Oi?

I és que no m’he refet de la sorpresa. Per què TV3 va suprimir el vídeo en què Empar Moliner crema la Constitució? Que és que tenen por que tanquin la cadena? Que és que tan malament estem? Sí, devem estar molt més pitjor que no diem si la censura es converteix en una companya de taula o de llit que no necessitem foragitar… D’això parlava l’últim mail obert, aquest dilluns.

(més…)

Cada any sol passar que, així que despunta la primavera i es veu que tornarà a arribar Sant Jordi, es reactiva l’activitat de la gent de lletres. M’hi he trobat, i així, per exemple, fa unes setmanes vam compartir la lectura de la poesia de Montserrat Abelló, també en homenatge, amb el grup poètic Reversos. Això era el 15 de març i Marta Teixidó en va fer aquesta crònica, amb imatges d’Aurelio Ruiz, que transcric: […]

(més…)

És tan escandalós com ho hem volgut veure, això dels papers de Panamà? Ho és, i tant, però potser només perquè ha mostrat sens egaire ambigüitats l’entranya del sistema econòmic mundial i de tot el que en deriva. Aquesta és la sospita que intentava argumentar el darrer mail obert que m’ha acollit can Vilaweb.

(més…)

La Setmana Santa obre un d’aquells períodes informatius que semblen tenir un guió preescrit i que és inevitable seguir. L’operació sortida, les previsibles vagues del personal dels aeroports d’un indret o altre, les passions d’Olesa, d’Esparreguera o de Cervera, les mones i els seus pastissers, una programació televisiva de ressons aproximadament bíblics, les crucifixions de folclòrics devots filipins, les perspectives de la temporada d’esquí, l’operació tornada, posem per cas, són alguns dels hits que tornen, any rere any, a ocupar espai i espai entre les notícies com si tinguessin tota la transcendència. Aquest any, però, la Setmana Santa ha estat, en aquest sentit, excepcional. I és que hi ha hagut una densitat informativa difícil de digerir. Sobre això tractava el mail obert que va coincidir amb dilluns de Pasqua.

(més…)

Fa unes setmanes vaig publicar aquest mail obert. Després va quedar al calaix sense obrir del bloc. I ara que l’en trec, l’endemà d’una nova pantomima democràtica ara a Holanda, encara m’estaborneix més veure que no ha perdut ni una dècima d’oportunitat, al contrari, que era massa suau…

(més…)