Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Manhattan Time

Foto Lali Puig 1

El quinzè festival de poesia de Sant Cugat es va tancar, diumenge 25, amb una lectura en record de Montserrat Abelló. Hi vam ser una dotzena llarga de lectors i les cançons de Mirna i Xavi Múrcia.

Recordo que hi van intervenir Carme Riera, Rosa Fabregat, Lluïsa Cotoner, Neus Aguado, Maria Antònia Massanet, Susanna Rafart, Míriam Cano, Jordi Valls, Josepmaria Viñes, Xavier Montoliu i Gerald Fannon, Mariona Sagarra, i encara algú més, davant un centenar de persones que omplien el celler modernista del carrer Sant Medir, amb Mireia Bofill, filla de la Montserrat, a primera fila.

Jo hi vaig llegir dos poemes de Més enllà del parlar concís, l’últim llibre publicat per Abelló, tot just uns mesos abans de morir, el 2014. Primer, “La nit s’acosta”, que acaba amb un vers en pausa:

Espero.

Després, com un mirall de l’anterior, potser una continuació o una glossa, “L’hivern s’acosta”. La segona estrofa posa paraules a aquella espera, i no són gens fredes:

Qualsevol tarda,
sense ni tan sols pensar-hi,
altra vegada
ens trobarem, com sempre,
units per la mirada.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.