Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Publicat el 17 d'agost de 2014

Cultura culminada

Aquesta setmana vaig fer una piulada que devia resultar, per a alguns, extemporània, poc comprensible o fins i tot estirabotada. Deia: […] 

L’article a què remet no està gaire ben escrit, però mostra de manera argumentada el desconcert que provoquen entre professionals ben informats i no necessàriament hostils del món de la cultura determinades decisions, mal justificades i massa costoses, que prenen les autoritats que considerem competents en la matèria. És un cas molt concret, el de la compra del fons Tusquets, però serveix com a indici i símptoma d’un mal lleig massa arrelat.
Avui em ve de gust per alimentar una mica més el desconcert, si voleu dir-ne així, recordar un dels millors textos programàtics que ha donat el nostre país, al darrer quart del segle passat, sobre la consideració que s’hi té de la cultura. Es tracta de “Culminació“, del gran però massa oblidat Ovidi Montllor, i fa:

Suposo que coneixíeu la cançó, que fins i tot la recordàveu, i si no: de res, no es mereixen. Deixeu, per acabar, que remarqui la càrrega de profunditat de la darrera estrofa:

I com que la tragèdia
demostra que cultura
amb prou feines és cul;
em preocupa el meu cul.

Així veig que es veu, en el fons i malgrat tants escarafalls de lluïment, que no solen ser sinó polítiques d’aparador i pobres instrumentalitzacions, la cultura al nostre país. Aviam si sabré explicar-ho prou bé aquí.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cançó, Lectures | s'ha etiquetat en , , , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent