Badalona és un poble? Aquests són els apunts més llegits aquest mes de gener. Al blog, hi ha hagut prop de 8.000 entrades llegides i 1849 visites a la portada.
Recullo en aquest apunt, una selecció de textos que parlen de moltes coses, també d'independència. Hi ha peces de 2008 fins a l'actualitat, bàsicament publicades al meu blog de Vilaweb. M'ha vingut de gust repassar-los ara, potser cercant una mica d'orientació, unes hores abans que es constitueixi Badalona per la Independència dins la dita Assamblea Nacional Catalana. Content per la normalització del debat (molt d'acord amb aquest apunt de la Dolors Sabater, per cert) i amb la pública esperança que aquest debat sigui útil, més que per convèncer (això implica que uns tenen la raó i els altres no), per crèixer i enfortir-nos (i per tant canviar) junts. Diu Eduard Voltas en aquest article que comparteixo punt per punt: "La cohesió civil és condició sine qua non de la independència, i quan dic cohesió no parlo d'una unanimitat impossible d'aconseguir, sinó d'un projecte nacional realment inclusiu, en què hi càpiga, de debò, el divers catàleg identitari de la societat catalana."
Vet aquí el meu recull de retalls sobre la independència:
Catalunya es juga el futur a Badalona
Catalunya es juga el futur a la meva ciutat, i a les ciutats que són com la meva: Santa Coloma, Cornellà, Sant Adrià, l’Hospitalet, etc. Enlloc com en aquests carrers bulliciosos i dinàmics es perfila el repte amb més claredat. No hi ha temps per parlar del 1714, dels papers de Salamanca o de la memòria històrica (bé que cal continuar treballant en aquests camps, s’entén). Hi ha una urgència engrescadora en la mirada de moltes persones que tot just han arribat al país. Què els diem? Com ens presentem? Cal dir “hola, benvinguts”. Això abans que res. Però, i després? Quedem? Parlem? Sí, és això. Aquí les coses van molt ràpidament, es juga fort. La gent del catalanisme ens hem passejat poc per aquests carrers i, en canvi, aquí és on es forja el nostre futur. + El lloc on passen les coses. (1.12.2008 / Revista d'Òmnium Cultural) > Llegir l'article complet.
Ens interessen els del 'no'!
Això vol dir que hem d’anar a buscar els ‘no’? Naturalment. De fet, la pregunta és una altra: ens podem permetre fer veure que no hi són? El miratge és llaminer, però no ens serveix. El debat sobre el dret a decidir ha d’arribar als no convençuts, i, a l’àrea metropolitana, no estic segur que, en un futur immediat, la forma més eficaç sigui fer-ho amb una papereta de vot on tota veu esdevé un ‘sí’ o un ‘no’.
Com podem ampliar la base del debat –llegiu: la base del país– des de Badalona o altres ciutats del cinturó metropolità? Organitzant una consulta a correcuita en un any d’eleccions i enmig de la divisió dels propis promotors? Ai, crec que no. + Els 69 del 'no' a Tiana (14.12.2009 / Al blog de Time Out) > Llegir l'article complet.
Un altre relat
¿Podem explicar qui som, avui, servint-nos del llenguatge dels nostres pares o avis? Convencerem algú de venir amb nosaltres amb paraules desesperançades? ¿Si no som ni molt guapos ni molt forts, ens podrem endur la millor presa de la festa fent aquesta cara de pomes agres? Benvinguts al... (.. continua..)
Les coses no passen per sorpresa. Sempre hi ha senyals. Dilluns al matí, El Punt en publicava una, de senyal (una més, s'entén): "Tard o d'hora, Sant Roc esclatarà. L'actitud del govern de Badalona només enfronta col·lectius. Estan desitjosos que esclatin alguns problemes per poder anar més en contra dels immigrants." Són paraules d'un membre del patronat de la Fundació Ateneu de Sant Roc, Juanje Guerrero, una de les persones que trepitgen diàriament aquest territori i que alerten del trencament social que està conquerint el barri. Convidat per la urgència de les paraules del Juanje --que, creieu-me, venen avalades per molts anys de feina i per un compromís cívic de llarga i contrastable solvència i rigor-- m'agradaria compartir una reflexió que mira uns anys enrera. En bona part, avui paguem la factura del tebi lideratge (i l'absent política) de l'Ajuntament de Badalona quan, ara fa deu anys, ja eren evidents els impactes de la nova immigració en una part de l'àrea metropolitana on plovia sobre mullat. Què diferent la manera d'enfocar el fenòmen entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, tan a prop i tan lluny, sempre. Els colomencs tenien una estratègia, una significativa dotació pressupostària i un consens polític suficient. Nosaltres discutíem de ports i camps de golf. Fa una dècada, d'allò; a partir del 2003, la feina primer d'ERC -que va promoure la creació d'una regidoria específica- i sobretot de CiU, amb Josep Pera i el seu equip tot exercint un lideratge sensible i convincent, van marcar un canvi important, però a la vista dels fets, insuficient. Fins ara, la política sobre cohesió a la ciutat prioritzava la construcció comuna d'espais i símbols, combinada amb una política de seguretat decidida i cada vegada més eficient, sempre al servei d'un mínim comú denominador on es sentia còmoda la majoria de la ciutadania (i així va quedar clar en les eleccions del 22m, per cert). Avui s'està desmantellant aquesta política d'ampli consens i elogiada arreu del país, però que encara no havíem acabat de consolidar. Tot plegat és massa vulnerable. El que denuncia Juanje Guerrero de Sant Roc fa por perquè és el reflex d'alguna cosa que supera el cas concret. Les coses no passen mai per sorpresa, deia. Les coses sempre passen per un motiu. El substitut administrat per l'actual govern en minoria és una política altiva i aspra, de curta volada, més atenta al periodista que al ciutadà, que es mou bé amb els rumors i la malidicència, i que recupera sense gaires vergonyes una política que semblava que ja es començava a superar, la del tu em dones, jo et dono (ho explicava bé l'Andreu Mas en la seva crònica a El Punt de dimecres). La policia esdevé ara la solució per a tot en el moment que a mitja Europa (i més des dels fets de Londres d'aquest estiu) ja és un consens generalitzat que la desigualtat no s'arregla (més aviat s'agreuja) a cop de porra. PSC, CiU i ICV-EUiA tenen avui la majoria suficient per incidir en aquestes polítiques de fons i intentar recuperar aquell camí que vam emprendre correctament, bé que massa tard. El de la cohesió social és un tema crucial i requereix d'una oposició sense por a la política, amb ganes de convèncer, amb habilitats per forçar canvis significatius en l'acció de govern actual. Al capdavall, es tracta de defensar un model de ciutat que és compartit per la majoria de badalonins. I aquest és (o hauria de ser), més enllà de les estratègies de partit en un moment concret, un mandat inexcusable dels tres partits de l'oposició avui al consistori.  Quin llistat més estrany, aquest. La present relació recull els apunts més llegits aquest 2011. Hi ha una mica de tot, però sobretot hi ha molta política. Política viscuda en primera persona. El projecte electoral Accent hi allarga l'ombra amb paraules que es van repetint: consens, comarca, eficiència, imaginació, reconeixement, emprenedoria. Es nota, a partir del maig, com aquestes mateixes paraules perden innocència fins a quedar descol·locades; en algun cas perden, inevitablement, part del sentit. A l'arribada del PP a l'alcaldia he dedicat alguns dels apunts més llegits aquest any… projecte, projecte, projecte és, precisament, el títol de l'apunt més clicat. Subratllo el títol de l'apunt en qüestió: més enllà del 'no', la proposta; l'intent, malgrat tot, de cercar el punt de trobada, de proposar coses possibles ara i aquí. No estic segur del servei que han fet, però en tot cas, el blog m'ha servit per abocar (i ordenar) idees i propiciar (espero!) algun debat. També hi he anat compartint reflexions al voltant de les accions i les iniciatives en les quals he anat participat: els primers mesos de l'any, la meva feina ha estat eminentment pública. Després de les eleccions, i ja tornat a la societat civil, ha estat més discreta, potser a la cerca d'una certa distància, i, principalment, s'ha desenvolupat al servei d'una entitat, Òmnium Cultural. Per damunt del panorama divers que presenten els apunts més llegits, crec que hi ha alguns mínims comuns i, sobretot, moltes preguntes (per sort!) obertes i, encara, malgrat tot, ganes de respondre-les (necessàriament) junts. To be continued. 1. Projecte, projecte, projecte (el PP i Badalona) 2. En Joan Argenté no ha perdut la poesia 3. Conseller @ferranmascarell #femmuseucomicbdn 4. Discussió sobre el futur alcalde de Badalona, 4 idees. 5. La Diada de Badalona, set dies després. 6. L'agenda de la cultura a Badalona, a l'iphone. 7. Badalona, escenari d'un nou experiment. 8. Després del 22M, una valoració personal. 9. El documental #Òmnium50A. 10. Els Genis, molt més que un bar. 11. Deu piulades que resumeixen una idea de ciutat. 12. Fer-ho plegats és una invitació, no una obligació. 13. Coses que (potser) passaran fins al 2015. 14. L'endemà del 10A. Com podem servir millor?. 15. La ciutat no ha desertat (resposta a Andreu Mas).
 Darreres hores abans de l'arribada de ses màgiques magestats. Tres ràpides recomanacions amigues, incorporacions de 'darrera hora' en la relació de novetats locals, per als que encara dubte o tenen algun 'pendent' difícil de completar a la llista de regals.
- Opus I, el primer disc de Mar Serra. El podeu comprar a bandcamp per 12 euros. Una delicadesa inclassificable. En podeu saber més, aquí.
- Errors de càlcul, el trobareu per 15 euros al Saltamartí i El Full. És obra de Jordi Pujol-Nadal. En aquest enllaç, més.
- Entrades per al Blues & Ritmes, amb Rosanne Cash de cap de cartell i un programa eclèctic de la màxima qualitat, com sempre. Més informació, al web del Blues i Ritmes.
 "El govern de Badalona", explica en Jordi Gonzalo a El Punt del passat dia 21, "podria tancar la televisió i la ràdio locals públiques si no s'aprova un nou consell d'administració." El PP assegura que no és l'opció que desitjaria, però, segons diu, s'hi veu abocat si l'oposició manté el bloqueig per renovar els consellers. L'1 de gener, --continua explicant El Punt--, entra en vigor el nou pla econòmic i financer que retalla el pressupost de Badalona Comunicació a la meitat. Una situació insostenible, segons el govern local, sense un nou consell d'administració que gestioni les retallades. “Si no es prenen decisions d'ajust general, la plantilla arribarà un moment que no podrà cobrar i no podrem pagar als proveïdors”, declara l'acalde Xavier Garcia Albiol. El PP només té la conformitat de CiU però no ha aconseguit la majoria necessària, ja que "el PSC i Iniciativa no veuen bé la “desproporcionada” majoria del PP en el consell". Els ecosocialistes, amb bon criteri, també reclamen un consell d'administració més professional i menys polític. És cert que la cosa fa olor de 'farol', però a pocs dies d'acabar l'any, un servei crucial per a la ciutat evidencia la seva vulnerabilitat. Els mitjans locals, escriu encertadament en Jordi Ballesteros, són "una peça imprescindible en el puzzle de la nostra ciutat i de la nostra identitat, una peça bàsica per a garantir la pluralitat i la proximitat de la informació a la que tenim dret." Poca broma, doncs, que aquí ens hi juguem moltes coses!
- Aquests dies corre per la xarxa una campanya virtual en defensa dels mitjans públics de Badalona. Jo ja hi he donat suport; si voleu, vosaltres també podeu fer-ho aquí.
Firmant per la campanya donem una mica d'escalf a uns professionals que ho estan passant malament, però sobretot ajudem a situar la qüestió dels mitjans públics allà on toca. Aquest no és només un tema de gestió que es pugui resoldre de portes endins; aquest és un tema de ciutat. Ho és ara, ho ha estat sempre. Com fer més amb menys?, es pregunta en Ballesteros. Jo ho diria d'una altra manera i crec que la distinció no és menor: com fer més de forma diferent? I en aquesta "diferència" incorporem-hi el 'menys' (obligat, atès el present context), però també la revisió de prioritats i de processos a la cerca d'una major eficiència. L'escenari de bloqueig actual està complicant l'abordatge d'un debat important i que, a la ciutat, arrosseguem de fa anys. Com han de ser els mitjans de comunicació públics en una ciutat com Badalona? Això no és només (bé que també) un tema de costos. Hi ha preguntes de pes: podem col·laborar més i millor amb les televisions o mitjans municipals de la comarca? Quines garanties tenen els professionals per fer bé la seva feina sense interferències polítiques? De quina manera podem fer més fluïda relació entre mitjans i ciutadania? Com podem tenir una programació més ben aliniada amb els grans reptes de la ciutat (cohesió social, reactivació econòmica, normalització lingüística…)? En aquest sentit, m'agrada, i m'anima, que els mateixos professionals de la casa hagin apuntat solucions i propostes de millora. Fa un temps, vaig formar part d'un consell assessor de curtíssima durada: vam dimitir uns pocs mesos després de ser designats pel ple municipal. Aquell consell va apuntar algunes idees, hi ha moltíssima altra gent que podria aportar idees i recomanacions ben útils. * NOTA AL (NO TANT) MARGE: El PP, malgrat mantenir intacta la seva vigorosa capacitat de comunicació, és dèbil políticament. Ho és al ple municipal i ho és als organismes municipals en els quals, malgrat tenir més pes del que li pertocaria, no té la majoria suficient per fer les reformes de fons. CiU, PSC i ICV-EUiA van divergir en la conformació de l'actual govern, d'acord; no hi tornem, tots vam dir el que ens semblava que havíem de dir. Avancem, en tot cas. Hi ha molts temes en els respectius programes en els quals estan a prop i sobre els quals és possible generar consensos. Hi ha una determinada visió compartida sobre la ciutat Badalona que respon, no ho oblidem!, a la majoria de la ciutadania que va votar; de fet, té majoria absoluta. És veritat que hi ha ferides encara massa tendres, un context nacional que no ajuda i, cert, visions polítiques diferents, en alguns casos (pocs, en àmbit local) irreconciliables. Però hi ha acords i línies d'acció factibles, avui mateix, i que no passen per la moció de censura (aquest és un altre tema). Deixem de queixar-nos del PP, exigim també als partits que conformen l'oposició que actuin a la una i amb visió de ciutat en aquells temes en els quals ens juguem molt més que un ajust del pressupost.
 Marcel Riera, polític, editor i poeta de Badalona ha guanyat el 53è Carles Riba, lliurat aquesta nit dins la Nit de Santa Llúcia. Molt content per la notícia, la veritat. Recupero; a l'espera de poder llegir el poemari Llum d'Irlanda, inspirat pels clàssics moderns anglosaxons; dos apunts escrits sobre ell al meu blog/s, al llarg d'aquests darrers anys. El primer apunt ressenya una vetllada poètica que vam fer amb Òmnium i la Sargantana dedicada a Philip Larkin, el desembre de 2009; el segon, que tenia alguna cosa de reivindicació, és la crònica de la presentació del seu anterior poemari l'Edat de Coure, el maig de 2008.
Interessant la pregunta que el regidor del PSC Josep Duran va formular al seu twitter diumenge passat. "No creieu important programar talent de Badalona a casa?" Diferents persones van intentar respondre en 140 caràcters la qüestió proposada per l'exregidor de cultura en el mandat 2003-2007. La conversa mantinguda entre una desena de piuladors l'he endreçat en aquest 'storify'. Podeu donar-hi un cop d'ull si us ve de gust.
Tanmateix, em quedo amb tres apunts:
1. Fer cultura des d'una administració pública no és només programar noms sinó assegurar un plantejament més ampli. El QUÈ, en efecte, ha de reflectir el batec artístic del territori, però és clau abordar les altres preguntes: ON (de quins espais i equipaments disposem? quines característiques tenen?), COM (quin model de gestió fem servir?, de quina manera comuniquem allò que fem? com prenem les decisions?) i, sobretot, PERQUÈ (amb quin objectiu? per servir a quin model de ciutat?). Responent a la pregunta de Josep Duran, doncs: sí, és important programar talent de Badalona a casa, tot i que crec que aquest no és el principal dels nostres problemes (llegiu: mancances). El que és crític és que mantenim massa qüestions obertes en els altres aspectes, diguem-ne, més estructurals: On, com, perquè? I això s'arrossega de fa anys (o mandats, així, en plural). La Taula de Cultura, aplega diferents entitats de referència a la ciutat i treballa des de fa un parell d'anys per endreçar aquest necessari debat.
2. La marca Badalona és important en clau interna, és clar! Això no obstant… crec que els artistes 'locals' són prou coneguts entre els nostres conciutadans (això no vol dir que no es pugin millorar coses, ep!, especialment en la línia de ser més àgils en la detecció i promoció d'aquests actius 'de casa'). Em sembla més urgent, en canvi, reforçar un altre aspecte de la política de marca i que potser passem per alt. És la idea d'una ciutat que s'ofereix a la resta d'àrea metropolitana com un 'paquet' atractiu: no és només les activitats que fa (programa) són també les facilitats d'accés (transport públic, aparcament, horaris adaptats, bona difusió) i els serveis complementaris (restauració, bàsicament). És hora de pensar en clau metropolitana (l'Hospitalet ens porta tants anys d'avantatge, en això…). Hem de fer un esforç per entendre les possibilitats de la cultura com a instrument de reactivació econòmica.
3. El punt 3 és, en realitat, la síntesi dels dos punts anteriors. Sé que és més fàcil d'escriure que de fer, natualment. Però em fa l'efecte que una bona política hauria de complir tres requisits: a) ha d'estar ben situada en el mapa (que no hem de parlar de públic local, sinó de públic potencial; que cal tenir els horaris dels transports públics i dels aparcaments; que cal saber què es programa i quan a les poblacions veïnes). b) ha d'entendre que la cultura és un acte social que no acaba a la sortida de l'espectacle (que cal garantir les ofertes complementàries, per tant) i finalment, c) ha de garantir que la cultura ha d'estar compromesa amb el territori, ha de ser una eina de cohesió i vertebració, un instrument de transformació, necessàriament obert i inclusiu.
 L'any 2006 i 2007, amb Òmnium, vam fer un parell de cicles a la Sargantana, la vella, la del carrer Sant Francesc. Els vam definir amb el nom de 'Per saber-ne més'. Intentàvem parlar en present de la cultura d'avui, aquí: la nova escena Jazz a Catalunya, l'auge del teatre alternatiu, els reptes del còmic… Era un primer intent de reinventar el paper d'una entitat que, entre altres moltes coses, treballa per la promoció cultural. És veritat que aquests dos cicles; fets en un format 'amable', amb una cervesa a la mà i amb material de suport (uns fulls-resum tipus 'Verdi', que potser caldria recuperar algun dia); es van combinar amb les cites --diguem-ne-- més convencionals que també formaven part de la programació general de l'entitat en aquell temps. En tot cas, demostraven l'interès (en realitat, la necessitat) que teníem per a redefinir el paper d'una associació com Òmnium Cultural en una ciutat com la nostra. I així, l'entitat, progressivament, va anar deixant de fer presentacions de llibres i conferències 'tipus' per oferir un altre 'producte' molt més intencionat. D'alguna manera, deixavem la reacció per la proposta. Les nostres activitats no només havien de parlar de coses ja fetes i acabades sinó de processos, de coses que s'anaven fent; amb dificultats, de mica en mica, precàriament, si voleu; però coses que s'anaven fent. I, gens casualment, utilitzavem/utilitzem aquí i allà la paraula 'construcció'. Uns anys després d'aquell 'Per saber-ne més', proposavem un altre cicle, el 2009: Converses sobre cultura. En aquest cas la conversa era en forma de diàleg entre gent (principalment) jove i (sempre) emprenedora al voltant de la cultura. Ara recuperem aquell mateix fil, en el primer cicle organitzat dins l'àmbit de cultura de la seu local, del qual formo part amb la Clara Forn, en la coordinació, Màrius Garcia, Albert Navarro i Núria Sadurní. 'Pistes sobre una cultura en transformació' és el nom del cicle, que obre aquest vespre, (crec) oportunament Vicent Partal, director de Vilaweb. Continuarem la setmana següent parlant dels nous relats de ciutat amb tres projectes molt diferents, Llefià.net, Desdelamina.net i deBarna. Finalment, tancarem aquesta primera part del cicle parlant de les noves formes de finançament de la cultura, amb la gent de Verkami i en Martí Serra (que també va participar en una d'aquelles primeres convocatòries). Mantenim, per tant, l'aposta per mostrar la diversitat i la vitalitat de la nostra cultura, en clau de present, amb cura per reconèixer els projectes nous i joves. El 'patriotisme' de les coses ben fetes, per petites i modestes que siguin. No el menytinguem mai.
 "La ciutat que deserta", escrius a El Punt d'avui. Un títol potent, reforçat per l'excel·lent il·lustració de Miquel Rof (diria que repescada d'alguna de les cròniques urbanes que jo escrivia a El Punt, oi?). Recupero aquest diàleg que anem mantenint (també) des de la distància. Andreu, jo faig tota una altra diagnosi, del que està passant a la ciutat, avui.
Coincidim que Badalona (o de forma més precisa, la ciutadania mobilitzada) ha quedat tocada pel resultat del 22M. Sí, és clar. Només faltaria! Això ha obligat --està obligant, de fet-- a reconsiderar estratègies i a redefinir plans de treball. Aquest és el moment actual. No és exactament que no es faci res, és que en molts àmbits estem recomençant coses, estem repensant prioritats i maneres de fer. És positiu, això (sí!); malgrat es pot confondre amb inacció: indica, en tot cas, que s'està intentant llegir la realitat, veure què és el que ha anat malament i com pot anar millor. Ja t'ho pots imaginar, no és gens fàcil, aquest procés!
I tanmateix, aquests darrers mesos --del 22M fins ara-- la societat civil badalonina s'està moviment amb intensitat: s'han produït connexions molt interessants i també algunes friccions (que indiquen moviments de fons, alguns certament preocupants quant a l'extensió d'un enfocament frontista).
La moguda de la Diada és símptomàtica d'una resposta potent (per bé que millorable); però també és important recordar la gentada que va assistir el mes de juny a la festa de la cohesió social organitzada per Òmnium; o la plaça de la Vila plena de gom a gom fa unes setmanes per l'escola en català.
D'altra banda, a la feina de "Badalona som tots i totes" s'afegeix la de la Taula de Cultura, que torna a treballar amb un full de ruta renovat (aquest mes de novembre han començat a treballar tres comissions noves). Per no parlar del Correllengua i d'altres històries recents, també importants (en les quals no he participat directament però sí que he mirat i miro amb interès): Badalona es Mou, Cercle Artístic de Llefià, homenatge Dauder, programa d'activitats de l'Ateneu Roig… Ah, i també tot el treball que s'està fent a través de les comissions locals del 15M!
La ciutat bull, Andreu, en desenes de reunions setmanals. En serio. Jo, així, no ho havia vist mai. Totes aquestes reunions no es tradueixen en accions concretes, d'acord; però en tot cas determinen l'establiment d'un espai de trobada, el coneixement i reconeixment d'interlocutors, l'intercanvi d'opinions i la construcció progressiva (també la posada al dia) d'una agenda de temes. En definitiva, que totes aquestes cites fetes amb 'nocturnitat i convençuda alevosia', expliquen un corrent de fons.
