Últimament freqüento, per raons que ara no vénen al cas, un hipermercat que és un niu de sorpreses lingüístiques i ortogràfiques. Aquest cartell n’és una mostra. […]
I no ho dic per la falta elemental d’escriure amb s simple una s sorda entre vocals, sinó pels sentits imprevistos que pot adquirir el missatge gràcies a la renúncia que s’hi ha fet dels signes de puntuació.
Hem d’entendre que
No passeu només empleats
obliga els treballadors de l’empresa a franquejar la porta sempre en companyia d’algú que en sigui aliè? O més aviat és que s’espera que els qui la travessin ho facin en una mena d’actitud multitasca, potser distrets amb altres cabòries que les estrictament laborals?
No aconsegueixo aclarir-ho. I això que m’hi aturo cada vegada que hi passo per davant, sempre fugaçment, d’amagat, com evidencia el moviment que entela la fotografia. Amb la temptació, com més va més irrefrenable, d’esmenar la n de només i fer-ne una N que indiqui, si més no, que cada línia conté una cosa semblant a un missatge diferenciat i complementari.