Connexions des de #Badalona

[ARTICLE PUBLICAT AL DIARI LÍNIA EL 20.12.2021]

“En l’actual transició nacional, allò que en diem l’àrea metropolitana és, per a molts, un territori massa desconegut, vist amb més prevenció que respecte, un ‘problema’ que cal suportar i en tot cas tractar amb una bona tàctica pensada només en clau de ‘sí o no’. (…) Però resulta que els barris que la conformen, tan vius i acolorits, tan diversos, en realitat són ben poc perifèrics; no es conformen a ser objectes del màrqueting polític de torn. Ben al contrari, reclamen avui la seva centralitat en la història recent del país, el seu lloc en el procés constituent actual. (…) Cal trepitjar aquests barris no pas per explicar la bona nova, sinó per entendre una mica millor qui som (i qui serem, especialment quan siguem indepenents).

“(…) No es tracta pas d’alentir ni aigualir res, sinó d’entendre que construir un estat és un procés col·lectiu que per que tingui èxit s’ha de basar en el reconeixement de tots els accents possibles. Per aconseguir-ho, cal empatia, no només eloqüència; saber escoltar, no només recitar el corol·lari de raons; somriure més, insultar menys; explicar on volem anar, no només d’on volem sortir…

“Són històries d’èxit que no cal inventar, sinó ‘tan sols’ reconèixer. Formen part d’un relat de país amb el qual jo em sento més a prop i crec poden ser eines útils per a un procés constituent més profund i enriquidor… i amb més opcions d’èxit.(…) Vegem algunes d’aquestes realitats que o bé oblidem o bé donem alegrement per descomptades:

• Els pares i mares de Santa Coloma de Gramenet que a principis dels vuitanta van garantir l’èxit del model d’escola catalana amb una sola línia (la immersió) i que malgrat les grans quantitats de diners i recursos abocats a fer néixer un conflicte on no existeix ni existia, continuen mantenint com a absolutament residuals les demandes de doble escolarització.
• Les famílies castellanoparlants (tants amics meus) que han decidit fer del català la llengua de relació amb els fills… Famílies que han vibrat, vibren (i vibraran) amb la ‘roja’ i que en canvi s’han compromès amb allò més íntim i valuós, la llengua. Són també els avis i les àvies que, ara que per fi tenen una mica de temps, participen en experiències com en Català Llegim i Parlem i que volen aprendre el català per ajudar a fer els deures als seus néts.
• Els activistes que van manifestar-se a les acaballes de la dictadura, aquells ‘altres catalans’ de Candel que tot desafiant la (més…)

“Picar pedra”, publicat recentment per Saldonar, és una contribució singular al debat independentista. Els seus autors, Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina, són tres militants d’ERC amb molta feina política a la motxilla que, amb tot, aconsegueixen situar la seva aportació més enllà del fàcil ‘jo ja ho deia’. Són una mica més de 200 pàgines organitzades en 50 reflexions que es llegeixen amb facilitat i que ofereixen moltes pistes per ajudar a enfocar el present i, sobretot, el futur. Els autors no ‘fan la feina al lector’, sinó que aquest acaba la darrera pàgina amb deures. “Esperem que la lectura del llibre us hagi agradat, que us hagi proporcionat prou informació i prou ben argumentada perquè hàgiu pogut consolidar o modificar lliurement, els vostres punts de vista”, es pot llegir en el petit text que clou el volum.

On som? Què hem de fer per seguir avançant? Amb quines premises? Quins són els condicionants? Què hem après del que ha passat fins ara? Els autors, ara mateix lluny de la política activa, escriuen sense cotilles (mullant-se, vaja) en un text ‘sec’, despullat d’èpica, però clar i, sí, urgent: no malmetre cap oportunitat. Una crida que és especialment punxant aquests dies diletants, a l’espera d’un govern que no acaba de concretar-se.

En paraules dels autors: “no es pot plantejar un full de ruta cap a la independència sense que hi hagi una assumpció honesta i precisa de la realitat política i social del país. L’autoengany mena a la frustració i bloqueja els diagnòstic realistes del suports reals que té el (més…)

➡️ Missatge a dins (reconstrucció des de l’esquerra, liderant el govern del país + consensos x amnistia i autodeterminació)
➡️ Missatge cap a fora (sit&talk)

M’agafo a aquest plantejament fet per Pere Aragonès, futur president de la Generalitat: “escoltarem a tothom, treballarem per a tothom. No hi ha temps a perdre”. Via àmplia amb Junts, CUP i Comuns. En aquest enllaç podeu ampliar la valoració d’ERC del resultat d’ahir. Som-hi!

