Vocabulari bàsic per a no perdre el nord

El mail obert de fa una setmana intentava mantenir el cap fred davant l’allau d’informacions, segurament totes interessades, que acompanyaven —i acompanyen i acompanyaran— l’anunci de canvis de govern. I ho feia posant sobre la taula alguns termes recurrents de la quotidianitat política, conceptes que ningú no utilitza mai sense intencionalitat. Parlem com pensem. La primera derrota seria acceptar sense discutir-lo el sentit que dóna a les paraules l’adversari. I el primer pas cap a la victòria és aconseguir que s’entengui el sentit que hi donem sense haver-lo de glossar cada vegada. En presento cinc, i algunes més que les acompanyen. […]

Vocabulari bàsic per a no perdre el nord

L’hora de la veritat. Hem dit diverses vegades que hi érem, i estic disposat a raonar que sempre ha estat cert. Però ara sí que sí que arriba l’hora de la veritat. El compte enrere. El pas sense retorn. El farem l’1 d’octubre. Bé, l’haurem fet tan bon punt s’hagi aprovat la llei per al referèndum si s’aplica malgrat les suspensions previsibles i anunciades. Vaja, l’hem fet ja presentant-la, redactant-la, pensant-ne la sola possibilitat. O sigui: ens autodeterminarem l’1 d’octubre –o així que en tinguem l’oportunitat– perquè ja fa anys que vam determinar-nos a fer-ho. I en conseqüència proclamarem la independència –tan aviat com ens sentim amb forces per fer-ho– perquè ja fa temps que la dependència ens resulta insuportable. Prou per a haver-nos emancipat, de fet, moralment, sentimentalment, políticament.

Un indici d’aquesta emancipació és el sentit que donem a les paraules. Que hi donem nosaltres i que hi donen ells, cada vegada menys coincident. En trio cinc, com un vocabulari d’urgència que ens permeti de saber on som, des d’on parlem. Des de l’autonomisme o des d’això que en diuen el processisme? Des del nacionalisme espanyol, en qualsevol de les seves variants? Des de l’alliberament nacional?

Unilateral. Fet per una sola de les parts interessades. Única sortida davant la negació radical i reiterada de l’altra part a reconèixer el problema que se li planteja, si hom aspira a trobar-hi una solució. En són antònims els termes diàleg i negociació, bé que sovint la unilateralitat és un gest necessari per a forçar el desbloqueig d’aquella negació i aconseguir, per tant, que s’obri un camí per a la resolució acordada del conflicte. No és rar que la unilateralitat d’una de les parts empenyi l’altra a actuar unilateralment: Sense la persecució unilateral que el PP va fer de l’Estatut del 2006, no seríem on som.

Transició (nacional). Procés polític no violent pel qual una comunitat modifica la seva forma de governar-se. El precedent històric de l’anomenada transició espanyola després de la mort del dictador Francisco Franco ha dut a considerar erròniament formes oposades de realitzar aquesta modificació: la transició, suposadament consensuada i acordada, i la ruptura o revolució; justament el cas espanyol mostra que sense voluntat certa de ruptura la transició resulta, a mitjà termini, incompleta, frustrada, insatisfactòria.

Legalitat. Qualitat de legal, conforme a la llei. Les administracions i els qui se’n senten propietaris tenen el vici adquirit de considerar la legalitat un context normatiu immutable i estàtic, no sotmès a interpretació ni susceptible d’entrar en contradicció. Amb perspectiva històrica, per contra, no és difícil observar que la llei, precisament perquè aspira a regular els fenòmens de la realitat social, ha de ser inevitablement modificada per adaptar-se tant a les noves manifestacions d’aquests fenòmens com a la transformació de la percepció que en té la comunitat. La constitució espanyola i l’estatut d’autonomia de Catalunya ofereixen incomptables exemples de temporalitat, aplicació interpretativa i exhauriment; considerar-los el topall de l’acció política n’accentua la  caducitat.

Garanties. Acció de garantir o assegurar contra danys. Instruments necessaris per a evitar la percepció d’inseguretat jurídica o per assegurar els efectes d’una determinada acció: Cal fer un referèndum amb garanties. En la realitat política, especialment durant un procés de transició tan radical que implica el qüestionament de la legalitat vigent, les garanties difícilment poden ser prèvies: De fet, l’única garantia per a un referèndum forçosament unilateral és que s’hagi dut a terme amb èxit.

Democràtic.  Relatiu o pertanyent a la democràcia, sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. Considerar sinònims els termes democràtic i legal, o encara més subordinar la democràcia a la legalitat, només pot ser fruit de la ignorància o la mala fe. Igualment ho és considerar autoritari aquell qui impulsa allò que és propi de la democràcia, la participació i la presa de decisions.

 

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Opinió publicada i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*