Entrevista
Oriol Izquierdo
Poeta i botiguer
Ara fa un any que vas obrir Sopa de Lletres (Hedilla 110)… Què fa un home com tu venent plats cuinats, fruits secs, olives i llegums?
Guanyar-me la vida. Quan fa un any i mig em van cessar com a director de la Institució de les Lletres Catalanes, em vaig quedar amb una mà al davant i una altra al darrere. No vaig trobar sortides a curt termini ni en el món de l’edició, ni la cultura, ni l’ensenyament…
I vas decidir muntar un negoci…
Vam decidir capitalitzar l’atur i es va donar la casualitat que aquesta cantonada d’Hedilla i Porrera estava lliure. I era al costat de casa! Fa 20 anys que vivim a Horta.
I per què un negoci d’alimentació saludable?
La meva dona, Dolors Borau, és dietista i fa anys que treballa en el camp de l’alimentació saludable, formant gent. Vam creure que podíem aplicar en una botiga tot el que sabíem.
Però no sols veneu menjar.
A la botiga ens mostrem com som. Tenim llibres nostres i d’amics. I muntem activitats: recitals de poesia, concerts… A algun acte, com en la lectura de La disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda, amb Màrius Serra, Roser Capdevila, Francesc Torralba, han vingut dins a 60 persones!
Tu ets un hortenc adoptiu.
Em van expulsar de Gràcia després dels Jocs Olímpics. I Horta és un barri petit, residencial, amb gent que té ganes que passin coses.
[Time Out, 26 de juny del 2014.]
(Dues precisions, per evitar malentesos.
Una. La lectura de La disputa de l’ase va comptar amb Roser Capdevila, Joan Santanach i Anna Saumell. Altres veïns i clients il·lustres, com Màrius Serra, Francesc Torralba o Francesc Parcerisas, participaran en altres lectures que peparem.
Dues. Va ser l’especulació que va acompanyar la reordenació de la ciutat de Barcelona abans dels Jocs del 1992 el que ens va expulsar de l’edifici on vivíem, a Gràcia. Des d’aleshores som veïns d’Horta, i esperem que sigui per molts anys!)
Moltes felicitats per la iniciativa.
Només una coseta (digueu-me tiquis-miquis): als veïns d’Horta (si més no als veïns més conscienciats) no ens acaba d’agradar que es parli de “barri” d’Horta, perquè denota una cera suburbialització i Horta era un municipi independent (no un barri nascut, amb tots els respectes, naturalment, als anys 50 o 60) que només va deixar de ser-ho per reial decret (01/01/1904) sense consultar als seus veïns (allò del dret a decidir tampoc es va complir).