Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Ciudadanos

Un ménage à trois pervers

0

Ho han fet. Ells diran que no, però finalment ho han fet: Ciudadanos i Vox han pactat, a través del PP, per governar Andalusia. Si hi vaig dedicar un mail obert, uns dies abans que la cosa es consumés, va ser per fer notar que, més enllà de les relatives afinitats ideològiques i el grau de respecte respectiu a les conviccions democràtiques —en un cas escàs, en l’altre nul—, el que totes dues forces tenen en comú és una qüestió diguem-ne de procediment: l’afany d’atacar els consensos socials sense cap escrúpol de fer-ho mentint o manipulant la realitat. Al servei sempre d’un bé superior.

(més…)

Carta a aquell amic de Ciutadans

0
Publicat el 5 de juny de 2018

L’últim mail obert presentava una carta no del tot imaginària a un company, a un amic, de C’s. Va ser interessant veure quina mena de comentaris motivava, entre la incredulitat i una certa invitació al desdeny. Bé, la qüestió és que a dia d’avui C’s té el suport electoral que té: són entre nosaltres i en molts casos esperen ser rebutjats, i alguns provocaran fins a ser-ne, per poder carregar-se de raons. Entre les mentides que els alimenten hi ha, sempre, un gust perillós per les profecies autocomplertes.

(més…)

Sant Jordi i el silenci dels editors

0
Publicat el 4 de maig de 2017

En vigílies de Sant Jordi vam conèixer la dimissió d’Isabel Martí com a vicepresidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, en reacció a l’entrada de cavall sicilià d’una altra vicepresidenta, la del govern espanyol, a l’acte de promoció de la candidatura de la Diada com a patrimoni immaterial de la humanitat. I, en efecte, la intervenció de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va ser de triple —o quarta!— S: sobrada, ens subordinava una vegada més a ser súbdits silenciosos. Vaja, que era gairebé un deure dedicar a l’afer un mail obert. Que diu:

(més…)

Mentir surt de franc

0

El mail obert de fa vuit dies girava al voltant de determinades paraules pronunciades en públic rere les quals hi ha equívocs que poden semblar buscats o unes lectures molt esbiaixades de la realitat. Hi excel·leixen determinats personatges, entre els quals especialment alguns polítics. Es podria dir que el mal tenalla transversalment homes i dones de tota mena i condició ideològica, però quan hi pares atenció t’adones que a alguns els tenalla més sovint que a d’altres…

(més…)

Per què els titelles sempre fan política?

0

L’últim mail obert, fa vuit dies, volia treure punta —arran del cas dels titellaires empresonats— a unes declaracions d’Albert Rivera que potser van passar sense gaire pena ni glòria. Deu ser perquè no deixa de dir coses, a força de piulades i declaracions a la tele, tantes que no queda temps perquè els espectadors les paeixin. Potser és una bona estratègia per neutralitzar la rèplica. I convé denunciar-la, perquè gairebé sempre que parla, fins i tot per no dir res, és eloqüent i ensenya la poteta… Com va ser el cas en relació amb la cultura i la política.

(més…)