Publicat el 2 de juliol de 2014
De com els pobres s’aprofiten de nosaltres
Hi ha una manera prou roïna de veure els conciutadans, que és no considerar-los com a tals sinó separats per una línia que distingeix entre ells, els “pobres”, i nosaltres, els altres. […]
I una de les càrregues de perversitat d’aquesta manera de ser classista és que considera, ja sigui més descaradament o amb més inconsciència, que el qui és pobre ho és perquè vol i, sobretot, perquè així es pot aprofitar de “nosaltres”. Que és un viu, vaja.
No el conec de res, però tenia Joan Rossell, tot i amb tot, per una persona enraonada. Ahir va demostrar que aquesta meva impressió era del tot enganyosa. Dient el que va dir de les mestresses de casa se li va escapar com ho veu: el qui s’apunta a l’atur (un milió de persones, va dir!) ho fa per tirar de la rifeta. I és que els pobres, ja se sap…
(A la imatge, el Fagin de Dickens en el memorable Oliver de Carol Reed.)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Paraules per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent