Connexions des de #Badalona

[Article publicat a l’Independent]

Impossible imaginar el compromís i activisme de molts sense el Restaurant La Sargantana, sempre aliat, sempre còmplice. Són més de 25 anys de feina, de molta i bona feina; primer des d’un petit local al carrer de Sant Francesc, a Baix a Mar, després, porta d’entrada a Dalt de la Vila, al carrer de la Costa.

Fa uns pocs dies els seus propietaris feien públic que l’aventura arribava al punt i final, tot i que en realitat, ja ho veureu, el que fa és arribar a un punt i seguit.

Hi ha algunes lliçons que van més enllà de la lògica nostàlgia que genera una notícia com aquesta perquè la Sargantana sempre va ser alguna cosa més que un restaurant.

La primera és que gastronomia és cultura, i no només pel que sembla obvi, que en un restaurant es poden fer xerrades, exposicions o concerts; sinó perquè la cultura es mostra i es gaudeix també en el gust, en la pròpia carta, vaja. És a dir en la curiositat i el respecte per articular una proposta culinària d’alta qualitat (i assequible) amb mirada als Països Catalans (i en especial a Mallorca); o en la cura per anar conreant una carta de vins amb arrels al territori (amb la reivindicació de la DO Alella!). El pop a la badalonina o el bacallà amb anís del mono són plats mítics d’autèntic Km.0. Això que ara és tan normal, no ho era tan fa dues dècades i mitja; i menys a Badalona.

La segona lliçó és que un restaurant, o un espai gastronòmic i cultural, és allò que hi passa, però també la manera com s’enxarxa i connecta. I aquest ha (més…)

Fa uns dies vaig parlar amb l’Àngels Piñol d’⁦El País sobre #Badalona. En va sortir això; per cert, xulo compartir veu amb ⁦Carles Sagués⁩. Al voltant de la crisi d’inestabilitat, uns dies abans havia escrit també aquest apunt al Línia Xarxa.

També sobre #Badalona, aquest article de la periodista Sara Muñoz amb molts i bons passadissos a la casa de la Vila… i aquests altres de l’Arturo Puente a eldiario.es i de l’Iu Forn a El Nacional.

Però dues de les contribucions més singulars són les de la Montse Santolino a El Periódico sobre el vell/nou caciquisme i la #desigualtat, motor de tot populisme; i la de Jordi Muñoz a l’Ara, introduint el concepte del col·lapse administratiu.

Trobareu més articles (per exemple, entre d’altres, els de Sergi Sol o Andreu Mas) en aquest enllaç.

(més…)

Dilluns vaig tornar al plató de Televisió de Badalona, al 360 del Toni Forteza, aquesta vegada com a vicesecretari general de comunicació i estratègia d’ERC, la meva nova responsabilitat dins el partit. Aquí podeu recuperar l’entrevista sencera i aquí un breu vídeo. Aquí estic on estava: per un projecte obert, que representi el país, com ha de representar també Badalona.

En política, en Josep Valls, va practicar com pocs el ‘fes-t’ho tu mateix’ amb una fórmula excèntrica en el moment, però que avui, segur, seria estudiada amb interès per algun politòleg amb ganes de sortir dels camins més transitats.

Les seves lluites extemporànies reflectien bé la desordenada Badalona que sortia del franquisme, amb moltes ganes de treure’s la pell de suburbi, però segurament amb més energia i bona voluntat que amb projecte.

Hi ha moltes maneres de començar un obituari sobre el senyor Valls. Jo començaré pel carrer de darrera casa.

A finals dels noranta, que és quan jo vaig tornar a viure a la Morera, el trobava sovint mentre asfaltava i reasfaltava un cop hi un altre un camí del Torrent de la Font, davant la perplexitat dels responsables municipals però amb agraïdes aportacions dels veïns de la zona. Una autèntica tasca de Sísif! Tant se valia, que en aquell moment una reeixida operació urbanística hagués connectat dignament i amb sentit de ciutat el (més…)

Aquesta és la meva contribució a la Festa del Dibuix en línia, una activitat de participació lliure on els organitzadors animen a reinterpretar alguns espais de #Badalona a través del dibuix, amb la idea d’anar confegint entre tots un arxiu interpel·lador de Badalones possibles. Podeu etiquetar les vostres creacions @festadeldibuix i el hashtag #redibuixabadalona o bé enviar-les al correu de festadeldibuix@gmail.com.

El consultor en polítiques de ciutat i territori Narcís Sastre reivindica el pes del paisatge en #laCiutatQueEnsEspera. Una mirada interessant sobre un aspecte clau que al nostre país sovint es menysté.

