Carles Capdevila

Me’n vaig de dret a la lleixa on hi ha els seus llibres i agafo Nova York a la catalana. L’edició és del juny del 1996 i a la falsa portada hi trobo manuscrita aquesta dedicatòria: […]

Continua llegint

Publicat dins de Interiors | Etiquetat com a , , , , , , , | 2 comentaris

Deixeu-nos llegir tranquils

Fa unes poques setmanes que els plans de foment de la lectura han ocupat decididament l’espai públic, i ells més aviat en surten malparats. Al mail obert de fa quinze dies vaig comentar el pla de l’ICuB de Jaume Collboni i Xavier Marcé: bé, no és que hi hagués gaire a comentar, en el cas de la campanya de Risto Mejide, que no fos l’actitud amb què emprenen els autoanomenats plans de lectura els qui se n’atorguen la responsabilitat política. En vaig dir això: […]

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

La ciutat dels solitaris, d’Isidre Grau, a Horta

Isidre Grau acaba de publicar una novel·la que té el barri d’Horta per escenari principal i, en certa mesura, per correlat de la història que explica. Una història que a mi m’ha recordat la seva magnífica Els colors de l’aigua, i que ajuda a explicar per què avui, ara i aquí, som com som.

Continua llegint

Publicat dins de Ambaixador, Carnet, Lectures | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

A Reversos amb Josep Palau i Fabre

Aquest 21 d’abril ha fet cent anys dia per dia que naixia a Barcelona Josep Palau i Fabre. Per això hem entrat en l’Any Palau i he tingut ja un parell d’ocasions d’explicar com el vaig descobrir, llegint-lo, i el tracte que hi vaig tenir com a editor. Per exemple a l’espai Vilaweb en una sessió del grup poètic Reversos, que n’ha publicat aquesta crònica.

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Lectures, Xerrades | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Quan la ciència fecunda la literatura

Acaba de publicar-se el volum 67 de la revista Treballs de la Societat Catalana de Biologia. Hi he comentat un llibre que tots els aficionats a la lectura haurien de remenar: es tracta de La ciència en la literatura: Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps, que no sé si agrairem mai prou a Xavier Duran.

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Crítica i ressenyes | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Sant Jordi i el silenci dels editors

En vigílies de Sant Jordi vam conèixer la dimissió d’Isabel Martí com a vicepresidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, en reacció a l’entrada de cavall sicilià d’una altra vicepresidenta, la del govern espanyol, a l’acte de promoció de la candidatura de la Diada com a patrimoni immaterial de la humanitat. I, en efecte, la intervenció de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va ser de triple —o quarta!— S: sobrada, ens subordinava una vegada més a ser súbdits silenciosos. Vaja, que era gairebé un deure dedicar a l’afer un mail obert. Que diu:

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Pa amb vi i sucre

Aquest cap de setmana Falset ha acollit una nova edició de la Fira del Vi. I Josep Barjuan hi ha presentat un nou projecte d’art i lletres en forma de llibre objecte.

Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Pere Tàpias (2)

Em sembla que només he coincidit una vegada amb Pere Tàpias. Diria que va ser a Vilanova, naturalment, quan hi vam fer una roda de premsa arran de la publicació del Mon oncle de Màrius Serra.

Continua llegint

Publicat dins de Veus | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Pere Tàpias

Només hi deu haver una manera de viure en sèrio: no deixar de fer broma. Tàpias en va ser un mestre. Des que va publicar-la, “Al darrer adéu” s’ha incorporat a la meva petita selecció de cançons imprescindibles. Amb botifarra final inclosa. Continua llegint

Publicat dins de Cançó, Lectures | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El fracàs

Cada dia que passa som més a prop del punt de no retorn. Com deu ser, aquest punt? Com ho notarem que hi som? Però, ho notarem com si fos una ratlla física que traspassem? O més aviat serà, també, un exercici de voluntat? Doncs, potser ja l’hem depassat i tot… Em sembla que sí, que en la mesura que el procés col·lectiu que viu el país és també un procés personal de tots els que el protagonitzem, en devem ser uns quants —molts?, més?— que ja l’hem depassat. Això és el que pensava després d’aquest episodi tan poc èpic de l’autonomisme i el fracàs. I d’això anava el mail obert d’aquesta setmana: […]

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari