Arbres caiguts
M’agrada, quan arriba el bon temps, enfilar amb la moto, posem per cas, la carretera de l’Arrabassada. […]
Feia temps, des de molt abans de les ventades, que no hi passava. La sorpresa d’aquest dissabte eren, encara, els arbres caiguts a banda i banda de l’asfalt i bosc endins. En més d’un punt, on fins ahir només arribava llum tamisada per les fulles, ara s’obren considerables clarianes.
El paisatge comença a ser tot un altre, com si s’hagués emprès una ambiciosa obra d’eixamplament de la carretera. Als marges s’amunteguen troncs tallats i en uns pocs racons ja els han substituït només traces d’encenalls. A poc a poc s’aniran esvaint els indicis directes de la tempesta. Després, què ens dirà aquest buit d’arbres, si s’és a temps de retirar-ne tota la brossa?