Els mestres demà enceten una vaga preventiva. Si ho he dit be, preventiva, que es aquella vaga que es fa per si de cas la futura llei a aprovà per el Parlament, no els interessa. Pressió en l'executiu abans de assentar-se a redactar-la? Nooo. Els "pobres" mestres la fan per afavorir la qualitat de l'ensenyança, no per mantenir els seus privilegis de funcionaris...
En l'àmbit privat, si un no val o es un absentis-ta professional, se l'acomiada i llestos. Però es veu que en l'àmbit de l'ensenyança això no es motiu suficient per aparta'l, i si a més es l'ensenyança publica, ni somiar-ho!. Que ha de fer un Director d'un centre educatiu per millorar la qualitat de l'ensenyança en la seva escola?, Per què no pot demanar el trasllat -acomiadament d'un funcionari, ni parlar-ne- dels professors/ores, que no tenen el nivell - ja sigui pedagògic, o de coneixement- que ell vol per el Centre que dirigeix?. Per què els pares que opten per la publica tenen que patir les conseqüències de la mala praxi dels seus docents?. L'ensenyança, ja sigui pública o privada, té que ser de qualitat i això significa exigir que els docents tinguin que estar a l'alçada, ja que en les seves mans esta el futur del nostre pais. Un mal professor pot condicionar, i fins i tot enfonsar, la vida d'un nen o nena, per tant es normal que se els hi exigeix un nivell, i un control d'assistència. Per què, quantes escoles publiques de pobles o ciutats petites tenen que tira de professors/ores substituts, ja que el titular de la plaça, està per dir-ho ras i curt desaparegut fins que aconsegueix el trasllat?, quina culpa tenen els nens i nenes d'aquestes localitats?.
Soc pare, i com a tal vull que els meus fills puguin rebre una ensenyaça publica de qualitat, i no tenir -com he fet- que recorrer a l'escola concertada per tenir per escrit -l'ideari- el compromis que adquireix el centre amb els meus fills.
Jordi, soc mare d'una professora d'Anglès. Està donant classes a l'escola pública, i no es ni interina, tan sols es un número. Enguany, està ensenyant a xiquets de P3, suplint baixes de mestres. Tu creus que una professora de filologia Anglesa ha d'estar donant classes a P3? De fet, porta així 3 anys. Segur que ella t'ho explicaria millor que jo, però sempre diu que cada vegada que canvia el conseller de torn, desfà el que l'altre conseller havia fet, i així no funcionen les coses, amb l'educació no s'hi juga. Molts mestres i professors en son de vocació, si no fos així, la meva filla no exerciria la docència. Tot el que ella es, ho es gràcies en una gran part als mestres que va tenir a primària, allà als anys 80, al principi de la immersió lingüística. Aquells profes, ens varen demanar temps i confiança per veure els resultats del seu model d'ensenyament i d'aquella quinta en varen sortir grans persones, que ara volen fer la seva tasca ben feta. Però no els hi donen temps, doncs els consellers del ram canvien el sistema cada quatre anys, i en el cas de Catalunya, no han passat ni quatre anys de quan la Marta Cid va ser consellera d'ensenyament, i tornen a canviar, i a sobre, els pares d'ara no son els pares que érem als dels anys 80, no generalitzo, segur que fer de pare o mare ara, es molt mes dur que quan jo en feia. Però t'asseguro que la meva filla estava molt mes tranquil·la a l'empresa privada on treballava, si hi havia problemes se'ls deixaven a l'oficina i ara se'ls enduu cap a casa. De fet els metges infermeres i educadors, si no fan la seva tasca per vocació es millor que pleguin. Això es el que li dic sempre al tros de filla que tinc, que recordi els profes que varen formar part de la seva vida mols anys, tenien vocació, i ella ha de ser igual. Salut.
Clar que hi ha bons professionals, i a sobre moltes vegades estan fent substitucions "in eternum", aquesta es la meva queixa. Els centres han de poder triar el gra de la palla. Hi han molt professorat valid que tindrà molt difícil passar de interí a fixe, degut en gran part - no tot- a la dictadura que exerceixen els que tenen la plaça en propietat, i això s'ha d'acabar. Els centres han de tenir un grau de autonomia, i aquest passa per que la direcció de l'escola pugui triar el professorat que ells creuen que son els millors per el centre. I aquest es l'únic punt per el que els professors fan la vaga, dient que això comportarà la privatització de la pública, i si et llegeixes el document, no diu res d'això. Ser que el tema es delicat, i de mal escriure, però com a pare que em passaré trenta anys de la meva vida vinculat al mon de l'ensenyament a traves dels meus fills - ja en porto disset-, crec que haig de mostrar la meva disconformitat amb aquesta vaga i els seus motius.
