Oi?

Per a alguns el calendari nadalenc i el mes de gener és moment d’avaluacions, i això vol dir que ens passem uns quants dies corregint.

(més…)

El canvi climàtic s’imposa: mireu quin rovelló he caçat aquest matí d’any nou a la serra de Collserola, sobre la font de Can Gras…

Tot és sempre nou i res no canvia:
ara el camí s’eixampla, ara s’estreny,
després d’un dia arriba un altre dia…

La veus? L’ànima és el cor de l’arbre:
per ella es manté dret i sobreviu.
Per ella, ni l’oblit no el pot abatre.

Semblava que aquest dissabte vindria simplement a acabar, mig esmorteït, la setmana més estranya de tots els calendaris abans d’enfilar el període nadalenc. Però ha quedat tot trastocat per la notícia de la mort de Llorenç Soldevila.

(més…)

Camino pel carrer Princesa. Un negre alt com un sant Pau amb un ull mirant contra el govern se m’adreça, com ho deu fer a tots els passavolants.

(més…)

Fa nou anys vaig estar a l’Alguer per participar amb Víctor Obiols en una de les sessions de la “Poesia als parcs“, gràcies a la gentilesa d’Ester Xargay i Carles Hac Mor.

(més…)

El 6 de juny va morir Xesc Barceló, amb la discreció amb què va viure i va treballar tota la vida. Crec que li dec molt, segur que més que ell no es pensava o que no li vaig demostrar.

(més…)

Una de les activitats que ha organitzat l’Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat tot al llarg d’aquest any del centenari del poeta de Reus és un grup de lectura on dos poetes que se’n reconeixen lectors comparteixen alguns dels poemes que formen part de la seva memòria personal. Aquest mes d’octubre vaig tenir el privilegi de ser-hi convidat amb Teresa Colom de parella de ball.

(més…)

Diu que avui Giorgia Meloni es convertirà en la primera dona que presideix un govern a Itàlia. Llàstima que també serà, t’ho miris com t’ho miris, amb els seus Fratelli d’Italia, la primera hereva del feixisme que ha obtingut una majoria suficient per governar, ni que sigui amb el precari joc d’equilibris a què ens té acostumats el país veí.

No en sé res més, d’aquesta dona. Però no he pogut evitar de pensar-hi quan, per sorpresa, el seu cognom se m’ha aparegut en entrar a la catedral de l’Alguer, en aquesta làpida del 1624 escrita en un espanyol un punt encarcarat amb què et topes així que travesses la porta de la dreta d’accés al temple.

Als voltants de casa, la tempesta de fa vint dies va esqueixar molts arbres i en va arrencar algun de soca-rel, com aquest del carrer Congrés. Veient-lo així, abatut, i amb un peu tan pobre, pot ser sorprenent que no hagués caigut abans…

Un poema nou perquè torna a ser 12 d’agost, 31 anys després del teu 12 d’agost, que fa 17 anys que celebrem sense tu…

(més…)

De la insinuació a l’esclat: tres dies.

(més…)

Al cel, el sol, avui,
una trista moneda
de plata…

Article 3.3 de la Constitució Espanyola: “La riqueza de las distintas modalidafes lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Doncs això.