Adéu al Centre d’Estudis Jordi Pujol
Ahir ja era pública una notícia que els esdveniments feien imaginar inevitable: el patronat del Centre d’Estudis Jordi Pujol, la fundació impulsada pel president de la Generalitat per fomentar significativament la reflexió sobre la política i els valors, anunciava la seva dissolució. […]
Pel que n’hem pogut observar, contra el que sol ser habitual quan un alt càrrec es retira i munta la paradeta, l’activitat del CEJP no buscava major glòria i llaor per a l’expresident sinó fer un servei al país i a la cosa pública, amb rigor acadèmic i sentit del compromís. Per això sap especialment greu que hagi d’interrompre les activitats. Per això, també, afegeix encara més desconcert al desconcert que va provocar la carta d’aparent contrició difosa per Pujol el 25 de juliol.
Personalment, he d’agrair al Centre, i en concret al seu director, Miquel Calsina, que, després que jo deixés el càrrec de director de la Institució de les Lletres Catalanes, em fessin la confiança d’incorporar la meva veu al seu butlletí mensual. Hi he publicat, entre el febrer del 2013 i el darrer mes de maig, catorze bitllets d’opinió en què he intentat, d’una manera no gens sistemàtica, detectar punts febles de la vida pública (ja siguin algunes formes de frau o massa divertiments burocràtics), apuntar algunes qüestions sobre cultura i l’imaginari col·lectiu i, també, afegir contrapunts sobre el procés d’alliberament nacional.
Es poden llegir o rellegir aquí:
Algunes formes de frau: avui volem… sense maletes
Divertiments burocràtics: heretaràs el teu propi cotxe
Divertiments burocràtics: la barbeta a la taula
Sobre la formació de les biblioteques personals
Bufetades de ficció i educació en la no-violència
Començar Europa per la teulada