans poemes.
-
Un dels secrets més ben guardats de la xarxa.
-
El millor bloc. I ja està.
-
Coses de disseny, tecnologia, teatre... auster, sensible... molt recomanable.
-
Saps que és el videoblogging?
4. BLOCS INTERESSANTS
 
      
|
1. Més complicacions per a les entitats.