Per sort, tot aquest moviment no neix com a reacció al 22M; de fet s'inicia força abans. I aquesta és la millor senyal, crec; perquè ens parla de com la societat civil va mudant la pell (canvi de persones, de temes, de maneres de funcionar…). L'arribada del PP a l'alcaldia obliga a recentrar part d'aquesta feina feta alhora a tants llocs i per tantes persones… però res més (res menys, tampoc, eh?).
Aquesta és la meva visió, almenys; crec que és compartida per altra gent d'entitats i també de partits. Suposo que no es mostra prou bé a la xarxa (en prenc nota, per la part que em toca), mirarem de comunicar-la millor. És tot un repte, i gens menor! Gràcies per l'avís!
Aquesta és la meva visió, deia; que també reflecteix el meu compromís actual. Tornar a la societat civil, el lloc on --després del meu curt pas per la política com a independent/s-- crec que puc servir millor al país i la ciutat. Ara sense tenir un paper tan protagonista, intentant buscant una mica de calma per ordenar pensaments… i, per bé que paint encara uns mesos duríssims, animat i compromès, com sempre.
I aquí estem, Andreu; encara que no es noti prou. Aquí estem. Diuen que hi ha onades que fins que arriben a la costa no mostren tota la seva magnitud.
 "Les entitats i organitzacions polítiques sotasignants volem expressar la nostra solidaritat i compromís associatiu davant el tancament unilateral per part de l’Ajuntament de Badalona del Cercle Artístic de Llefià, sense previ avís i al·legant uns motius que s’han demostrat inexistents." Així comença el manifest impulsat pel Cercle Artístic de Llefià. M'hi he adherit, és clar, aportant a més aquesta breu reflexió, que reprodueixo seguidament: "Les entitats que treballen per la ciutat -com el Cercle- ja paguen el lloguer de l'espai del qual fan ús. No el paguen en diners. El paguen amb hores, dedicació, compromís, valentia i ganes de futur. El balanç, n'estic convençut, està encara a la banda de la societat civil.
És molt preocupant el que està passant a Llefià i gens menor. És el símptoma, (un símptoma més, vull dir: concert JERC, acte de la Hispanitat a la Plana, denúncia de lloguers de locals, Diada...), del trencament d'una complicitat necessària, vital. El reconeixement mutu (i també crític, si cal... que cal) entre tots els actors que participen en aquesta gran obra col.lectiva que en diem ciutat."
Per cert, que la Dolors Sabater també en parla, tot citant la meva aportació.
 Article publicat a Media.cat sobre les manipulacions subtils a la feina del periodista.
1. Sigues eficient quan convoquis als mitjans a una roda de premsa. Fes arribar les notes a tots els periodistes de la teva zona d’influència. No en menystinguis cap però tracta’ls a tots de forma singular. No necessita el mateix el corresponsal d’un gran diari de referència, que un portal informatiu mig amateur. Sembla obvi, però no ho és tant. Tingues al dia la llista de contactes, fes-te un calendari amb les dates de tancament de cadascún dels mitjans i les seves rutines de treball. La primera feina que tens és aconseguir la informació necessària per triar bé el bé el dia i l’hora. Ja tens un 25% de la feina feta.
Llegir l'article complet, aquí.
Hi hi ha piulades que són un autèntic article d'opinió. Per exemple aquesta: "Fotos #bdn11s #badalona yfrog.com/khvqqxtj yfrog.com/kgqklihj". La va fer diumenge passat, 11 de setembre, en Jose Luis Infante, un dels impulsors de Llefi@Net Xarxa Ciutadana de Llefià i un home que es fa escoltar, perquè sap escoltar. No li han calgut ni 140 caràcters per servir-nos una de les reflexions més punyents sobre aquesta intensa i polèmica Diada a Badalona. Les dues fotografies que enllaça en el seu tuit de fa una setmana mostren, en primer pla una part del barri de Llefià (els edificis situats a la ronda i els blocs de Marquès de Sant Mori, diria) i en un segon terme, la central tèrmica i el mar.
Les imatges estan capturades al mateix moment que a la plaça de la Plana desenes de periodistes cobrien informativament l'ofrena de la Diada Nacional, marcada aquest any per la suspensió de l'ofrena institucional. Lluny del brogit, doncs, lluny dels xiulets, lluny dels crits de 'boti, boti, boti espanyol el qui no voti.
Les dues imatges mostren la dimensió del repte a la ciutat i ens recorden que la Diada que ens ha d'esperonar és, potser, aquesta, la dels 26.000 catalans que van fer alcalde Xavier Garcia Albiol el 22 de maig. Com ho farem per convertir aquest indiferent silenci en complicitat?
Es munta país, deia el lema d'Òmnium Badalona per aquesta diada. Així, en temps present. Tu què saps fer? Tu que hi aportes?, era el subtext tàcit de la frase, una autèntica invitació, doncs. O el fragment d'una conversa. Dues metàfores que la seu local de l'entitat no es cansa de fer servir.
Tornem al dia 11, fa una setmana. D'acord: la invitació no es va escoltar prou bé a tota la ciutat, com mostren amb muda eloqüència les dues fotos. Però ja arribarà, n'estic segur. Està feta amb el cor.
Alguns articles recents per complementar aquest apunt:
- Abandonar el gueto, seduir els indiferents, article de Joan Manuel Tresserras que, si hagués sortit abans, hagués fet innecessari el present apunt.
- Tolerància Crítica, article de Raimon Ribera.
- Lola, article de Dolors Sabater.
- La Diada nacional com a invitació, article de Marcel Mauri a El Tot.
- "El catalanisme, no pot ser excloent", entrevista a Eudald Carbonell.
- Badalona no és laboratori, és punta de llança, article d'Ismael Peña-López.
 El mateix dia que Alicia Sànchez Camacho diu que no convertirà la llengua en un dels temes d'atac aquesta tardor al Parlament de Catalunya, Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona, anuncia que suspèn l'ofrena institucional a la Diada. Amb un peu al fre (ara faig com si m'oblidés de la immersió) i l'altra a l'accelerador (anul·lant la Diada a la tercera ciutat de Catalunya) el PP sembla condemnat a fer bolcar el vehicle.
