On diu que li posa la ceba?

Hi ha un anunci que fa dies que m’obsessiona. Hi ha una parella i quan ell li ofereix de fer la truita de patata ella respon que prefereix la de la mare, que és amb ceba. “Li posa ceba”, em sembla que diu, literalment. I això és el que m’obsessiona. […]

No tant els arquetips que hi apareixen, especialment desafortunats. Hi ha la competència tòpica amb la sogra, en aquest cas entre la mama i el gendre, que té una mala resposta, gelós. Hi ha l’esforç, desaprofitat, per trencar la dinàmica de rols: sobretot, que la truita la faci l’home, que així ningú no podrà dir que perpetuem el tòpic de la mestressa de casa. Doncs no, perquè sembla que simplement hagin invertit els papers de mascle i femella, gairebé a última hora, quan s’han adonat que la vessaven, però ho han fet sense transformar aquells rols. Els haurien desarticulat si, per exemple, la parella estiguessin fent la truita tots dos plegats, col·laborativament que diríem ara. Em passes la ceba?, podria dir ella. I ell, moix, ai, vols dir?, en comptes d’aquell posat ofès tan fora de lloc.

Però allò que me n’obsessiona no té res a veure amb tot això. No. Quan ella diu que la mare “li posa la ceba”, què diu en realitat? A qui la posa, i on? I com?, en forma de cataplasma, potser? Perquè si fa referència a fer la truita amb ceba, no hauria de dir que n’hi posa?

Oi que no és el mateix dir “quan fa la truita de patata hi posa ceba” que “quan fa la truita de patata li posa ceba”? Si no és que la truita se’ns apareix tan personificada que potser no deixaria que, ara sí, li clavéssim les dents.

I és que els pronoms febles no es poden administrar a pessics, com la sal que tant la mare com el xicot deuen posar a l’ou abans de batre’l.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, Paraules i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a On diu que li posa la ceba?

  1. Segimon Borras diu:

    Doncs hi posarem ceba i despres li farem els honors, amb el teu permís. Bon profit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Una resposta a On diu que li posa la ceba?

  1. Segimon Borras diu:

    Doncs hi posarem ceba i despres li farem els honors, amb el teu permís. Bon profit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*