Aclaparat, així es com em sento per la quantitat de mostres de suport rebudes, tant en el meu bloc com en el meu correu electrònic. Tant es així, i per evitar la injustícia de deixar-me algú en el tinter, vull fer un reconeixement de gratitud a tot el món blocaire, i afegir una serie de consideracions...
Amb el post d'ahir, només vaig voler fer palés el mal ús -pervers, afegiria- de Internet. Tots i totes estem a la xarxa d'una manera o altre; per haver signat un manifest, per haver comprat quelcom a traves de la xarxa, per apuntar-se a una cursa popular, etc...Tot aquesta informació, exerceix com un imà sobre les persones que amb internet o sense, volen descobrir algun punt feble per utilitzar-lo quan més els hi convingui, evidentment descontextualitzat, i si s'escau tergiversat, no hi poden fer res, va amb la seva personalitat. Aquest tipus de persones tenen com a màxima intel·lectual, "Som esclaus de les nostres paraules, i amos dels nostres silencis", màxima que personalment, em sembla mesquina i propi de persones mediocres i poc honestes.
En contra de les recomanacions - que agraeixo de tot cor- , de passar a l'anonimat o escapçar el meu cognom, els hi dic que no, però un no mancat d'heroïcitat, simplement considero que contra la mala fe no s'hi pot fer rés, i ara ha estat el bloc, però demà serà un comentari innocent, o potser no riure un acudit, o fer-li palés que no m'expliqui misèries d'amics, coneguts, companys de feina,etc...En definitiva no vull patir, ni angoixar-me per com dic les coses i com afecten a les persones.
Per finalitzar, afegir que no, no diré el nom de l'empresa per varies raons:
L'empresa a mi directament no m'ho va dir. Em van dir que el meu perfil no donava.
No puc traïr a l'empresa seleccionadora, que va ser la que em va dir la veritable raò, i em va aconsellar que l'eliminés per si em tornava a passar.
Endegar una guerra em comporta més perjudicis que beneficis, i puc espantar a possibles contracta-dors.
No podrìa tancar aquest post sense tornar agraïr tots els comentaris de solidaritat envers aquest affaire
Hola Jordi, la demagògia rampant i la dictadura subterrànea s'entenen molt i molt bé. La síndrome neocapitalista de bracet amb la síndrome PPOE campen per tot arreu i arrasen si poden. M'ha agradat molt quan dius:
-Aquest tipus de persones tenen com a màxima intel·lectual, "Som esclaus de les nostres paraules, i amos dels nostres silencis", màxima que personalment, em sembla mesquina i propi de persones mediocres i poc honestes-
Fa no massa vaig descobrir que s'havia tergiversat una altra dita que origin'ariament era: "Mal de molts consol de tots"
Fas bé. La venjança és un plat que es menja fred, i la vida dóna moltes voltes. Potser un dia et trobaràs en una empresa molt més grossa i poderosa, i aquests fatxes perdran un contracte suculent per ser així de capullos...
Lluís Biosca |
dimecres, 5 de març de 2008 | 19:33h
Fràncament em faig creus del què t'ha passat. Però saps, tens raó en una cosa, sinó hagués estat el blog, hauria estat una altra cosa més endavant. Crec que, sincerament, hi has sortit guanyant tu, gent que és capaç de fer això no convé a ningú.
He arribat aquí per casualitat des d'eldebat.cat. Lamento que hagis perdut aquesta feina però en contrapartida has guanyat un lector més del teu blog. Si t'ho mires bé crec que arribaràs a la conclusió que treballar per aquesta empresa potser no hagués estat el millor per tu. Et felicito també per no passar a l’anonimat. En tot cas els que s’haurien d’amagar són ells, no pas tu.
El que t'ha passat és un exemple més de com se les gasten els que van de democràtics i plurals. Tot el meu suport des del País Valencià. www.socelqueveus.blogspot.com
El que t'ha passat és un exemple més de com se les gasten els que van de democràtics i plurals. Tot el meu suport des del País Valencià. www.socelqueveus.blogspot.com
Jordi, Evidentment, tal com va anar, no pots trair a l'empresa que, en tot cas, ha intentat ser sincera i fer-te un favor. I si, has de pensar més en el futur que altra cosa. Tot p`legat t'honora.
-Aquest tipus de persones tenen com a màxima intel·lectual, "Som esclaus de les nostres paraules, i amos dels nostres silencis", màxima que personalment, em sembla mesquina i propi de persones mediocres i poc honestes-
Fa no massa vaig descobrir que s'havia tergiversat una altra dita que origin'ariament era: "Mal de molts consol de tots"
Endavant!
al meu blog, www.illadelsdeusmorts.blogspot.com t'he dedicat un post.
El meu suport, la meva admiració i la meva adhesió incondicional, facis el que facis a partir d'ara.
Molta sort
Lluís
molta sort i endavant en la cerca de feina.
Tot açò m'ha fet recordar un apunt molt adient al respecte:
Passem molt més temps a la feina que a casa; per tant, equivoque’s de parella però no de feina
He arribat aquí per casualitat des d'eldebat.cat. Lamento que hagis perdut aquesta feina però en contrapartida has guanyat un lector més del teu blog. Si t'ho mires bé crec que arribaràs a la conclusió que treballar per aquesta empresa potser no hagués estat el millor per tu. Et felicito també per no passar a l’anonimat. En tot cas els que s’haurien d’amagar són ells, no pas tu.
Tot el meu suport des del País Valencià.
www.socelqueveus.blogspot.com
Tot el meu suport des del País Valencià.
www.socelqueveus.blogspot.com
Evidentment, tal com va anar, no pots trair a l'empresa que, en tot cas, ha intentat ser sincera i fer-te un favor. I si, has de pensar més en el futur que altra cosa.
Tot p`legat t'honora.
Endavant i molts ànims!
Tens coses més importants i positives per fer, o bé trobar una altra feina (que de ben segur serà millor) o tirar endavant el teu projecte.
Molta sort.