Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Sobre la formació de les biblioteques personals

El butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol publicat ahir m’inclou una nova col·laboració, una reivindicació gairebé sentimental de la biblioteca de lectures que vam començar a confegir llavors que érem criatures i ens formàvem com a lectors. La reprodueixo aquí: […]

Ara que comença un nou curs escolar, m’ha vingut al cap una pregunta que feia fa uns mesos Pere Martí Bertran, quan preparava una reflexió sobre la importància de les anomenades «biblioteques personals» per a la revista Faristol del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. Anomenem així aquella selecció particular de llibres que cada criatura va construint per a ell mateix, físicament, durant els anys de formació lectora. Un hàbit que el discurs pretesament igualitarista per la gratuïtat dels llibres de text, o la seva eradicació tout court –aquesta era la posició bèstia d’un metge que volia combatre el pes inhumà de les motxilles dels escolars–, ja ha aconseguit convertir en marginal. Per bé que no ens hi hauríem de resignar.

L’experiència del lector no és abstracta sinó del tot concreta, materialment concreta. Tots els que ens reconeixem lectors podem explicar anècdotes relacionades amb el naixement d’aquesta vocació, passió o malaltia, que gairebé sempre estan relacionades amb objectes-llibre concrets. Llibres que ens van regalar, que vam heretar, que vam trobar poc o molt atzarosament, que ens van deixar i mai més no hem trobat, o que ens van deixar i mai no vam tornar, i això potser encara ens pesa a la consciència…

Què indica això? Que els lectors tenim una biografia lectora en què la mesura temporal són els llibres de què ens hem apropiat a través de la lectura. I també, d’una manera molt singular, els exemplars dels llibres que hem anat incorporant al nostre bagatge d’objectes personals. Això ha estat especialment important quan érem infants. Per una raó en què estic segur que tots els lectors coincidirem: perquè ens hem fet no només llegint –de vegades molt, de vegades a pertot, de vegades qualsevol text–, sinó també i d’una manera molt significativa rellegint. Jo –com tu, com ell– puc parlar d’una manera del tot íntima dels llibres que vaig llegir quatre, vuit, vint vegades, quan era criatura, quan era adolescent, i de com trobava plaer a retornar sobre un text que ja coneixia, meravellant-me que encara em captivés tornar-lo a resseguir paraula per paraula.

Crec que això explica la importància que té per al lector en formació posar les bases d’una biblioteca personal. Aquesta biblioteca no pot ser només virtual o feta de referències de llibres que quan els vulgui retrobar haurà de localitzar en una biblioteca o llibreria, si els hi troba. La biblioteca personal ha de ser física, material, feta de llibres, i d’edicions concretes d’aquells llibres, amb els seus subratllats i rebrecs, que incorporen valor sentimental a l’experiència de la lectura.

Una de les qüestions sobre què encara hem de començar a pensar és en com modificarà la manera de fer-se i de ser del lector la progressiva, inevitable, substitució general del llibre en paper pel llibre electrònic. Però si l’escola continua ajudant a no posar en valor el llibre en comptes de motivar els joves a descobrir-se lectors, potser ja no caldrà que hi perdem el temps.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent