Des de Girona, viatgem cap a l'aeroport del Prat per agafar un vol cap a La Corunya. Estem una mica preocupats pel núvol de cendra però, finalment, sembla que no afectarà als nostres vols. Em dormit poc i estem rebentat, però il·luisonats de tornar a Galícia després de dos anys. Només arribar anem cap a l'hotel a descansar una estona. Prop d'allí passem per un bar a fer el primer polp i albariño de la jornada. Encara que siga un viatge-llampec, podrem dir que hem estat a Galícia!
Després de descansar marxem cap al concert. És tracta d'una festa en defensa del gallec coincidint amb el Dia das Letras Galegas que se celebra cada 17 de maig. En concret, les jornades de La Corunya s'anomenen 'O galego medra contigo'. A la festa, que es farà en un recinte en forma d'amfiteatre, també hi toquen Fracasados de Antemano i Trapallada. Ells són els encarregats d'obrir la nit. Nosaltres eixim a l'escenari cansats però motivats. Hi ha un miler de persones. Molts canten les cançons.
Acabem el concert alçant una banderola amb el lema 'Queremos galego' contra les polítiques lingüístiques de la nova Xunta. Massa semblants, per cert, a les de la Generalitat Valenciana. Després del concert marxem a dormir. L'endemà tenim un vol a les 08:00h cap al Camp Nou...
Cada vegda que pugem cap a aquestes terres ens hi trobem més com a casa. Els seues paisatges muntanyosos retallats per ries blaves se'ns fan acollidors. Avui tocarem a la Mostra das culturas que s'organitza a Boiro, un menuda població costera sitauada prop Compostela. A la festa (de dos dies) hi participen grups com els italians Banda Bassotti o els francesos Boom Club (els antic Spook and the guay) organitzat pels companys de la nostra promotora gallega. Arribem d'emplamada del Senglar. De vesprada provem so i anem a dormir. Descansem unes hores, sopem les delicies d'aquesta terra i toquem davant un púbic que cada cop coenix millor les cançons. L'endemà tornem cap a casa. Encara ens queden dos dies de ruta...
A Galiza hem tocat vàries vegades enguany i la veritat cada dia ens
sorprèn més. Avui farem en un històric festival de l'independentisme
cultural gallec. És el Festival da Poesia no Condado que des de fa 23
acull l'efervescència cultural gallega a Salvaterra do Minho. Enguany
el lema és 'Ajustiçar a História, ganhar a Dignidade'. Tota una
declaració d'intencions per a un festival carregat d'història, lluita i
dignitat...
Arxius:+Fotos- Frontal de l'escenari|+Fotos- Vista des de l'escenari, amb Portugal de fons|+Fotos- Pancarta d'AMI (Assembleia da Mocidade Independentista)|+Fotos- Cartell del Festival i del concert de la nit|+Fotos- Ambient del concert
A Galiza decidim anar en furgoneta. Seran
nou hores de viatge creuant tota la península. Allí però ens espera una
bona festa: La vespra de la diada nacional gallega,
que tradicionalment se celebra a Compostel·la. La ciutat està
col·lapsada. Totes les organitzacions independentistes fan festes i
actes durant tot el dia i la nit... (Continua)
Arxius:+Fotos- Marcos i Maki amb l'estelada gallega|+Fotos- Mural de BRIGA|+Fotos- Furgoneta|+Fotos- Vista del recinte del concert|+Fotos- Cartell de la Rondalha d'AMI
Avui farem autèntic 'salt quàntic' com diu el nostre tècnic Jaume Figueres. Anirem al Festichan de Galiza, a la península de Morrazo, entre les grans ries de Vigo i Pontevedra. Des d'allí sense gairebé dormir marxarem cap Velika (Croàcia) via Compostel·la, Frankfurt i Zagreb. Uns 3.000 quilòmetres en 12 hores....Al Festichan però, gaudim d'una impressionant acollida. Milers de persones s'han reunit en les muntanyes de Domaia, un paratge d'aquells que et descobreixen la dimensió de la bellesa de Galiza...(Continua) Traducció: Castellano Vídeo: Gran ambient al concert Obrint Pas en directe a Galiza!
Arxius:+Fotos- Montant l'escenari|+Fotos- Cartell del festival|+Fotos- Banderes entre el públic|+Fotos- Molt de públic a les muntanyes|+Fotos- Gran ambient|+Fotos- Maki en acció|+Fotos- Concert entre muntanyes|+Fotos- Chola
Un cop celebrada la nit amb companys i amics de Propaganda i La Torna embarquem cap a nous horitzons. L'etapa d'aquesta setmana, però, és més llarga i complicada del normal. En una setmana passarem per Compostel·la, Barcelona, l'Alguer, Sàsser, Càller i Londres. No hi ha temps per a perdre. A l'aeroport del Prat ens reunim amb els nostres companys que hi han fet escala des de València. Ens els trobem morts de son, cansats i un poc rondinares. Han agafat l'avió a les 5:50 h...
A Galícia actuem al Festival Lingoas Vivias organitzat per la nostra oficina gallega Kamikaze Produccions. És dimarts però al dia següent els gallecs celebren el dia de les Lletres Gallegues, una festa lúdica i reivindicativa on es posa de manifest, d'una banda, l'estat crític en què es troba aquesta llengua, i de l'altra, la ferma voluntat del seus parlants de mantenir-la viva. La ciutat, amb més de 30.000 estudiants, és un focus incontrolat de festa nocturna que s'acreix aquesta nit, amb concerts gratuïts al carrers. El nostre concert, però, és de pagament i això és nota. Tot i així, prop de dues-centes persones han vingut a veure'ns. Suficients. Ballen i canten en català (sí, en català!) com si fórem a casa.
Finalitzada la sessió fem una ruta pels increïblement plens carrers de la ciutat. Passem per bars com l'Avante, a la plaça da pescaderia, o el Tarasca, al carrer entremuros, on provem el popular licor café (que no café licor) de Galícia entre estelades d'aquest país de llengua universal.