P:D: Rosa, se pare o mare sempre es difícil passin els anys que passin.
"Els mestres demà enceten una vaga preventiva. Si ho he dit be, preventiva, que es aquella vaga que es fa per si de cas la futura llei a aprovà per el Parlament, no els interessa. Pressió en l'executiu abans de assentar-se a redactar-la? Nooo."
Quan dues parts volen arribar a un acord, segurament una mostra de rebuig inicial es pot interpretar com un fet que pressiona una de les parts... Però sobretot és un acte sincer, i del qual en quedarà constància.
Quan vàrem firmar el Pacte d'Estabilitat (llegeix, que sempre és de profit abans d'opinar), no vam fer cap vaga, i no se n'ha complert totalment ni un punt. Ara, quan ens comencen a vendre una altra moto, els mostrem el nostre rebuig acumulat, i els enviem el missatge que tenim memòria. Si tu d'això en dius prevenció, endavant, però explica les coses com són. D'altra banda, et proposo una reflexió: per què el conseller no rebat la vaga dient que no tenim raó amb les nostres afirmacions? Si l'únic argument que té per desacreditar-nos és que anem abans d'hora, alguna cosa fa pudor, francament.
"Els "pobres" mestres la fan per afavorir la qualitat de l'ensenyança, no per mantenir els seus privilegis de funcionaris..."
Després diràs que no insultes o desqualifiques a tot el col·lectiu. Nooo! Clar! Amb aquesta frase no vols donar res per entès, no, és del tot literal (bé, i per si fos poc, me li poses cometes al pobres... que mono!).
"En l'àmbit privat, si un no val o es un absentis-ta professional, se l'acomiada i llestos. Però es veu que en l'àmbit de l'ensenyança això no es motiu suficient per aparta'l, i si a més es l'ensenyança publica, ni somiar-ho!"
En l'àmbit de l'ensenyança, que dius tu (perquè en realitat seria "ensenyament"), has de saber que la majoria del professorat que educa el futur avui dia NO és funcionari. Si fossis del ram sabries que la convocatòria massiva que hi hagut per incorporar funcionaris docents es deu al toc d'atenció que va rebre la Generalitat per part de la Unió Europea, qui gentilment li recordava que s'estava saltant a la torera una normativa europea que preveu que les administracions públiques no poden ser encarnades amb personal no funcionari en la seva majoria (per cert, un cop acabades les oposicions previstes, tampoc haurem arribat encara al nivell de funcionariat dins dels professors i mestres que tocaria, però en fi...).
Així doncs, sàpigues que la majoria som interins (cobrem l'estiu i tenim més estabilitat contractual) o interins-substituts (no cobren l'estiu i pots canviar de centre cada setmana, si tens mala sort, o passar setmanes sense treballar). Per tant, si fossis del ram sabries que, a la majoria, si ens cau un informe negatiu, l'any següent canviem de centre per collons, i si l'informe es repeteix (i es demostra que no era cosa del director o del claustre), ens foten fora. Ras i curt.
El que sí que succeeix, i segurament no tens en compte, és que molts directors, davant de pares i mares corcons, els diuen el que poden per treure-se'ls de sobre, com per exemple "no hi ha res a fer", i els pares i mares s'ho traguen i es monten la pel·lícula...
I anem al cacau mental més importants que tens.
És més qualificat el personal docent de la pública que el de la privada, i està sotmès a més avaluació. Ho entendràs ràpid.
La privada, com a tal, es regeix per normes internes. Quan necessiten un professor de català, per exemple, poden triar i remenar entre coneguts i fins i tot posar un anunci al diari, i hi acabaran posant qui els surti del nas (que no t'estranyi que sigui la neboda que està a punt d'acabar el doctorat).
La pública, no. Fins i tot per entrar en la llista que et permetrà realitzar substicions de tres dies, hi ha uns requisits (com ha de ser). I què dir de les oposicions... En la concertada on jo vaig cursar el BUP, el professor de religió era un "pobre" tio, aquest sí, llicenciat en biologia, que ja et pots imaginar el grau d'implicació que tenia en la matèria. Sort que es trobà amb la majoria de l'audiori més amant del Darwin que de les escriptures...
