Avui sir Mick Jagger celebra el seu 65è aniversari. El líder dels Rollings Stones arriba a l'edat de jubilació en una excel·lent forma, i després de ser font de diverses llegendes urbanes que el porten, per exemple, a fer-se un canvi de sang a Suïssa un cop a l'any o a deixar-se picar per un abella el seu membre viril (quina manera més fina de dir 'polla') per tenir-lo més gros. He assistit a dos concerts dels Stones al llarg de la meva vida, i potser són el grup que posaria entre els meus preferits. Sóc incapaç de posar un déu de la música per davant de tots els altres, però els Rolling Stones estarien entre aquest grup de 10 música que m'agraden. Espero encara poder veure un nou concert dels Stones, potser convertits ja en producte lluny dels seus anys més foscos on la seguretat la portaven els àngels de l'infern o quan un espectador va morir mentre sonava el Simpathy for the Devil, però crec que encara són molt grans. Felicitats, Sir Jagger!  |  |
El bloc de l'Oriol
|
Avui sir Mick Jagger celebra el seu 65è aniversari. El líder dels Rollings Stones arriba a l'edat de jubilació en una excel·lent forma, i després de ser font de diverses llegendes urbanes que el porten, per exemple, a fer-se un canvi de sang a Suïssa un cop a l'any o a deixar-se picar per un abella el seu membre viril (quina manera més fina de dir 'polla') per tenir-lo més gros. He assistit a dos concerts dels Stones al llarg de la meva vida, i potser són el grup que posaria entre els meus preferits. Sóc incapaç de posar un déu de la música per davant de tots els altres, però els Rolling Stones estarien entre aquest grup de 10 música que m'agraden. Espero encara poder veure un nou concert dels Stones, potser convertits ja en producte lluny dels seus anys més foscos on la seguretat la portaven els àngels de l'infern o quan un espectador va morir mentre sonava el Simpathy for the Devil, però crec que encara són molt grans. Felicitats, Sir Jagger! Corria l'any 2000 quan es van celebrar les eleccions als Estats Units que va guanyar, de manera tramposa, George W. Bush. Bush fill. Va véncer davant d'Al Gore i recordo que la persona que era el meu cap en aquella època -una persona dietralment oposada al personatge d'aquí sota, un mestre a més a més de 'jefe'- estava molt enfadat. Ell havia fet de corresponsal als Estats Units i recordo que em va dir, que la victòria de Gore suposava que el món avancés 10 anys, que la de Bush volia dir tirar 10 anys endarrera. Com a sentència feta a un nano que començava a treure el cap al món crec que va ser molt encertada. Sempre la recordo per la seva clarividència. No havien caigut les torres bessones ni es plantejava l'invasió d'Iraq. De fet el pare va abandonar a la seva sort aquell país i Sadam va tornar al poder. Crec que explicava molt bé tot allò que després hem viscut.  Novament quedo amb les amigues que gràcies a l'ésser innombrable va provocar que la nostra amistat anés més enllà que ser simples companys de feina. Trobada catàrtica, d'alliberament, de repetir les històries que ens va provocar, conèixer nous desencontres i comportaments miserables, i sobretot de fer teràpia. És curiós com encara pica. Potser va sent hora de començar a superar-ho. Com pot ser que tant ens hagi marcat. Suposo que al cap i a la fi vam donar-li la volta i són una època on tot i els mals moments vam teixir una relació sincera i real. Que ens tenim encara molt d'apreci. Avui la reunió ha estat de comiat. Tots hem anat volant, fent el notre camí, però ara tot apunta que a més a més hi haurà una distància de terra real. Altres països, altres perspectives, altres móns i una sensació que no tornarem a tenir una trobada com la d'avui en força temps. Abans però, enmig de la broma i quan el vi ja tocava a la fi, deiem que podriem fer una carta per fer l'alliberament final. Deiem d'enviar-li. Jo proposo el principi:Benvolguda, o millor dit, benodiada. Sàpigues que el temps al teu costat ha estat un malson. Suposo que si al morir anem a l'inferm satanàs s'encarnarà en un personatge ridícul, histriónic, amb el mal gust i la poca classe que sempre tens. Pensa que la teva intel·ligència podria cabre en una quarta part de qualsevol de les mostres que regalen dels perfums cars que gasten. A vegades les persones són més importants que no pas la perruqueria o els diners. Ja sé que no ho saps i que ets incapaç d'entendre-ho, però serà per alguna cosa que tothom et fuig. Que ningú vol estar al teu costat. Que ets odiosa, vil i que provoques que parlar de tu faci que la bilis negra ho ompli tot... Bé, crec que avui hem matat el tema. Sento a qui ha anat seguint el blog que durant els darrers dies només hagi parlat d'aquestes relacions, que marquen, que fan que s'hagi de borrar del cap d'un, però ja ho deixo aquí. Noies, si us agrada, la continuació l'haurieu de fer vosaltres. Espero propostes. PD/ La imatge és de Consuetudinàrium.  Arrel de l'apunt d'ahir algú em diu que m'he quedat a gust amb certa persona. I li dic, no, si no anava per aquest. Era una altra. Però pensant i pensant arribo a la conclusió que té raó, encaixa perfectament. I a més a més també ha cremat algú que va ocupar el lloc que jo ocupava. Parlo de la persona a qui no citava però que algú ha interpretat com que era en qui m'inspirava. No deixa de ser curiós i divertit. A vegades, aquests textos on evitem posar noms i parlar clar provoquen interpretacions forànies i curioses que no són les que jo volia donar. EL problema és que tenia raó qui feia la lectura. Encaixava perfectament. I això m'ha preocupat. He tingut més caps impresentables dels que jo hagués volgut. Bé, en tot cas, no em sap greu això, jo sempre els he deixat pel meu propi peu. Sentint-me expulsat però mai perquè m'hagin acomiadat. En canvi, els dos que encaixen aquí sota -el que jo tenia al cap i el que no- han passat d'expulsar per incompetència, a fer-ho de manera activa. Això sempre és més dolorós. I potser per aquí és per on fa més ràbia. M'assabento d'una nova actuació del personatge que ostenta el dubtós títol del pitjor cap del món que he tingut. El vaig patir durant massa temps i la seva incompetència provocava una barreja d'impotència i malestar que encara tinc la sensació que no he pogut expulsar del tot el fantasma i la ràbia que em provocava. Per sort, tan abans com després he conegut persones que tenen capacitat de lideratge, d'aconseguir motivar i de fer que els hores de treball no es vegin com hores de vida llançades. Caps de veritat. I alguna vegada que m'ha tocat manar he utilitzat l'experiència per saber què no fer, potser he comés errors, però la majoria de gent a qui he manat encara em parla, i tenim bona relació. El problema és que tot i que jo ja no pateixo el personatge en qüestió, vaig deixar amics allà, i de tant en tant m'expliquen històries que provoquen una estranya sensació de deja vu. Continua cremant persones, enfonsant un projecte que sentiem com a nostre però vam abandonar per no veure més a qui ens 'dirigia', cosa que no feia. Amb tot, les instàncies superiors no s'estan de cremar persones i deixen aquest inombrable, impresentable i maniqueu personatge governant una delegació i fent que es cremin persones, però clar, millor atacar 10 treballadors que no pas un cap. Tot i que s'havia posat en coneixement de superiors els seus comportaments, mai havia passar res. Ara sé que ha tornat a actuar, i que hi ha més gent que ha patit els efectes d'aquesta comentada direcció. I el pitjoer és que tant els que hi són com el que ja no hi som, sabem que seguirà allà, fins que descobreixin la baixesa moral i ètica del personatge, aleshores serà quan marxarà, però segur que perquè li donaran el preuat ascens que busca trepitjant a tots i a tothom sense compassió. Potser aquest petit article que vaig llegir a Yahoo! algú el podria interpretar, dins aquella corporació...  Expliquen que a Anglaterra, un majordom de la casa real va ser expulsat del servei per ser monàrquic, ja que es considerava que no era de fiar una persona que no fos antimonàrquica. És d'aquelles històries que un no sap si són certes, però "Si non e vero, e ben trovato" -es deu escriure similiar a això-. L'humor i la mala llet dels anglesos, sobretot vers la casa real contrasta amb el fals respecte que se li té als borbons en els mitjans de comunicació espanyols. Cal recordar que la justícia fa que sigui més car un dibuix dels princeps follant que no pas els insults de Jiménez Losantos. Per sort, la revista El Jueves sembla que té prou sentit de l'humor i mala llet com per seguir apretant aquesta mantinguts nostres. No crec que ara els hi puguin dir res, però quina finura d'humor. Magnífic, novament, això és treure punta al llapís. I ja està bé que l'humor entorn la casa real el facin els professionals, i no aquesta gentuza que tot el dia es diu periodista i que analitzen 'profundament' la relació dels Borbons durant la final de l'eurocopa. Peñafiel & co, aquells que un dia ja vam deixar anar que només eren 'púrria'.  