Si ho interpreto bé, part del motiu que t'ha conduit a iniciar aquesta vaga és l'afartament de la realitat política catalana i la demanda de respostes.
Després del què es va iniciar fa 2 anys, quan l'estatut va fracassar, és molta la lletra que s'ha escrit per intentar reorientar el camí que els catalans hem de seguir. Mentrestant, el país ha mostrat les seves mancances i debilitats. Política interessada, infraestructures desballestades, economia a la baixa, societat desorientada...
Part d'aquesta lletra per reimpulsar-nos l'ha escrit en Xavier Mir. Altra part l'ha escrit els moviments socials independentistes emergents (PDD, SiP, CES...), la XBS, polítics crítics amb els seus propis partits, periodistes, columnistes, pensadors, científics, empresaris... Tothom, transversalment parlant, ha arribat al cap del carrer. Com tu mateix suposo. Pensava que el punt d'inflexió havia sigut les eleccions del 9-M, però vista la incertesa que plana de cara al Procés Congressual d'ERC, les disputes internes de tots els altres partits i el creixent acostament entre PSOE i PP, crec que aquest punt d'inflexió es pot materialitzar (potser seria millor dir, digitalitzar) en el dia que en Xavier Mir ha començat a fer vaga de bloc per la Sobirania. I és que perdre la veu d'algú que ha sapigut argumentar amb tant sentit comú la realitat política de Catalunya i de l'independentisme, et fa adonar que s'ha acabat la trascendència que aquests 2 darrers anys ha tingut l'àgora blocaire independentista. Vaja, que ja s'ha dit tot el què s'havia de dir i que és moment de passar a l'acció. A l'acció política em refereixo.
Estem a la cruïlla i és moment de triar el camí. Que tinguem sort en la tria.
Moltes gràcies per tot Xavier. Espero i desitjo tornar a llegir els teus apunts quan vulguis tornar-los a escriure. Depenent de l'"estat" en què ens trobem a finals d'any, segurament serà reconfortant tornar a trobar la veu coherent que cada dia parla en aquest espai. Una forta salutació!
No. No és tan abstracte com això. No estic fastiguejat. Demano que es faci realitat alguna de les condicions perquè són tan lògiques que crec que es poden assumir. Però han d'arribar amb força als seus destinataris: que notin el pes del silenci acusador. Gràcies a tu per les teves paraules.
Ànims i fins aviat!
Després del què es va iniciar fa 2 anys, quan l'estatut va fracassar, és molta la lletra que s'ha escrit per intentar reorientar el camí que els catalans hem de seguir. Mentrestant, el país ha mostrat les seves mancances i debilitats. Política interessada, infraestructures desballestades, economia a la baixa, societat desorientada...
Part d'aquesta lletra per reimpulsar-nos l'ha escrit en Xavier Mir. Altra part l'ha escrit els moviments socials independentistes emergents (PDD, SiP, CES...), la XBS, polítics crítics amb els seus propis partits, periodistes, columnistes, pensadors, científics, empresaris... Tothom, transversalment parlant, ha arribat al cap del carrer. Com tu mateix suposo. Pensava que el punt d'inflexió havia sigut les eleccions del 9-M, però vista la incertesa que plana de cara al Procés Congressual d'ERC, les disputes internes de tots els altres partits i el creixent acostament entre PSOE i PP, crec que aquest punt d'inflexió es pot materialitzar (potser seria millor dir, digitalitzar) en el dia que en Xavier Mir ha començat a fer vaga de bloc per la Sobirania. I és que perdre la veu d'algú que ha sapigut argumentar amb tant sentit comú la realitat política de Catalunya i de l'independentisme, et fa adonar que s'ha acabat la trascendència que aquests 2 darrers anys ha tingut l'àgora blocaire independentista. Vaja, que ja s'ha dit tot el què s'havia de dir i que és moment de passar a l'acció. A l'acció política em refereixo.
Estem a la cruïlla i és moment de triar el camí. Que tinguem sort en la tria.
Moltes gràcies per tot Xavier. Espero i desitjo tornar a llegir els teus apunts quan vulguis tornar-los a escriure. Depenent de l'"estat" en què ens trobem a finals d'any, segurament serà reconfortant tornar a trobar la veu coherent que cada dia parla en aquest espai. Una forta salutació!
Salut i independència!
Gràcies a tu per les teves paraules.