Dimecres vaig participar en un dels diàlegs convocats per la campanya unitària Ara és l’Hora a l’espai que Òmnium Badalona i l’Assamblea Nacional Catalana tenen al carrer de Mar de Badalona. La xerrada la vam plantejar en una situació de normalitat, d’envejada i envejable normalitat, amb ganes de recuperar el debat segrestat i abordar la discussió sobre els grans temes que afectaran -i afecten- el nostre país a curt, mitjà i llarg terme. Parlar de com veiem el nou país, dels reptes concrets, de les polítiques a emprendre, dels condicionants a sortejar. Per això el títol d’aquesta xerrada era Infraestructures i territori i per això vam convidar un amic i còmplice de tantes coses, en Daniel Albalate, doctor en economia, coordinador de la càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori.
Finalment vam parlar d’infraestructues -línia 9, extensió del metro, accesos al port, corredor mediterrani, incorporació de criteris de retorn social i de participació en el disseny- i també de la urgència del moment. La ‘normalitat’ amb la qual plantejavem la xerrada la destorba insistentment el govern espanyol, l’objectiu del qual està centrat en interferir en les garanties democràtiques de la deliberació sobre el nostre futur.