Reprenc el fil de conversa al voltant de #laCiutatQueEnsEspera amb la politòloga especialista en drets humans Helena Castellà, que avui ens parla de les ciutats com a ‘bastions’ contra l’extremadreta.

🙋‍♀️ Aquí podeu repescar la sèrie: ow.ly/zpqN30r24V4

M’ha impressionat l’Aquí no hem vingut a estudiar d’Enric Juliana, un llibre a mig camí de la biografia, el tractat d’història i l’assaig polític i q amb l’ús de la primera del plural en començar el darrer capítol esdevé tb reflexió personal de certeses, dubtes i pors.

El llibre ens situa davant d’un gran mirall trencat (o deformat, com volgueu, xq tota mirada és subjectiva). Malgrat no compartir (òbvi) algunes de les tesis de l’autor (i q aquest projecta al present) he après i desaprès d’una història recent i… vigent. Exercici recomanable.

Tots mirem el món a través de la nostra pròpia cova de Plató, també l’autor; però el focus posat en els vaivens d’una força tan decisiva com ho va ser el PSUC i el PCE, i amb personatges com Moreno Mauricio, Ormazábal o Comorera convida a moltes lectures ibèriques.

Vaja, que en el llibre hi ha tanta informació i és tant potent i original el que s’hi explica (i s’hi analitza) que ‘Aquí no hem vingut a estudiar’ és, més enllà d’algunes ‘pulles’ a l’independentisme, un instrument útil, que permet, malgrat tot, afinar la mirada pròpia.

El llibre ressona a Badalona, “on tot és nou encara q sigui vell”. Moreno Mauricio, l’heroi q no es va posar de puntetes per sortir a la foto (MVM), va ser un personatge molt recordat x mon pare, amic de l’autor, tb compromès en aquell (re)despertar de la ‘fi’ del franquisme.

Aquí el vídeo de la presentació a Badalona del llibre sobre Manuel Moreno Mauricio d'@EnricJuliana. Llegint-lo "he sentit fort un gran orgull molt d'home". Va ser un vespre francament especial, de conversa tranquil·la i emoció continguda. https://t.co/IPhT4Iy2vJ

— Jordi Amat (@jordiamat22) August 28, 2020

Sí, l’independentisme segueix creixent (gràcies a llistes corals) i bat rècord (42%) en unes generals. ERC es consolida a l’àrea metropolitana, encara q amb reajust intern intrabloc (q caldrà valorar). El mapa es manté groc: missatge potent, malgrat tot.

Tanmateix, ni bloqueig ni ‘momentum’. La tossuda realitat també en clau de país, posicions cristalitzades a prova de tsunamis… i amb un congrés espanyol dopat d’extremadreta. Caldrà recalibrar GPS i reforçar i/o reinventar estratègies.

I a Badalona, termòmetre metropolità, ERC es defensa i es queda a dècimes de la 2a força; cap partit idependentista té la seva capacitat de penetració en els espais frontissa. Vox i PP repunten, però el bloc sobiranista/amnistia (ERC, Comuns, JxC, CUP) es reforça clarament.

A la nostra ciutat, malgrat caiguda (més…)

Convençut de la vigència de l’aposta per un acord ampli en clau sobiranista i de progrés al país i a #Badalona. Amb Guanyem Badalona tenim programa compartit i estratègia comuna. El meu compromís és treballar en aquesta línia.

També podeu escoltar el programa sencer en aquest enllaç. I aquí recuperar el comunicat que vam fer com a secció local la setmana passada.

Dimecres 16 de gener em van entrevistar al repàs mensual d’actualitat que com a grup municipal d’ERC-Avancem MES realitzem al programa de la televisió local Badalona 360. Entre els temes tractats: les noves detencions irregulars a l’independentisme, el projecte del torrent de la Font, les novetats amb el projecte del port-canal i l’amenaça sobre els clubs nàutics de la ciutat. Va destacar també, en una part central de l’entrevista, els moviments existents en la política municipal de cara les eleccions del 26 de maig.

• Resum 2.0 de l’entrevista.
• Televisió de Badalona a la carta.
• Vídeo Youtube.

La percepció d’inseguretat a l’àrea metropolitana es concentra de forma predominant en els barris al marge del riu Besòs, on es conviu amb importants vulnerabilitats econòmiques i socials. És en aquests barris on el PP de Badalona centra de fa temps el focus de la seva comunicació política. És un terreny abonat pel seu discurs de la por. A l’àmbit del Besòs la percepció d’inseguretat ha estat sempre més elevada que al conjunt de barris metropolitans: l’any 2012 un 17,8% evaluava la seguretat al seu barri 5 punts per sota dels 5 punts de mitjana en escala del 0 a 10. L’any 2016 aquesta percepció arribava al 26,6%.

👉 Dades obtingudes a partir de l’Enquesta de Victimització agregada per al període 2012-2016. També és interessant enquesta victimització Barcelona i barris Besòs (2016).

En la recta final, però potser us serveix aquest petit (i personal) recull de pistes per a nodrir llistes tardanes de Reis:

• L’aparador badaloní de Nadal del Tot Badalona.
• Llibres guanyadors premis Ciutat de #Badalona (Ass. Festa Nacional PPCC).
• Subscripció a L’Independent de Badalona.
• Entrades de teatre i (permeteu-me) en especial per al Blues&Ritmes (Badalona).
• Postals, segells i altres a casa la nova casa estrenada al web dels amics de (més…)

• Ordre del dia.
• Video-acta.
• Resum 2.0 al meu perfil.
• Resum 2.0 al perfil d’ERC.
• Notícia al web d’ERC.

El darrer ple ordinari de l’any va començar, per variar, amb el costum de portar diferents temes de gruix per procediment d’urgància. És un mal indicador de govern.

En el ple es va aprovar inicialment el pressupost 2019 a Badalona (amb el Sí provisional d’ERC). Més detalls en aquest altre post.

A Ca l’Arnús ens vam comprometre com a govern a treure edificabilitat del parc, i així ho vam negociar amb propietat privada, i així ho vam pactar amb els veïns. Avui s’ha aprovat al #plebdn l’inici del tràmit urbanístic per reduir de forma important l’impacte de l’habitatge dins el parc. Treball de participació on la FAVB i entitats D1 han jugat un paper important.

⬇️ En aquesta infografia les claus per entendre-ho.

El #plebdn aprova definitivament el planejament urbanístic a Lloreda que dona compliment a sentència. El barri guanya un espai destinat a equipament, s’han tingut en compte millorar (més…)

Aquest vespre m’han entrevistat al Badalona 360 sobre l’actualitat política municipal, que aquestes darreres hores se centra principalment amb la moció de censura que l’oposició està negociant. Veurem com acaba. De moment:

Un missatge clar ➡️ El PSC no pot caure en la moció-trampa de l’Albiol i el seu PP xenòfob; el regal enverinat d’ahir és el seu primer acte de campanya. Que s’imposi el sentit comú i el compromís amb Badalona i les polítiques d’esquerres.

⬇️ I un vídeo de 4 minuts amb la meva intervenció al programa. “Això encara no està tancat.”

També podeu repassar via Twitter les meves darreres actualitzacions, aquí.

A continuació un apunt (que recupera un dels meus missatges setmanals via whats, corresponent a la setmana 51) amb una reflexió sobre el resultat de les eleccions des del punt de vista del partit que represento i de la nostra ciutat. Ha estat una campanya intensa i estranya, una autèntica feina d’equip en què hem tingut moltes noves mans!

SOM. Amb candidats empresonats i exiliats, enmig d’una brutal repressió judicial, amb la violència feixista descontrolada, amb abassegadora sobreexposició mediàtica… resulta que l’independentisme continua creixent, també amb una participació rècord. Felicitem-nos per la fortalesa i la tenacitat com a país. Seguim dempeus per la #república, però avui els ponts i els consensos són més importants que mai.

+ evolució del vot indepe: http://ow.ly/odG230hoVTC

SUMEM MÉS GENT A LA REPÚBLICA. La nostra capacitat de suma en entorns de frontera —a l’espera d’un anàlisi més detallat, hem fet feina amb els Comuns o el PSC— ha estat una contribució clau per mantenir ahir la majoria absoluta republicana. Això ha estat especialment evident a l’àrea metropolitana. Segur que l’Oriol Junqueras quan avui li han explicat ha sentit un punt de merescut orgull.

+ reflexions de Jose Rodríguez: http://ow.ly/6gN130hoXdA

SOM SEGONS A BADALONA. A #Badalona, per exemple, hem estat segona força amb més de 22.000 vots (el nostre rècord anterior) i ens situem per davant de PSC, JxC, En Comú Podem, PP (penúltim) o la CUP (última). Hem estat la primera formació d’esquerres a Badalona. Reprenem el fil de ser i representar l’esquerra nacional. Estem contents, però (més…)