Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

En defensa de la Festa Major d’Agost a Badalona

* Afegiu-vos al manifest que les entitats de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Tradicional i Popular (COENBACU) han fet com a resposta a la supressió dels actes de la Festa Major d’Agost per part de l’ajuntament. Podeu signar-lo a través d’aquest enllaç. Ep, i feu-lo córrer. 

** ACTUALITZACIÓ: A facebook.com/ComissiofestesBDN podreu estar al corrent dels actes organitzats per les entitats dins la Festa Major d’Agost. Bona iniciativa, a la qual podeu donar suport de diverses maneres i també fent una aportació en aquest compte corrent 2100-3095-18-2101061315. Jo ja ho he fet!
 

A Badalona ens hem quedat sense Festa Major d’Agost: no hi ha diners, diu el govern municipal del PP, utilitzant com un ‘mantra’ l’excusa més previsible. L’esponsorització ha permès recentment ‘pagar’ pantalles gegants per veure el mundial de futbol o per inaugurar un tram del passeig marítim amb música i coets; però a la Festa Major d’Agost amb prou feina en tindrà per a quatre petards i un toc de cobla. 

La ciutat que fa unes dècades reconeixia en la festa una eina de cohesió i construcció col·lectiva –ep, i això passava en un context de crisi– la considera avui un luxe i una frivolitat, un esdeveniment que es pot suprimir, ni que sigui “a contra cor”. Tota una declaració de pobres intencions polítiques.

Viatgem a primers dels vuitanta, per entendre la trascendència de la suspensió de la Festa Major d’Agost a Badalona.

Just recuperada una precària i tentinejant democràcia, els nous equips polítics i tècnics que lideraven la major part dels ajuntaments del país van començar a treballar amb un encàrrec urgent i compartit. Es tractava de promoure noves tradicions (la història, sí, és una creació constant), posant al dia les velles celebracions vinculades al calendari religiós i les noves i encara dèbils propostes de l’emergent societat civil d’aleshores. Als ‘seguicis’ se’ls afegeixen ‘sardinades’ populars i correfocs; als balls, concerts de rock i pop; a les confradies parroquials, la il·lusionant competició entre blancs o blaus de Granollers.

Així van néixer les Festes de Maig, a Badalona; les Festes de Primavera o de Tardor en altres indrets… I així va començar a articular-se amb una gran intel·ligència (i en aquests temps de cremar-ho tot, va bé reconèixer coses com aquesta) una proposta de país que per primera vegada era una invitació sincera i massiva a entendre les ciutats –i al fet de viure-hi, una invitació a ser-ne ciutadà d’una altra manera.

Poca broma. No es tractava de programar quatre artistes o de reservar dies al calendari, sinó que la tasca anava molt més enllà: era la d’escriure un ‘relat’ d’una societat millor, més justa, més divertida, més saludable. Aquells equips humans que poblaven les primeres regidories de cultura de la democràcia recuperada tenien l’arrel en desenes de taules i assemblees que des de mitjans dels setanta havien començat a vertebrar un país que es treia de sobre el llast de la dictadura. Complicitat i molta entesa en un projecte molt potent que trobava miralls i reforços en molts altres àmbits, el de la creació, el de l’educació del lleure, el de les tradicions populars.

Passats uns anys, algunes d’aquelles noves festes majors s’anirien encarcarant, fins a perdre el sentit; alguns d’aquells equips van mantenir la capacitat tècnica però van perdre la connexió amb la gent… en alguns municipis van sorgir propostes alternatives de vida incerta i irregular (no a Badalona, per cert, on ja fa una colla d’anys que es manté la FMA).

Tanmateix, el reconeixement de la feina feta aleshores no ens ha de fer passar per alt allà on ens vam equivocar. Perquè resulta que sí, que ens vam equivocar, en especial en el cas que conec més, el de la meva ciutat.

Si els governs municipals precedents haguéssin entés que, consolidat el model, calia reformular la Festa de nou, incorporant les ganes de dir i fer de la societat civil a través d’una comissió de festes avui hagués estat més difícil eliminar d’un cop de ploma tota una senyora festa major. Un sistema de funcionament més transversal i participatiu, enfortit per anys de pràctica i intercanvi, hagués permès avui activar l’alarma amb el temps suficent per trobar una solució i entre tots definir un model de festa (evidentment, només faltaria!) adaptat a les limitacions pressupostàries però receptiu a les enormes i infrautilitzades potencialitats cíviques de la ciutat. 

Que una festa major no és una festa més, que una festa major és construcció de projecte comú, és camí, és futur.

I a Badalona, així anem… 

Tres suggeriments personals per no quedar-se assegut al sofà:

  • [Afegit a principis d’agost] * A facebook.com/ComissiofestesBDN podreu estar al corrent dels actes organitzats per les entitats dins la Festa Major d’Agost. Bona iniciativa, a la qual podeu donar suport de diverses maneres i també fent una aportació en aquest compte corrent 2100-3095-18-2101061315. Jo ja ho he fet! 
  • [Afegit divendres, 20 de juliol] Afegiu-vos al manifest que les entitats de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Tradicional i Popular (COENBACU) han fet com a resposta a la supressió dels actes de la Festa Major d’Agost per part de l’ajuntament. Podeu signar-lo a través d’aquest enllaç. Ep, i feu-lo córrer. 
  • Donar suport o participar directament en iniciatives com la de la Taula de Cultura, i el seu document 12 punts crítics amb la gestió de la cultura a Badalona
  • Fer-se soci d’Òmnium Cultural de Badalona (o participar en el seu programa de voluntariat).

* Foto dels focs de les Festes de Maig de 2010.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Badalona és un poble? per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent