Oi?

L’aparició de la nova gramàtica de l’IEC m’ha despertat un cuquet que tenia adormit: el de reprendre l’estudi de la llengua, que últimament era més aviat diguem-ne passiu. Però, abans de posar-m’hi, he aprofitat el darrer mail obert, escrit entre Nadal i Sant Esteve, per compartir alguns dubtes i algunes pors que m’agradaria molt no tenir, però que hi són. Ho feia així: […]

(més…)

Fa dues o tres setmanes, el programa Wonderland de Ràdio 4 em va convidar, a l’espai que hi té l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu, perquè els fes cinc cèntims del que es pot veure a Vil·la Joana. I en vam parlar, amb Rosa Gil i Jordi Muñoz, durant prop de mitja hora, en els termes que podeu sentir a partir si fa no fa del minut 30: […]

(més…)

A dos dies de la Marató d’aquest any, Vilaweb va publicar a la Dolors un article sobre una d’aquelles coses que no es veuen però que hi són: la incontinència, com afecta homes i dones i la diversa visibilitat social que té en el cas dels uns i de les altres. EL copio aquí, […]

(més…)

Han passat els dies, les noves notícies van deixant el cas d’hora en hora més enrere i segur que no en traurem totes les lliçons que caldria. L’últim mail obert mirava d’apuntar-ne algunes. […]

(més…)

Fa poc més de deu anys Dylan va publicar un volum de memòries. Li vaig dedicar un article (La Vanguardia, 30 d’agost del 2005) que avui, la vigília de l’acte de lliurament dels Nobel, m’ha semblat oportú de rellegir, ara en català. […]

(més…)

Com acomiadem algú quan mor? Amb quina de les fórmules retòriques que hem incorporat per educació al nostre vocabuilari reflex ho fem en cada cas? I què ens estalvia de dir fer-ho així, retòricament i per cortesia obligada? Aquesta mena de coses em venia al cap aquests darrers dies, arran de la coincidència de dues morts tan sonades com les que ara mateix tots tenim presents. I devia ser per esmorteir el sarcasme que provocava la successió patètica de declaracions de patums dels PP. Una mica d’això parlava el darrer mail obert, en els termes que segueixen: […]

(més…)