I en clau Badalona:

ERC es consolida a #Badalona com a segona força, cada vegada més assentada arreu (es va esborrant la dualitat centre/perifèria), a tocar del PSC als districtes 3 i 5 (antics feus). Alternativa republicana.

Per cert, us recomano molt aquest imprescindible FIL i feina d’Oriol Rodríguez (seguiu-lo aquí) amb mapes i dades molt interessants. Les dades les teniu accessibles en aquest enllaç oficial.

I tanmateix, ahir:

👉🏻l’abstenció forta en els barris amb més #vulnerabilitaturbana (+info)
👉🏻1 de cada 6 catalans i catalanes no va poder votar a causa del seu (més…)

1. Per la pedagògica autoritat amb què Arnaldo Otegui explica en el pròleg que obre el llibre com les línies rectes no existeixen en política: i sí, en canvi, hi ha camins, correrols, creuaments, bifurcacions, marrades… i, fet i fet, ben poques dreceres. “En la meva militància –escriu el líder basc– he hagut de superar moltes contradiccions, algunes de molt greus. En permetreu que us digui que el problema no és que hi hagi contradiccions, sempre n’hi haurà si el procés política ja no avui, si no gestionar les de la manera més intel·ligent i menys costosa pels interessos dels nostres pobles. Hem de detectar aquestes contradiccions, analitzar-les, aïllar les i sotmetre’s a un criteri constructiu, a fi que no ens penalitzen i ens divideixen gestionem les per al nostre interès col·lectiu, amb la certesa que, si aquestes contradiccions ens porten a un combat entre nosaltres, hi haurà un salt guanyador: L’Estat”.”On és escrit que s’hagi de guanyar a la primera?” es pregunta l’autor a la pàgina 92. Ja ho veieu, ‘En defensa pròpia’ és més un manual de resistència, més que un tractat de màgia.
2. Perquè, de fet, el llibre comença amb dos exemples que podrien invalidar la mateixa tesi de l’autor al voltant de la conveniència d’una ‘convergència de les esquerres’ que desbordi els actuals blocs de la política catalana. Els dos exemples són el fracàs de l’acord ERC-Comuns a Barcelona; i la investidura fallida a Badalona, que va portar a l’alcalia a Xavier Garcia Albiol… Però l’elecció dels dos exemples en realitat no debilita sinó que dona més sentit al plantejament de Tardà. Dos fracassos sonors que no condemnen sinó que animen a continuar lluitant, no des de l’autocomplaença sinó a través del reconeixement de les dificultats. És un llibre per als que piquen pedra. 100% Tardà, ja ho veieu, perquè de fet pocs com ell han obert tant de camí, aquí hi ha allà, en clau de fraternitat i república.
3. Perquè s’afegeix i reforça, per bé que des de la seva singularitat política, l’esforç col·lectiu del partit republicà per “pensar i repensar tot el que hem viscut” des de l’1o… ‘En defensa pròpia’ és un bon complement, així doncs, al llibre Tornarem a Vèncer, de l’Oriol Junqueras i la Marta Rivera, i a les aproximacions que han fet en els seus llibres Raül Romeva, Carles Mundó o Dolors Bassa. Lluny de les proclames voluntarioses, de les fórmules placebo, del fullderutisme i del llenguatge inflamat… tindreu a les mans un text sec, crític i autocrític, sincer i lúcid… i tanmateix fèrtil en (més…)

UBUNTU “Una nena va prendre llavors la paraula i va dir: com podríem estar feliços com a cap de nosaltres, si la resta no ho estigués.” Jo sóc en tu. Aquesta és la idea força principal d’Ubuntu, l’assaig de Raül Romeva que va guanyar el Premi Irla 2020 i que ara a publicat Angle Editorial amb un pròleg d’Oriol Junqueras.

