Oi?

A punta d’alba era al marge de la carretera Alta de Roquetes. com si hagués baixat des del seu punt al capdamunt del bancal, a tocar de la seva companya, cap a fer camí. […]

L’atzavara no es movia. Segur que en sentir-me arribar s’havia quedat estàtica, dissimulant, mantenint immòbils els seus braços d’aranya. I així que vaig haver passat de llarg devia reprendre el pas trafegós qui sap cap on. Fent via. Més tard no hi era.

Si en passen de coses que no volem veure, que no entendríem, que no sabem explicar. Com que una atzavara actuï igual que les aranyes amb algun objectiu enigmàtic que més val no imaginar…