Tres comentaris sobre l’acte institucional de la Diada a Badalona
Tres comentaris sobre l’acte institucional de la Diada a Badalona:
– Guió equilibrat i precís, dins el consens polític de l’actual consistori. Plantejament hàbil a l’hora de lligar la lluita de fa 302 anys per trencar el setge a l’absolutisme dels borbons a Barcelona, amb les lluites d’avui en defensa dels drets socials i nacionals. Badalona com a exemple, de nou; abans i ara. Referències històriques ben escollides i selecció de poetes locals (Soler i Amigó, Gual i Lleal), amb la participació de l’exquisida Orquestra de Flautes de Bec del Conservatori i el ball de l’Àliga de la ciutat, emocionant com sempre.
– Davant d’un bell mediterrani, referència obligada al drama de tants ciutadans germans aquests darrers mesos. Un encert, convidar Amina Hussein, jove estudiant kurda que ha recitat Escolta llibertat, del poeta Ebasê Bazîdî; un dels moments més emotius de l’acte. L’alcaldessa Dolors Sabater es va referir de forma punyent a la catàstrofe dels refugiats i al fracàs d’Europa per donar-hi resposta. La Diada Nacional a Catalunya mira enfora amb solidaritat i compromís. A Badalona, això cal celebrar-ho especialment.
– Escenari immillorable. De nou el passeig marítim, a la falda del pont del petroli, esdevé un espai privilegiat, d’alt valor cívic per celebrar actes de ciutat. Primer va ser l’arribada dels Reis d’Orient, el 5 de gener, ahir la celebració de la Diada. L’emplaçament diria que tindrà continuïtat. Caldrà millorar el so, segurament; però la veritat és que prop de 300 persones van seguir l’acte amb interés. Es va descobrir una placa en record del setge trencat pels nostres conciutadans de fa tres segles. Per cert, que es complia així una moció aprovada per tots els partits del ple municipal (menys el PP, diria que no caldria ni dir-ho) el mandat passat.
No sé si compartiu les meves valoracions, però m’ha vingut de gust compartir-les. Ja direu què us sembla, en tot cas.