És molt interessant com el llibre de Raül Romeva posa en relació el marc de la fragilitat individual i comunitària amb el de la responsabilitat en un context de consciència global. Cal recordar la via Romeva: “el compromís amb la república Catalana és des de sempre un compromís global”. És un text que (més…)

El llibre comença des d’un jo que en realitat és un nosaltres; sigui perquè aquest ‘Tornarem a Vèncer’ publicat aquest setembre per Ara Llibres està escrit a quatre mans, sigui pel poder interpel·lador de les seves pàgines, que desborden els cercles del partit i l’independentisme. Diuen els autors, l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira: “des de l’exili i des de la presó, com a coprotagonistes d’aquell u d’octubre i també d’aquell 27 d’octubre, com a fills d’Osona i el Baix Llobregat, dues comarques que expliquen la complexitat i la diversitat del país”… La primera persona del plural s’expressa amb claredat i valentia en un llibre petit i portable, còmode de llegir, i que els mateixos autors descriuen com a ‘guia’ o ‘manual’ i que a mi m’agrada veure com a proposta o aportació. Una més de moltes, però rellevant, atès el pes i la influència de Junqueras i Rovira, en el partit que (més…)

[RESUM DE LA SEGONA SETMANA DE SETEMBRE 2020] Acaba una setmana en la qual ha calgut (només faltaria!) mobilitzar-nos de nou contra la repressió política i per la llibertat. Una Diada diferent, però igualment reivindicativa, també des de Badalona.

Aquí podeu repescar altres notícies d’interés en clau país i en clau Badalona, com ara l’insuficient posicionament respecte els romanents dels ajuntaments per part del govern de l’estat, la presentació del nou llibre de la Marta Rovira i l’Oriol Junqueras, l’aprovació de la nova llei per regular els lloguers, i diferents (bones) notícies pel que fa a la cultura (èxit de la Setmana del Llibre, programació dels teatres a Badalona, noves exposicions en marxa…). I tot plegat, en la (més…)

M’ha impressionat l’Aquí no hem vingut a estudiar d’Enric Juliana, un llibre a mig camí de la biografia, el tractat d’història i l’assaig polític i q amb l’ús de la primera del plural en començar el darrer capítol esdevé tb reflexió personal de certeses, dubtes i pors.

El llibre ens situa davant d’un gran mirall trencat (o deformat, com volgueu, xq tota mirada és subjectiva). Malgrat no compartir (òbvi) algunes de les tesis de l’autor (i q aquest projecta al present) he après i desaprès d’una història recent i… vigent. Exercici recomanable.

Tots mirem el món a través de la nostra pròpia cova de Plató, també l’autor; però el focus posat en els vaivens d’una força tan decisiva com ho va ser el PSUC i el PCE, i amb personatges com Moreno Mauricio, Ormazábal o Comorera convida a moltes lectures ibèriques.

Vaja, que en el llibre hi ha tanta informació i és tant potent i original el que s’hi explica (i s’hi analitza) que ‘Aquí no hem vingut a estudiar’ és, més enllà d’algunes ‘pulles’ a l’independentisme, un instrument útil, que permet, malgrat tot, afinar la mirada pròpia.

El llibre ressona a Badalona, “on tot és nou encara q sigui vell”. Moreno Mauricio, l’heroi q no es va posar de puntetes per sortir a la foto (MVM), va ser un personatge molt recordat x mon pare, amic de l’autor, tb compromès en aquell (re)despertar de la ‘fi’ del franquisme.

Aquí el vídeo de la presentació a Badalona del llibre sobre Manuel Moreno Mauricio d'@EnricJuliana. Llegint-lo "he sentit fort un gran orgull molt d'home". Va ser un vespre francament especial, de conversa tranquil·la i emoció continguda. https://t.co/IPhT4Iy2vJ

— Jordi Amat (@jordiamat22) August 28, 2020

En Josep Maria Jové i en Lluís Salvadó, acusats d’organitzar l’1O tenen 20 dies per pagar la fiança de més de 1.600.000€. Si no ho fan, els embargaran tots els seus béns. La seva repressió no s’atura, la nostra solidaritat tampoc! + caixadesolidaritat.cat/

La repressió política al nostre país no ha estat confinada en aquest temps d’emergència sanitària, més aviat ha estat tapada, dissimulada esperant el moment. I el moment ha arribat. No és cap sorpresa; a aquestes altures, a Catalunya, això ja no pot ser una sorpresa… senzillament és un recordatori més, que el càstig polític a una ideologia (disfressat de causa judicial) continua en marxa i que té víctimes. Algunes de molt (més…)

De les imprescindibles ‘converses pendents’, de l’entrevista a Albiol (fons i oportunitat), de l’estratègia d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la ‘tàctica Gabriel Rufián’. Tot això en aquest article al Nació Digital, també com a resposta a l’article que dos dies enrera va fer Jose Téllez al mateix mitjà… però principalment com una reivindicació de l’aposta republicana a #Badalona.

Dos fragments. El primer: “l’entrevista de Rufián no és per “convèncer” l’Albiol sinó per recordar a molts veïns i veïnes de (més…)

A continuació, mes a mes, el més destacat de l’actualitat a Badalona (i una mica més enllà també) a través dels enllaços amb diferents apunts al blog publicats al llarg d’aquests 12 mesos.

Gener: l’incendi d’un pis a Sant Roc situa en un primer pla la realitat oculta de la pobresa habitacional i energètica a Badalona.

• Una imatge interpel·ladora per a 2019.
• Cooperatives amb força i Can Ruti que torna a despuntar.
• Perquè el PP fa el discurs que fa als llocs on el fa (exemple pràctic).
• Les notícies i els recursos imprescindibles per entendre el repte de la pobresa energètica.
• Noves contractacions a l’IMPO i la demagògia torna a encendre l’incendi.
• Calen solucions estructurals: el primer debat de grups del 2019 se centra principalment en l’incendi de Sant Roc.
• Gener 2019, repàs mensual de l’actualitat a Badalona. 
• Els problemes ‘reals’ dels nostres municipis.
• Primers acords amb les 3 Xemeneies.
• Castellers que cerquen refugi i amistats perilloses.
• Badalona tindrà un pressupost 2019 més social i més inclusiu.

Febrer:  El projecte de les 3X arriba al ple en un context preelectoral en què destaca l’acte d’Ara Repúbliques en clau europea al Principal i la Trobada Municipalista d’ERC.

• Operació fred tardana i nou capítol del judici de la vergonya.
• Conquestes subtils però continuades de (més…)

"Bastir ponts allà on siga possible. Ponts que trenquen aquest equilibri i que facin més difícil d'empassar-se per als comuns aquesta operació. Aguditzar-ne les contradiccions."

📝 Imprescindible avui @jordimunozm: https://t.co/kC2R876Qnh

— Oriol Lladó (@oriolllado) June 9, 2019

I tanmateix caldrà:

➖Aprendre a moure’s millor en la política entre línies.
➖Defensar que a la Catalunya #somel80 el sistema de partits q articula aquest % potser queda tocat, però no neutralitzat.
➖Revisar estratègies, revisar llenguatge.
➖No caure en el drama, exercitar la fredor i la tenacitat.
➖No renunciar a fer polítiques, refer tots els ponts possibles. Pactar per avançar.
➖Evitar el ‘reagrupament’ de totes totes.
➖Recordar-nos que el que volem requereix un, dos i si cal infinits intents.
➖Seguir.

[Text de Xavier Mir, adaptat d’un fil seu de Twitter]

Badalona és un municipi clau per diverses raons. Com en el cas de Castelldefels, hi ha un alcaldable molt personalista i molt poc amant de la convivència i de la cohesió social que intentarà escapolir-se de la tendència a la baixa del PP, però es trobarà al davant un molt bon projecte que hauria pogut acabar el mandat si no hagués estat per una moció de censura tan absurda com injusta. I malgrat tot, Dolors Sabater i Oriol Lladó i tot l’equip de #LaBadalonaValenta (suma de Guanyem Badalona i ERC pel #26M) continuen treballant en positiu amb rigor i amb entusiasme. No s’han deixat vèncer en cap sentit. Badalona, a més, és un dels llocs on ERC (més…)

Es va passar prop de quatre hores a peu de plaça; un més entre la gentada i la calor de juny. Volia veure’ns sortir i fer-nos una abraçada, aquell dia que tornàvem la dignitat al govern de #Badalona. Així és en Joan.

La política és també, i potser principalment, anar més enllà del discurs còmode dels ‘teus’. Enllaço aquí aqusta entrevista, conversa exigent i rica entre en Joan Tardà i l’Arturo Puente per al elDiario.es, i que sintetitza el més destacat de la seva mirada política. Gràcies Joan per la valentia, la lucidesa i el compromís. Ara que has anunciat que ja no repetiràs de cap de llista a Madrid per ERC… dir-te de nou el que sempre t’he dit: has estat, ets i seràs referent.

Al Badalona 360 avui s’ha emès l’entrevista mensual al grup municipal: 1️⃣ denúncia al #judicidelavergonya, 2️⃣ a favor de donar estabilitat a Sant Roc som Badalona, 3️⃣ suport a Colla Micaco per solució ràpida a Maignon, 4️⃣ compromesos amb la millor solució per recuperar govern de progrés a #Badalona. Més informació també en aquest fil de TW.