En teoria estic de vacances. Bé, de fet no treballo, i he tingut un cap de setmana totalment per mi després de mig any. Això està bé. Però renoi, quantes coses hem dit que farem quan siguin vacances... Per començar, el mateix dissabte no se m'ocorre res més que pintar una teulada. Lleva't a les 8 del matí i vinga, cap a la teulada a pintar amb cautxú. A dos quarts de deu la suor feia que un ja pensés que allò no eren vacances. Després, ajuda a fer un mur. Reconec que la meva ajuda va ser curta compara't amb el que el propietari del mur i un altre amic van estar-hi, però encara em fa mal tot. I per més Inri, doncs familiar a l'hospital. No ésgreu, sembla que millora, però que si amunt i avall, que si ves a esperar que vingui el metge, que si porta això, queda't tu a casa i posa una rentadora que jo vaig cap allà... ostres, estic per demanar suspendre les vacances, crec que quan treballava anava més relaxat. Després de l'acomiadament ahir d'en Bassas, sembla que avui en Xavier Solà ha anunciat que demà presenta el seu darrer Suplement. Així com considero que la pèrdua d'en Bassas és descapitalitzar de talent l'emissora, el canvi a El Suplement trobo que és realment necessari. És un programa que realment no he arribat a escoltar mai, però que quan el posava em treia de polleguera. Tenia la sensació de que la ràdio catalana pensava que els caps de setmana en aquest pais, no només perdem la tensió del dia a dia, sinó que també perdem el cervell. Crec que la millor definició sobre el programa la va fer una 'totxana' d'Isern, amb qui acostumo a coincidir, però que crec que la picor que provoca aquest programa és potser l'únic lloc on no em distancio ni mig mil·limetre del seu pensament.Ara en Solà plega, i agafarà el relleu Núria Ferrer. Ve d'informatius tot i que també ha conduït algun que altre programa, si no m'equivoco. Espero que faci un programa on demostri que la distenció no vol dir tonteria. Que es pot estar de cap de setmana i fer una cosa interessant. Fa poc a Catalunya Ràdio ja van afegir un informatiu matí els caps de setmana. Potser podrien començar a fer un programa més proper a un magazine matinal normal. I si us plau, els poblets, alcaldes i trucades... ostres, prou! Per cert, li robo a JJ Isern la foto. És que té un Ondas pel programa, eh! en Solà. No ho entenc, però el té. Recordo ser de les poques persones de Sant Quintí que no veia clara la construcció d'un polígon industrial a l'entrada del municipi. Més d'un disgust i algun que altre moment de tensió ha provocat que defensés aquesta postura. Ara però veig que potser aquella presentació feta per CiU abans de les eleccions de les empreses que es posarien al polígon no els hi faria tanta gràcia i no sé si tindria els mateixos resultats. No va ser del tot dolent ni es pot jutjar per la porta gran, alguna cosa han aportat. Ara, però, llegeixo una nota de la CGT. El sindicat ha publicat un comunicat que diu això, no conec la versió de l'emrpesa, però sí gent que ha fugit d'allà perquè no hi estaven massa bé. Es pot veure en el link aquest. O aquí sota. Poseu, si us plau, tot plegat entre mil i un parèntesis, segur que l'empresa podria donar una explicació que no li hem demanat. Podria ser que tot fos mentida, per què no? però "cuando rio suena..." deu ser que porta aigua, no? Ostres, l'acusació que li fan és molt forta, bé, és el que diu el sindicat.  Avui m'he trobat dos àngels. El dia ha estat bo, però he tingut dos d'aquells contratemps que poden fer que pensis que no valia la pena llevar-se. De fet, quan et lleves a quarts de sis del matí, el primer que penses és que no val la pena llevar-se. El nerviosisme de la nit em va impedir dormir quan volia, el del matí m'ha portat a convertir-me en l'ésser més despistat i aturdit que podries imaginar. El primer, a l'aeroport i en forma d'asafata d'Spanair. Tot i portar el bitllet per l'avió que ja havia partit, m'ha donat un lloc per al següent avió. M'ha dit que li devia un cafè... Ostres noia, un cafè no. Un sopar, un viatge, la vida. El segon àngel ha estat encara més inesperat, sobretot perquè els meus prejudicis no jugaven a favor d'ell. Taxista madrileny, amb doble bandera espanyola i 'cristo' penjant del retrovisor. Ostres, he pensat només pujar. A la que em senti parlar català aquest em tira en mig de la M-30. No només no ho ha fet, sinó que molt amablament m'ha deixat al meu destí. Quan he arribat, a més a més, portat pel nerviosisme d'on anava i del meu primer problema... Doncs em deixo el mòbil a l'interior. I què he fet, doncs trucar-me. EL segon àngel, ha contestat i m'ha dit que si estava al destí on m'havia portat, allà venia. Que sortís i que l'agafés. He sortit, me'l trobo i agafo el telèfon gairebé amb llàgrimes als ulls... Li dic que li dec, de la carrera, i em diu que no, que no l'ha engegat. Ostres, segons Àngel del dia. A vegades passen aquestes coses que et trenquen, que te n'adones que hi ha bona gent pel món, i que fan que un recuperi la fe, no sé, en la humanitat? |
Accés de l'autorEls meus enllaçosCOSES MEVES
M'AGRADA FER-HI UN COP D'ULL
MéS MITJANS
MITJANS PENEDèS-GARRAF
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|