" La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado."
Amb l'article 1.2 de la constitució castellana n'hi hauria prou per legalitzar una consulta. La soberania recau en el poble, no en la constitució. I és el poble qui decideix si es manté formant part d'una única unitat política o se separa en més d'una. L'article 1.2 de la constitució obliga a reconeixer que la constitució no hi té res a dir quan el poble exerceix la seva sobirania al marge de la pròpia constitució. Ho diu... La Constitució!!
Davant de manifestacions d'un miió i mig de persones o consultes populars a la majoria de pobles i ciutats de catalunya organitzades per el poble, és evident que "el poble" està exigint prendre una decisió que la constitució castellana, en el seu article 1.2 reconeix que no li pertoca.
La cort madrilenya està que trina. Se'ls enfonsa el tinglado i Madrid té les hores contades. Potser les dècades contades. La última (i en vindran moltes més) és acusar-nos directament de Nazis desde la seva televisió pública.
El fet és veritablement curiós. El Nazisme, com qualsevol regim totalitari, es caracteritza per ser de pensament únic. Hi ha explicació única per tot i resposta (única) per a tot.
Com la castella de l'època d'Aznar (i això no vol dir que acusi Aznar de res).
Com deu explicar TeleMadriz que el nazisme català estigui representat en 8 forces polítiques diferents (UDC-CDC-ERC-ICV-CUP-SI-psc) que es porten a matar entre elles per qualsevol altra cosa que no sigui la defensa del dret a decidir del poble i de la democràcia?
La gran excusa dels opresors és que la constitució castellana no permet la secessió dels pobles. Ho fonamenten en tres articles de la constitució. El millor és que, en veritat, no són els artícles els que no la permeten, sinó la lectura que en fan. Mireu si nó.
Castella s'enfonsa, i si no som capaços de fer un cop de cap tots plegats i crear una agència tributària potent que recapti els nostres impostos, nosaltres anirem darrera. Ara per ara no sé si sabrem reaccionar. No crec que ho sàpiga ningú. No sé si anem massa lents o anem amb la velocitat addient. No sé si aquesta guerra la guanyarem ni si hi havia alguna manera diferent de guanyar-la o de perdre-la.
I tampoc soc economista. Però intueixo (i crec no equivocar-me) que el problema de castella tenia fàcil solució.
Ahir aquest personatge del PP va deixar anar que "Hi ha gent que vol fer la dació en pagament per comprar-se una vivenda més barata". Però això no és el més greu. El que va dir mentint barroerament és que "tothom sabia què firmava quan va firmar la hipoteca" i que per tant, ara toca fer front al compromís.
És mentida. Simplement. Ras i curt. Mentida Vil en la que es fonamenta la gran estafa. Ningú no sabia que una hipoteca, a Castella i colònies, no és una hipoteca, sinó un crèdit personal. Això no ho sabia ningú perquè no ho sabia ni la directora de la meva oficina bancària. I dono crèdit que és una persona informada.
Quan vam firmar les hipoteques, tothom pensava que eren això, hipoteques. Una hipoteca sobre un be és, com el seu nom indica, un contracte pel qual, si no pagues, el banc se't queda el bé i el deute queda tancat. Per això no hi ha hipoteques sobre cotxes. Perquè el bé es desvaloritza.
La gent pensava que una hipoteca, a l'estat, era una hipoteca. I cap Notari t'explicava que el que estàves firmant no era una hipoteca sinó un crèdit amb garantia del bé.
I aquí rau l'arrel de la gran estafa. Perquè si les hipoteques són hipoteques, llavors si el banc es vol autoenganyar pujant la valoració OFICIAL dels actius immobiliaris, és el banc el que corre el risc (segona part de l'estafa, pujar artificialment, mitjançant taxadors OFICIALS comprats a gran escala, la valoració OFICIAL dels actius).
Però si resulta que les hipoteques no són hipoteques sinó que són crèdits personals, llavors la TAXACIÓ OFICIAL FRAUDOLENTA és un robatori de grans proporcions pel que haurien d'anar a presó TOTS els directors de Bancs i els ministres d'habitatge de l'estat.
De fet, justament aquesta TAXACIÓ OFICIAL FRAUDOLENTA i aquesta OCULTACIÓ del que es firmava és el que justifica avui en dia que la dació en pagament amb efectes retroactius passi per sobre de la Sagrada Constitución en l'apartat que diu que no es poden fer lleis de caràcter retroactiu.
Si Castella fos democràtica, el pacte seria: O ens saltem la constitució o tots de pet a la garjola.
Els moviments que estem veient a CiU i l'intent de fer descavalcar el procés només indiquen una cosa. Saben que tenen les de perdre i que aquesta onada agafa inèrcia. I pretenen aturar-la ara, coneixedors que segurament ja és massa tard.
També sembla possible que en alguna conversa informal algú hagi comentat a algú altre que, si els donen temps, Castella reorientarà el seu missatge i permetrà la consulta.
És cert que el PP pot dir blanc allà on feia 3 minuts deia negre sense immutar-se. I també és cert que si el PP diu blanc, el PSOE quedarà en evidència i abaixarà el cap. I és cert que Europa preveu que Castella entri en fallida sense possibilitat de rescat el dia després que Catalunya se n'alliberi (cosa que, per altra banda, passarà igual si nosaltres ens hi quedem).
Sembla que Castella ha decidit salvar els bancs en comptes de regalar-los als inversos alemanys. Encara que això s'emporti l'economia de l'Estat per davant.
El més irònic és que segurament, per voler salvar-los els matarà, i si els deixés caure se salvarien.
El país el farem entre tots. És perfecte que tots els sectors s'hi vagin afegint. L'antisistema anticapitalista ha de ser present al nou sistema, que segurament continuarà sent capitalista, i cal que obri una porta en el text constituent que recolzarà la societat actual per si és necessari utilitzar aquesta porta en un futur. El primer que redacti la nova constitució té molt de guanyat. I més val que comenci a redactar-la el poble que Abertis. A més, de retruc, quan Abertis vegi que es redacta la nova constitució s'afanyaran encara més a deslligar-nos de regalar el 60% dels nostres impostos. O això o desapareixeran. Totes dues opcions són bones. (segueix)
Primer de tot el disclaimer. No tinc cap mena de qualificació acadèmica que em permeti opinar d'economia. La única que tinc és la de la raó i una enginyeria en la que no hi havia ni una sola assignatura d'economia. Ara bé, vaig anticipar la bombolla i he estat evangelista de Santiago Niño Becerra, o sigui que, tinc un criteri econòmic, igual que el tinc polític i futbolístic.
Tothom que sortí de veure el partit de la remuntada del Barça contra el Milan estava d'acord amb una cosa. Estàvem exhausts. I és que des del minut 1 no vam parar d'animar. No vam parar.
Tot el camp era conscient de què ens jugàvem i què calia per aixecar el partit. En d'altres ocasions l'equip havia fet figa per un excés de presió al començament del partit. Però no aquesta vegada. Aquesta vegada el públic fou contundent i constant. Cada petit error del Milà el magnificàvem amb grans aplaudiments. Cada petit error nostre era correspost amb crits d'ànim.
Ni un bri d'eufòria. No ens vam permetre ni un minut de cofoierisme. Només una vegada, marcat el segon gol, el públic va cantar "Ser del Barça és el millor que hi ha", però després, tots a la feina una altra vegada. A animar i pressionar perquè l'equip no li perdés la cara al partit i al rival ni un segon.
Avui he pensat que aquesta és l'actitut que necessitem els que volem la independència d'aquest país. Presió constant. Reconeixent que Castella té les seves armes, antiestètiques i inmorals, però efectives. Que de botiflers en tenim per tot i que molts d'ells acabaran fent algun moviment de traidoria. Però també reconeixent que el partit no s'ha acabat encara. Que si aixequem el peu de l'accelerador, ens cardaran algun contraatac en el que ens faran mal. Però que si ens mantenim ferms i concentrats, tenim les nostres opcions. I no són poques.
***** Aquest escrit és fonamental. Us convido a que el reenvieu tots i totes, que el traduiu al castella i el penjeu a tots els blocs i twitters i facebooks que pugueu. Sobretot als que arriben a més gent que només als convençuts. ******
El nostre deure és explicar a la gent d’aquest país què signifiquen les retallades de 4500M€ que ens vol imposar l’Estat espanyol. Fem números.
Queda encara un mes i mig per Sant Jordi, molt temps encara per a una societat que viu al dia. Però avui ha sortit al mercat la versió 2.0.1 de l'App per iPad/iPhone "La llegenda de Sant Jordi".
Com a novetat interessant, ara l'App ha millorat ostensiblement la generació del Video dels dibuixos i ha afegit sistemes per compartir a les xarxes socials, tant els dibuixos pintats amb l'App com els vídeos generats.
Si voleu sorprendre els vostres amics amb un Video pintat per vosaltres o la vostra canalla de la Llegenda de Sant Jordi, la teniu a la botiga d'iTunes.
Que lenta es fa la agonia d'esperar que la cosa es vagi podrint fins que estigui prou podrida perquè el govern, el parlament i el país reclamin a tothom que deixi de pagar a Castella i pagui a l'agència catalana.
Perquè, al final, aquesta serà la gran votació. El referèndum serà el de la classe mitjana i les classes populars pagant els impostos a la generalitat, contra les classes altes clientelars i els pensionistes immigrants pagant els impostos a Castella.
Tenim un avantatge. L'expol·li tant gran, que només necessitem recaptar un 60% dels impostos per funcionar amb normalitat. O sigui que el vot ponderat s'estableix en el 60%.
Un cop aconseguit aquest 60%, la partida ha finalitzat. Tindrem el dèficit en negatiu i podrem sortir al mercat del deute per construir allò que ens falta per ser un estat.
UPyD es presenta a Catalunya i li farà la competència a Ciudadanos. Per què? Perquè a Espanya no estan disposats a que RES NI NINGÚ mani a Catalunya, sinó que tots i tothom ha d'estar a les ordres dels castellans de pro com la Rosa Diaz, basca de naixement però castellana.
I perquè a Catalunya no estem disposats a que ens vingui algú de fora a dir-nos que hem de fer. Ni els d'ERC ni els de Ciudadanos.
O sigui que, irònicament, els que reclamen la submisió a l'estat no es volen sobmetre a aquells als que els pertocaria i la gent que els vota, en comptes de votar a UPyD, que és la formació d'adscripció púrament espanyola i per tant el referent directe del votant de Ciudadanos, acabarà votant a Ciudadanos en comptes d'UPyD, demostrant, sense cap mena de dubte, que Catalunya és una nació que necessita un estat per la senzilla raó que és als nostres als que demanem responsabilitats sobre les coses que ens passen, i no als Castellans.
No ho fem nosaltres ni ho fa, irònicament, Ciudadanos.
Ara només falta que Ciudadanos, que pregona el federalisme, se n'adoni que la federació d'estats passa, indispensablement, per tenir un estat per federar, ergo que ells són també independentistes. Jo crec que l'Albert Rivera ja ho sap.
PS: Evidentment en Jordi Odi Cañas no. Però d'on no n'hi ha...
Només una dada. La nostra llibertat es juga en dues lligues. Per una banda hi ha la lliga interior, en la que ara per ara la nostra estratègia sembla triomfant, tot i que a ells encara els falta jugar la carta del pacte a la desesperada (carta perillosa on les hagi, sobretot si en Mas obté una majoria no prou contrapessada per ERC-SI-CUP).
Però l'altre lliga... ui l'altre lliga!
L'altra lliga es juga fora. Al món. I aquesta és la lliga difícil per tant desigualada com està. A favor, ells, tenen que poden usar tota la maquinària exterior de l'estat (ambaixadors ociosos, consulats, ministeris) per dedicar-se a guanyar-se simpaties personals (gràtis o pagant) a tots els governs del món.
Davant d'això, que hi podem posar nosaltres? Empresaris, viatjants, emigrants i expedicionaris.
Però, ara per ara, no sé veure que hi hagi cap organització tipus "Dret a Decidir" o Omnium o Assamblea.cat que estigui organitzant Empresaris, viatjants, emigrants i expedicionaris de manera que (tal i com sabem fer al país) tinguem una xarxa organitzada de contactes arreu del món, si pot ser, sorgida també de la societat civil.
Confio que sigui jo qui no conegui el projecte. I si no és així, llenço la idea a qui la vulgui recollir i em poso a disposició de qui vulgui organitzar-ho.
Ara tothom s'esquinsa les vestidures perquè resulta que ERC i SI no aniran junts a les llistes. Sembla que és una desgràcia nacional. I jo pregunto... perquè? Quin problema hi ha que vagin per separat? Cap ni un!!
Fa dos anys potser era important estratègicament anar junts, perquè ERC podia perdre molts diputats i amb això el sobiranisme parlamentari perdre capacitat d'incidència en el govern. Però... ara?
Ara, la veritat, tant li fa. El sobiranisme és majoritari, i CDC-UDC aconseguiran pràcticament la majoria absoluta dels diputats. La feina d'ERC, la CUP i SI és aconseguir el número més gran de vots que puguin, amb independència del número de diputats.
A ningú li he sentit mai, ni abans que eren molts ni ara que són pocs, que demanessin unitat entre PSc, PPc i Ciudadanos. De fet aquests dos últims quasi s'adrecen al mateix sector de public.
S'adrecen al mateix sector de public les forces independentistes catalanes? (segueix)
L'Alicia Sánchez Camacho sembla una bona oradora. Lletja i odiosa però consistent. Ara bé, cal dir que no és una bona oradora per la senzilla raó que menteix.
Fa no gaire, tot just fa uns pocs anys, vam tenir una altra oradora similar, la Carmen Chacón. En aquell cas la Chacón ens va vendre "La Catalunya Optimista", i va convèncer als seus electors i molts altres que no estàvem encetant una crisi, sinó simplement una "desacceleració suau" de la que, amb una mica de despesa irracional, se'n sortiria.
No sé si mentia o era inútil. Suposo que devia mentir, perquè si hagués estat inútil i bona persona, simplement, ja fa temps que hagués abandonat la política, davant l'evident impossibilitat d'entendre i preveure l'economia i la societat.
La Camacho, en canvi, és molt més evident que menteix. Fa falta que la desenmascarem. La gent no creu que polítics com la Chacón o la Camacho puguin tenir la falta de vergonya de mentir-los descaradament a la cara, i llavors arriben a conclusions clarament errònies sobre el futur de la societat.
A continuació una petita llista de mentides. Confio que m'ajudareu a actualitzar-la:
És increïble el cacau mental de Pere Navarro, personatge que sembla fitxat per l'independentisme per enfonsar el PSC a Catalunya. La incoherencia del seu discurs contrasta amb força amb la lleugeresa amb que el diu.
En el mateix acte diu "Espanya serà federal o no serà" i diu "Nosaltres diem NO a la independència." Evidentment el Nosaltres és la direcció actual del PSC.
Mentrestant Alfredo Pérez Rubalcaba, evidentment, anant a la seva. Era al mateix acte però estic convençut que no s'ha pres la molèstia ni d'intentar entendre el que deia en Navarro. Ni li deuen haver traduït.
Per a què? Si ja ha dit que NO a la independència, no cal sentir res més. La segona anul·la la primera. O Catalunya combrega amb el regionalisme o contra el PSOE. Ho ha deixat ben clar. I com que és evident que no estem ni estarem preparant un encaix en una espanya que, evidentment, no serà mai federal, Rubalcaba ha vingut a dir-nos que oficialment el PSOE anirà contra Catalunya.
A veure si algú té prou temps i paciència com per explicar-li a en Navarro. Lentament.
Ahir n'Alfredo Perez Rubalcaba en deia dues de bones.
Primer es queixava que Rajoy no hagues fet res per reduir l'ànsia independentista del país, com si el PSOE n'hagués fet bandera o hagués bastit una alternativa. Si hem d'agrair a algú el moment en que ens trobem és molt més al PSOE que ha deixat de fer de poli bo que no pas al PP que continui fent de poli dolent.
La segona, exigia al molt honorable president Mas que es definís. Que digués si el pacte fiscal el volia per quedar-se o per marxar: "Para convivir o para caminar hacia el divorcio."
I és que l'estratègia de la Puta i la Ramoneta, en aquest cas, els està destrossant, als castellans.