Jo no he escrit aquests tuits!
Aquests dies ho hem vist tot sovint: ve que algú despunta —i ja té ironia que el cas més sonat dugui el cognom de Zapata— i li retreuen unes piulades, unes paraules, una posició de temps enrere. I l’abaten. Les piulades pot ser que fossin reprovables. La intenció dels que el denuncien públicament per abatre’l, també… El tema té suc i cal pensar-s’hi abans de pronunciar-se en cap sentit. Som responsables de tot el que diem? També, quan s’extreu de context i se’n fa un ús mal intencionat? Però on comença i on acaba el context dels 140 caràcters d’una piulada? La seqüència de preguntes recalaria, segur, per exemple, en els límits de l’humor o en el que ara se’n diu —i a fe que costa trobar-hi justificació— dret a l’oblit. I encara seguiria enllà i enllà…
M’hi anava a posar, doncs, quan he ensopegat amb això i se m’ha regirat el discurs. Ja ho veieu: hi ha un cafre que ha trobat les piulades d’algun xicot que es diu com jo i li ha faltat temps per atribuir-me-les. Mira que costava poc comparar el perfil de l’autor d’aquestes bestieses amb el meu per adonar-se’n que es veu que en aquest món d’Oriols Izquierdos n’hi ha uns quants i, per tant, que no hi ha tema. Però per què perdre-hi el temps, si pots empastifar? I coi, si empastifa: diu que ja hi ha més de mig miler de comparticions…
Per què faig aquesta nota? Perquè sé que els difusors de la cosa (aquest tal Germán Junqueras Montalvá a facebook, que és @ArminTenn a twitter, o l’enigmàtic @soipuerta José de Peñarroya: si en tafanegeu els webs i els perfils us quedareu esglaiats) simplement ignoraran els missatges que els he adreçat requerint-los a corregir la confusió. I que més val dedicar una mica d’energia a desmentir explícitament la falsedat que no fer veure que no passa res i exposar-se que qualsevol incaut la doni per provada.
Ara, el que em sorprèn més és que aquests cafres s’hagin interessat pel meu nom (que per a ells és “el que fuera director de la Institución de las Letras Catalanas y columnista de La Vanguardia”). Ves que no sigui algú que em té ganes. Com aquella vegada, fa ja una desena d’anys, que un alumne més aviat obcecat per idees prou sectàries va fer córrer en fòrums nacionalcatòlics algunes idees que m’atribuïa amb poca precisió, o amb massa!, em sembla que justament arran d’algun article a La Vanguardia… Què se’n deu haver fet?