  |  |
El bloc de l'Oriol
|
 Tothom que entra alguna vegada per aquest bloc sabrà que no l'actualitzo gairebé gens, i que visc a Madrid. La primera, no crec que la canviï. La segona, suposo que gairebé tothom sabrá que m'hi he trobat molt millor del que m'esperava i, potser fins i tot del que hagués imaginat.Però més enllà del nom de la ciutat, el canvi també suposa passar de viure a un poble a fer-ho en una ciutat... (SEGUEIX)
odtor |
dimecres, 25 de febrer de 2009 | 23:23h
No sé qui té raó en el tema de TV3 i el Barça, i pel què sé tothom té raó i alhora ningú la té del tot. La retransmissió de TV3 normalment és força agraida i molt superior a la de La Sexta, i quan un volta per Madrid i perd TV3 se n'adona de la tasca que fa i de com necessitem i valorem un tele en la nostra llengua. Potser no és perfecte, de fet s'equivoca tant com qualsevol altre canal, però com a mínim ho fa en la nostra llengua. Bé, tot un rotllo que explico perquè, estant a Sant Quintí pensava que em venia molt de gust veure el derbi en la meva llengua. Però ha estat impossible a causa de la picabaralla entre TV3 i el Barça. Decebut he buscat el partit a través de la TDT, i quina ha estat la meva sorpresa en veure que sí que es podia veure el partit a través de Canal9. En la meva llengua, amb un so diferent i uns professionals que no eren les meves veus habituals, però que ha permés evitar les metafores avorrides, repetitives i amb molt poca gràcia de LaSexta. Mira, la reciprocitat aporta alguna cosa... Poder veure en valencià, el català que es parlà més enllà de l'Ebre, el Barça. Alguna cosa és. Els informatius... millor no citar-los.
odtor |
divendres, 13 de febrer de 2009 | 23:57h
La frase aquí plasmada és una de les que més em repeteixen quan baixo a Catalunya, quan torno a casa. La veritat és que el fet de convertir-me en el Madriles, el madrilenyo o coses per l'estil no fa cap gràcia i et venen ganes de girar la cara a qui t'ho diu. Amb tot, moltes vegades va acompanyat de frases basades en la més absoluta ignorància. Una d'elles és la de la tapita. Però com si fos negatiu que quan demanes una cervesa et posin un tapa. Crec que hem d'aconseguir que Espanya s'independitzi d'una vegada -de fet són ells qui s'han d'independitzar de nosaltres, emancipar-se-, però també hi ha temes del quals podríem aprendre sense cap problema. Un d'ells és l'orgull, la famosa 'chulería madrileña', que moltes vegades anirira d'allò més bé per començar a estar orgullosos de ser catalans i no estar tot el dia lluitant en batalles d'autoodi i altres minúcies de país que porta massa anys sent esclau. A vegades sembla que pensem que la nostra condició natural és ser allò que els altres ens han obligat a ser. L'altre, és l'acompanyament a la cervesa, la sensació de mereixer ser millor del que un és. Que aquella famosa frase de Francesc Pujols sobre que els catalans arribarà un dia que ho tindrem tot pagat pel simple fet de ser catalans -sempre treta de context i que no deixa de ser un crítica d'allò més dura-, que mentre uns s'ho creuen, els altres ho desitgem. Potser hauriem d'aprendre segons quines coses. Potser no serà possible fins que no siguem un país, un Estat.
odtor |
divendres, 13 de febrer de 2009 | 00:58h
De cop i volta, se n'ha adonat que la seva feina li encanta, gaudeix, disfruta fent la seva tasca. Que no para, que sempre hi ha coses que se li escapen i que mai arribarà a tenir contralats tots els elements. La necessitat d'estar sempre veient coses que li donin emocions el torna un boig, una persona adenalítica algú li va dir un cop que era. Gaudeix complint la tasca per la qual rep el salari que li permet viure en una ciutat on mai haugés pensat que podria trobar moments de felicitat com els actuals. Però tot això genera un problema, que per no perdre's res ha de robar hores d'algún lloc. Es nega a deixar de ser un ésser social, fet que provoca que hagi agafat un mal hàbit... dormir poc, tenir son. Molta son. Bona nit.
odtor |
dissabte, 17 de gener de 2009 | 21:16h
Divendres. Entorn les 6 de la tarda. Fent la bossa per baixar cap a Sant Quintí. M'aturo un moment i poso la TV. Veig que a La6 anuncien la retransmissió de la roda de premsa de Calderón anunciant la dimissió. Bé, tenen els drets del futbol i s'entén que ho facin. Poso A3, també, en directe. Cuatro té la dignitat de fer-ho en directe pel seu canal informatiu, CNN+, mentre continua amb un programa d'encantadors de gossos. Telemadrid fa el mateix -no és d'estranyar, TV3 faria igual amb un tema Barça- i s'entén (algún dia parlaré de com un troba a faltar l'espai comunicatiu català, no idil·lic però sí amb ofertes molt més interessants). I finalment opto per la1. La TV pública de l'Estat. Ho fan en directe, també pel canal 24 hores de notícies. Però el més interessant és que Teledeporte, en canvi, continua amb un espai d'esports d'aquests que només un professional com el locutor és capaç d'entendre. No deixa de ser curiós. Entenc tot el què mou el futbol i en sóc seguidor. Només quan juguen i normalment no m'assabento gaire de les polèmiques d'entre setmana, però d'aquí a que els principals canals de TV es dediquin a retransmetre una declaració en directe del president sortint del Madrid... ho trobo excessiu. Crec que només el rei per Nadal té una emissió més simultània... Potser haurien de començar les TV a reflexionar sobre la qualitat informativa.
odtor |
divendres, 9 de gener de 2009 | 15:08h
En sóc conscient que repeteixo l'anterior títol. He passat aquest Nadal aquí a casa, he retornat, i ara retorno al lloc on visc. És curiosa la diferència, però la veritat és que en tinc certes ganes. De retornar a la rutina, de tornar a veure els amics que he fet durant els darrers temps, de poder veure aquell petit món que hem creat a la capital espanyola, on treballem per un futur millor -esperem- del nostres país. Treballem des de l'exili per Catalunya, diem a vegades mig en conya, mig en serio. PErò alhora, també s'ha tornat una mica casa meva, no m'hi sento malament, m'agrada, hi ha bona gent, hi ha moltes coses que t'atrapen... ara, sembla, tinc dues cases...
odtor |
divendres, 21 de novembre de 2008 | 02:05h
La darrera entrada d'aquest bloc, fa ja molts dies, parlava sobre agafar distància i el meu primer mes a Madrid. Des d'aleshores han passat moltes coses sense que passi ben bé res. Estic més adaptat a la feina, tot i que encara molt lluny de tenir sensació de control -ara és sensació d'aprendre continuament, també molt bona però alhora dóna una gran sensació d'inseguretat que es va diluïnt amb el temps-. Avui he retornat a casa. La mare, l'àvia, el meu poble, la gent amb qui he compartit mil i una nits. Una sensació estranya perquè estic a casa però ja no és el meu món, ara aquest està a Madrid i hi ha coses allà que aquí no hi són... Tots sabeu, si seguiu o seguieu el bloc, que des del mes de setembre he donat un tomb a la meva vida laboral que ha suposat també un tomb personal i m'ha portat a allunyar-me del meu Sant Quintí tant citat i estimat. Això ha comportat un agafar distància que crec que no és gens dolenta i que ajuda a canviar la perspectiva de tot plegat. T'adones que coses que fins ara s'havien convertit en pel·lícules excessives no tenen cap importància, que gent que t'aprecies et ve de gust veure i que d'altre gent no t'importa gaire no tenir-la present, no veure-la i no saber-ne. Suposo que això és agafar aquesta distància. També que de cop i volta un lloc que et semblava llunyà, desconegut, misteriós es converteix en 'casa teva', la teva zona d'influència, el teu món.  Feia més d’un mes que no actualitzava el bloc. Suposo que de mica en mica tornaré a fer-ho, tot i que amb menys regularitat que l’aconseguida durant el primer mig any del 2008. He de solucionar el tema connexió a internet a Madrid. Seguir desfogant a través de textos allò que volta per aquest caparró meu. Però bé, explico una mica per què Madriz me meta. Me mata perquè vull, perquè m’agrada, perquè hi ha gent meravellosa, perquè és fàcil adaptar-se, perquè posen tapes a gairebé tots els bars –i si en un no posen tapa... doncs el marques i no hi tornes-. En resum, m’agrada perquè sí, perquè m’encanta, perquè em surt dels coll...
I parlem ara de Madrid. Acabo avui la primera setmana de la nova feina. Molta feina i molt nova. Un descobrir continuat que es veu difícil, amb grans pujades però que de mica en mica i de manera esglaonada sembla que podrem aconseguir pujar. Les primeres visions de la capital d'aquest estat han estat divetides i una de les coses més sorprenents és l'elevadíssim nombre de catalanoparlants que anem passejant per aquí. Molt divertit. Hi ha dies que parlo més català aquí que no pas quan vivia a Catalunya. I sobretot, sembla que ja tenim pis. Que finalment dijous em podré instal·lar en el què serà la meva nova residència durant una època que no sabem fins on arribarà però que serà algun que altre any. Moltes coses, força divertides, i algun problema que de moment no es veuen incorregibles, tot i que també n'hi ha de més durs que d'altres. Després de gairebé un mes parlant sobre comiats, enyorances i canvis ara finalment ja podem parlar d'aterratges, propostes, novetats, coneixences i tot plegat. Canvis que ja han arribat, tant de temps preparant-los... |
Accés de l'autorEls meus enllaçosCOSES MEVES
M'AGRADA FER-HI UN COP D'ULL
MéS MITJANS
MITJANS PENEDèS-GARRAF
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|