Però en realitat, el PP aposta per tornar al catàleg el vell número del 'poli bueno' i el 'poli malo', un útil paperot que saben interpretar amb ofici i murrieria. Les eleccions del 20N són a la cantonada i toca afinar l'estratègia. El vehicle farà una imponent (i estudiada) derrapada, però no sortirà de la carretera. Res del que passa al PP és casualitat, ja ho saben.
La cosa va així: la Sànchez Camacho fa d'embaixadora d'un (futur) partit de govern; mentre a un cantó de l'escenari, Garcia Albiol fa el seu xou, compactant files allà on el partit limita amb PxC i C's, dues forces de militant oposició que creixeran en influència quan el PP s'enfronti a les exigències de la política de veritat (no només la dels platós de televisió).
Els de la 'calle Gènova' saben que ara toca administrar la tensió i, després de la interlocutòria del TSJC i el cop de 'reformazo' a l'assenyada CiU, s'imposa un subtil canvi d'estratègia. A les portes d'una contesa electoral on la majoria absoluta no està cantada, demanen a l'Alicia el seu millor somriure, però fan (de nou!) un 'delicat' encàrrec al seu millor especialista, en Garcia Albiol.
L'ara alcalde de Badalona té una projecció mediàtica molt potent i les habilitats (i les ganes) per moure's en les aigües mogudes de la política més descarnada. El seu nom s'associa amb el PP, --avui és un dels càrrecs electe amb més responsabilitat al país--, però manté encara un perfil propi; de fet, és, quan convé, un oportú cowboy. A ell li correspon neutralitzar els dos flancs dèbils que té el PP en el seu (cojuntural?) ancorament a l'extrem. Parlant de romanesos o hissant banderes envia el missatge que no tot és pragmatisme i que el PP diu, quan cal i quan toca, les coses clares.
Després de jugar a remoure les comunitats més tocades per la pobresa i la crisi; ara, uns pocs dies després de declarar per apologia del racisme al jutjat, aixeca, amb una imprudència temerària, el fantasma de les dues badalones (entengui's, dels dos països).
I així Badalona es converteix de nou en l'escenari d'un nou experiment. Exercint el paper de Ciutat-laboratori, víctima d'una política que la supera i la condemna a la vegada. Badalona, principi i final. Sola.
Com es munta una ciutat? (un país, vaja) es pregunten a Òmnium; entitat que, el dia 11 a les 11h, li tocarà fer el paper d'institució (així ens hem de veure, a la meva ciutat). La pregunta és pertinent, perquè té molt d'invitació, perquè remarca que això és un projecte en marxa, que això és un projecte obert. Un projecte per escriure, un projecte per construir/muntar (entre tots).
La pregunta és encertada, deia. Que no arribi massa tard depèn de tots.
 "Com es munta un país? Com construïm una ciutat? Ens agrada plantejar el debat a partir de preguntes obertes, conscients que el nostre país no és una 'obra acabada' sinó una obra en construcció. Més que reivindicació (que també, és clar!), més que celebració (a la qual cap país normal renuncia), per nosaltres la Diada és, sobretot, invitació. Ens hi acompanyes?".
Aquest és un fragment del text que acompanya el tríptic informatiu dels actes de la Diada Nacional 2011 que Òmnium Cultural promou a Badalona aquest dissabte, 10 de setembre. Aquest any, l'entitat reforça i reinventa parcialment la seva cita anual que 'tradicionalment' aplega centenars de persones a Dalt de la Vila. S'hi incorpora un nou espai, la platja, i la gent d'Òmnium Jove aposta per un concert d'altura, amb Inspira, una de les bandes més interessants del panorama musical del nostre país.
La comunicació d'aquestes activitats s'acompanya amb una divertida paròdia dels manuals de muntatge de mobles de l'Ikea. Com es munta un país?, diem. Una recepta: eines variades, força per collar, habilitats per ser precisos i mans, moltes mans, quantes més millor. "Fer" és la millor manera de 'defensar-nos'.
* Aquest any també s'ha constituït la Comissió Unitària 11 de Setembre. Doneu-hi un cop d'ull, aquí.
 Avui és el Blog Day 2011, una jornada en la qual els bloggers participants recomanen cinc blogs interessants per a les seves audiències. Aquest any, n'he escollit cinc de Badalona, per bé que tots ells tenen també interès fora del terme municipal. En tot cas, em sembla que els cinc blogs recomanats no són encara prou coneguts (o prou reconeguts) entre la badasfera i part de l'estranger. Vet aquí una empenteta.
- Alberto Lumbreras: és una sort per a un partit (EUiA, en aquest cas) tenir gent de l'afilada intel·ligència de l'Alberto. Maldekstra kolono (La columna esquerra, en esperanto), permet apropar-se al món de l'esquerra anticapitalista amb una mirada rigorosa, gens sectària i en general, bé que no sempre compartida, sí ben estimulant.
- La Tafanera del Saltamartí: fa temps que corre, aquest, amb injusta indiferència. Només se li troba a faltar més regularitat en el repàs sensible i informat per als lletraferits de la ciutat.
- Pepe Reis: i aquí un que comença amb moltes ganes, fent bandera del programari lliure i un polèmic post sobre #wifibadalona.
- Boatella Cafè: La Dolors es distingeix per un finíssim sentit de la ironia. Menys és més, en uns apunts que juguen amb una aparent frivolitat, però que calen sempre de manera imprevisible.
- El Contrapunt badaloní: en Christian Carneado, situat en l'òrbita del PSC, va despuntar passades les eleccions amb diversos anàlisis sobre la Badalona post-22M plens de dades i uns arguments ben contrastats. Veurem què és el que va desgranant de cara al curs que comença.
I a banda dels 5, a continuació una relació d'altres blogs 'ja més coneguts' però també molt interessants. Llistats a continuació sense cap ordre especial: els de la Dolors Sabater, Oleguer Serra, Martí Serra, Pep Mita, Andreu Mas, Jordi Ballesteros, Jordi Albaladejo, Carlos Casado, Ismael Peña, Anna Fuster i Daniel Julià, Ferran Falcó, Josep Maria Llagostera, Joan Sansa, Dilluns, Joan Guasch, Miquel Estruch, Jordi Crisol, Ferran Pallàs, Albert Lloreta, Lola M. Sala i Laura Garcia. Els de Joan 'Janquim' Carreras i Roger Melcior estan, com aquest que llegiu, en 'procés de reinvenció'. Ah, i finalment , el de la Natalia Touzón, que espero que surti aviat del forn.
 Diu l'Enric Juliana d'aquesta foto, que vaig fer fa uns pocs dies a la Rambla. "Els engranatges de Badalona en suspensió". El cablejat elèctric i les catenàries de la via del tren esdevenen, a Badalona, autèntiques escultures quan es retallen al blau del mar i el cel. Ho va saber veure l'Alfons Soldevila amb la seva esplèndida passera, a Canyadó; i també els arquitectes Poch i Moliner, quan van fer el discutit (i per a mi indiscutible) allargament de la Rambla a Santa Madrona. Hi ha un diàleg molt singular entre natura i indústria al nostre passeig marítim.
Però crec que en Juliana no va per aquí; o no va per aquí, exactament. El seu comentari es refereix, aventuro, a algun aspecte més intangible i clarament conjunturual. Els engranatges de Badalona en suspensió, diu; i jo m'imagino la ciutat agafant aire, mirant un horitzó de falsos tons pastel. S'inicia un nou cicle, aquí. Davant nostre, el motor al descobert. Desmuntar? Ajustar? Demanar noves peces? Necessitarem enginyers, mecànics i artistes. Perquè la persona que va dissenyar aquestes estructures metàliques, que tant expliquen què som, era una mica de les tres coses.
 Lluny de la ciutat, avui. Volgudament. A la cerca de distància, vaig enfilant qüestions que em semblen importants per al mandat que comença, amb Xavier Garcia Albiol (PP) com a alcalde. A continuació, la primera part d'una relació de preguntes, urgents i segurament un pèl desordenades. Les acompanyo d'un prudent assaig de resposta, però obren, volgudament, nous interrogants.
1. Com serà l'oposició, aquests pròxims quatre anys? El pes polític dels tres partits que en formen part té el control total del botó de 'reset' (una possibilitat, la d'exercir la moció de censura, que, en principi, ens ha de tranquilitzar però no ho fa perquè difícilment trobaran la manera de fer-la ). Tanmateix, caldrà aliniar voluntats i això no és tan senzill. PSC, CiU i ICV-EUiA arriben molt tocades al ple de constitució i amb una viva desconfiança. S'han plantejat quines són les línies vermelles que el PP no podrà creuar? S'ha acordat un document de mínims, s'ha dibuixat una estratègia? Crec que no. És greu, molt greu. El PP no només ha guanyat en vots i regidors, també en la capacitat d'articular projecte de ciutat.
2. Quins seran els líders que acabaran el mandat? Un dels efectes més devastadors de la victòria del PP és la forma com ha descol·locat una generació al capdavant de la política municipal. Veurem, amb tota probabilitat, com, passat el meridià del mandat (i potser abans, passades les eleccions estatals) hi haurà canvis, ajustos i, potser, el revifament de certs moviments crítics en cadascuna de les formacions polítiques que, a Badalona, no es diuen PP. Una part de la societat civil competirà (i això serà bo) per exercir aquest lideratge.
3. Quants mandats hi haurà en aquest mandat? Vet aquí una altra pregunta de pes. El canvi de cicle que va començar amb les eleccions al Parlament i que ha validat les eleccions municipals obre un període incert i convuls (un nou cicle no substitueix un vell cicle sense, entremig, situar la preceptiva cortina de fum). Vegem alguns dels possibles elements que poden provocar noves aliniacions i que aniran modulant discurs i acció política: per una banda, els congressos de la tardor, i en especial els moviments que comportaran i la forma com això situarà noves i velles peces en els taulells dels partits locals; i les eleccions a l'estat per l'altra. Els opacs i precaris equilibris que han facilitat els acords PP-CiU (Diputació, estabilitat a Barcelona, Generalitat) també podrien fer trontollar l'alcaldia en diversos moments. Com seran aquests 'nous mandats' dins el mandat?
4. Hi haurà candidatures de suma en les pròximes municipals per fer front al PP? Arribarem al 2015 amb un PP fort, que haurà aprofitat bé (al capdavall, això forma part del seu full de ruta) la complicitat d'una Espanya amb ganes de 'restauració' i que voldrà (necessitarà) demostrar amb Badalona com és una Catalunya compromesa amb el projecte de 'la roja'. És probable (per sort, no segur) que el PP vegi créixer les seves expectatives electorals aquest mandat. L'indiscutible majoria dels vots de PSC, CiU, ICV-EUiA, més els d'ERC, dins la candidatura de Fem-ho plegats, té un potencial polític enorme: provocarà moviments i aproximacions?. De fet, ja han començat, per bé que subtilment i, naturalment, encara amarats de dol. D'aquestes aproximacions, en sortirà el reforç d'un eix nacional? O un de social? Segurament és aviat per fer aquestes prediccions, però sembla raonable pensar que caldrà variar profundament les estratègies electorals per fer front al PP, que, ja s'ha vist, s'ha vist clarament beneficiat de la fragmentació i la inèrcia de les velles polítiques massa basades en l'hàbit de la desqüalificació i el 'i jo més'.
5. Col·laboració distant, boicot? governs a l'ombra? Com actuarà la societat civil davant la nova realitat? Veurem un increment dels intents de 'control' polític per part dels partits a les associacions? Algunes entitats optaran, legítimament, per la col·laboració distant i crítica (aprofitar subvencions, intentar incidir en les polítiques), però d'altres apostaran pel boicot explícit. Quin paper jugarà aquí la regidoria del districte 1 en mans de CiU. Sense visibles (i en tot cas perilloses) complicitats polítiques, podrà exercir un govern a l'ombra? O aquest s'intentarà vehicular a través de complicitats més còmodes a la Diputació o al mateix govern de la Generalitat. Veurem un consell comarcal més influent?
En propers dies, m'agradaria anar tractant aquestes altres preguntes, al meu blog:
Quina importància tenen, realment, les 'dues Badalones' en la política local?
Com serà el govern del PP?
Quins seran els principals temes de la política municipal?
Quina serà la feina de les formacions extraplenàries?
|
 
Oriol Lladó Esteller (Badalona, 1971). Periodista especialitzat en noves tecnologies, cultura i medi. Aquest blog és un blog d'actualitat, o d'actualitats (potser millor). Recull apunts sobre la meva ciutat i recupera articles publicats en altres mitjans (Sostenible, Revista Òmnium, Media.cat, Blog d'Escacc, etc). Ah, fa uns mesos, i en el marc de les eleccions municipals, vaig formar part d' Accent, Independents per Badalona, un projecte polític que no sé si va arribar massa tard, o massa d'hora. Trobareu també alguns apunts sobre el 'tema'.
Per cert, la meva pàgina professional la trobareu a oriolllado.cat. A Time Out, actualitzo Retalls d'Asfalt, un blog bàsicament fotogràfic.
 
 Contacteu: info@oriolllado.cat
 
Visites al bloc
Visites a la portada
Visites a les entrades
Categories... i tan complicat! Preguntes, pensades i marrades sobre la meva ciutat. Entre la intimitat i l'anècdota. Internet, aplicacions socials, noves tecnologies i altres parents. ... abans conegut com el planeta blau. ... o coses de lletra i literatura. ... o no serem. o reflexions en 35 mm. Hemeroteca digital de les meves col·laboracions al gratuït badaloní. Això mateix, música, música i música. Algunes de les fotos del meu flickr: http://www.flickr.com/oriol_llado
 
Els meus enllaços
0. BLOCS ANTERIORS
-
Bloc del viatge entre Chicago i Ushuaia realitzat entre el juliol i el novembre de l'any 2005 amb la periodista Laura Garcia.
-
316 apunts escrits majoritàriament entre el gener de 2007 i el juliol de 2008.
1. ORIOL LLADó 2.0
-
Una eina imprescindible. El que em sembla interessant, classificat en etiquetes i llest per compartir.
-
Et sembla interessant una notícia? Dóna-li un digg.
-
Què estàs fent ara? Amb qui? On? Ara mateix!
-
Des del juliol de 2006, més de 1.100 fotos penjades, més de 50.000 fotos vistes...
-
Fotos i vídeos personals (amb contrassenya)
-
El que escolto, quan ho escolto... a temps real.
-
La pàgina per descobrir músiques... tan lletja i malgirbada com útil.
-
El que llegeixo, amb petites reviews.
-
Si vols pots trucar-me aquí: morera-u
-
Les reaccions al meu blog...
-
Apunts de bloc en 140 caràcters. Descobreix el nou fenòmen de la xarxa...
-
Des del 2006, més de setanta vídeos penjats, amb un rècord de 15.000 visites en un vídeo de l'Al Green...
2. ALTAMENT RECOMANAT
-
Tota la informació del Blues i Ritmes de Badalona, i alguna propina.
-
La revista de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, dirigida per Ramon Folch i amb Jordi Flamarich de cap de redacció. Tota l'actualitat ambiental, tota la interpretació...
-
Campanya ciutadana a Badalona, la vila on el mestre va viure mentre feia el seu diccionari.
3. BLOCS AMICS
-
Tot sobre el rock del país... abans que 'passi'...
-
Una llibreta que, en algunes coses, és cosina germana d'aquest àlbum de retalls.
-
Cròniques de Badalona des de la distància. Amb coneixement de causa.
-
Diari personal d'una periodista i autora de documentals.
-
El millor bloc 'ambiental'?
-
Tot sobre Badalona.
-
Un bloc que comença amb l'any 9. Les reflexions de Roser Sebastià, entre el regust urbà i el regust ebrenc.
-
Comentaris i crítiques de cine i teatre amb rigor i lucidesa... i independència de criteri.
-
Les reflexions de la Dolors Sabater. O com parlar de la 'multiculturalitat' sense caure en els tòpics.
-
Punt d’intercanvi i de trobada d’idees, pensaments, identitats i mirades... una presentació molt original i reeixida.
-
No hi fa ressenyes ni crítiques, només breus comentaris de films interessats per a l'afeccionat (i també per al no afeccionat).
-
Has de conèixer aquest bloc.
-
Imprescindible. El bloc més addictiu.
-
El gran bloc badaloní per descobrir...
-
En anglès. Reflexions sobre 2.0 i societat del coneixement.
-
Reflexions atinades i suggerents sobre la manera com aprenem (i compartim).
-
El projecte d'en Marc és ambiciós i apassionant. Segur que surt bé.
-
La periodista Sílvia Cobo analitza l'actualitat dels mitjans a Barcelona... i arreu!
-
Alguns moments bons... amb banda sonora de luxe.
-
La mirada 'gens corrent' d'una periodista científica de referència.
-
Tecnologia, innovació, cultura, política i família 2.0. Criteri i informació, a càrrec d'un dels 'clàssics' d'internet al nostre país.
-
Poesia, jazz i un civisme iconoclasta, del tot addictiu.
-
Un clàssic de Can Vilaweb. Interessant, sempre.
-
Un bloc de notes amb idees, pensaments, versos i música...
-
Imprescindible... còmic, pop, tecnologia en clau quotidiana. L'ironia 'cool'.
-
Un dietari molt personal... 'perquè ja tenim una edat'.
-
Referència clau en l'anàlisi de la política del país.
-
Petits apunts, grans poemes.
-
Un dels secrets més ben guardats de la xarxa.
-
El millor bloc. I ja està.
-
Coses de disseny, tecnologia, teatre... auster, sensible... molt recomanable.
-
Saps que és el videoblogging?
4. BLOCS INTERESSANTS
 
      
|