I ja que hi som, deixa'm dir-te, perquè veig que no hi havies pensat mai, que aquesta és el moll de l'ós del debat de l'educació: si no hi ha un mínim de garanties amb l'estabilitat dels funcionaris, com acotaràs que amb un nou govern no es canviïn tots els funcionaris? Com garantiràs, si tot depèn del director, que no practica nepotisme al seu centre?
I què fem quan el director és un capullo? Perquè de capullos n'hi ha a tots els oficis, a tots...
Si cada cop que estic en desacord amb algú amb un càrrec m'han de fotre fora, jo plego.
I ara resulta que l'esbos de la nova Llei preveu que tota la gestió es realitzi des de fora dels centres!!! Almenys ara hi ha la garantia que qui gestiona coneix la tasca docent de primera mà, garantia d'èxit mínim, cosa que si la Llei tira endavant (per molts afegitons que encara restin fer) no succeirà mai més. Aquesta és la tan temuda privatització de la pública.
A l'hora d'educar, hi ha moltes maneres de fer, i moltes maneres de ser. Per exemple, alguns, i pel que dius més avall, veig que tu ets un d'ells, tot ho basen en els resultats. Mals resultats, mal professor. I, en canvi, els adolescents han seguit "passant" a adults sense que el món s'enfonsi...
A vegades passa que un ensenya el que creu que és útil (per exemple, saber escriure un post). Però resulta que l'avaluació (por real decreto) es fa sobre uns ítems més específics i determinats, moltes vegades externs a la tria del professor (per exemple, fer un comentari de text d'un text on es parla de tants per cents). Pots haver estat el millor professor de català, el millor, que si els teus alumnes no tenen ni p... idea dels tants per cents, els resultats seran espantosos (potser perquè el de mates ha estat immers tot el curs en un procés de dol per la mort del seu fill, i just el trimestre que tocaven els percentatges, va estar un dies de baixa i el programa se li va descollonar, potser perquè els nens aquell dia es tocaven el nas o es preocupaven per la baralla que hi hauria a les sis).
I al revés. A la nostra època, ens sabíem fins i tot els rius de l'Àfrica de memòria i per ordre (de nord a sud), però hi ha moltíssima gent que, com els adolescents d'avui dia, no són capaços d'escriure vint línies del dret, amb adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical, o sigui, entenendor, ben articulat i sense faltes (i no miro ningú... ejem! ejem!). Això sí: com que els nostres resultats eren "millors", de seguida pengem la medalla a la nostra generació i a la nostra època.
"Que ha de fer un Director d'un centre educatiu per millorar la qualitat de l'ensenyança en la seva escola?"
Mantenir un diàleg amb l'inspector, que és qui enllaça el centre amb el departament, com tota la vida han fet els directors.
"Per què no pot demanar el trasllat -acomiadament d'un funcionari, ni parlar-ne- dels professors/ores, que no tenen el nivell - ja sigui pedagògic, o de coneixement- que ell vol per el Centre que dirigeix?"
T'han enganyat, sí que pot. Tècnicament no es diu trasllat, però, com ja he dit, fan un informe negatiu i el professor no torna a posar els peus en el centre.
"Per què els pares que opten per la publica tenen que patir les conseqüències de la mala praxi dels seus docents?"
Perquè tothom qui es relaciona amb el món pateix de la mala praxi de qui tingui a l'entorn (sigui taxista, caixera de super, metge o profe). I s'hi pot adaptar o posar-s'hi de cul, perquè això no se soluciona podent-lo fer fora i ja està. I pensa que sí tu creus coherent plantejar aquesta pregunta, hauries de veure coherent també la que plantegen molts docents, i és igualment certa (fins i tot potser més): per què l'escola pública ha de patir de la mala praxi en ser pares i educadors dels pares que opten per la mateixa i dels pares que es veuen obligats a triar-la per manca de recursos que permetin l'alternativa? (pot ser que la mala praxi sigui "involuntària", sigui determinada pel context social, ecònomic, etc., però hi és, igual que pot passar amb la dels profes).
"L'ensenyança, ja sigui pública o privada, té que ser de qualitat i això significa exigir que els docents tinguin que estar a l'alçada, ja que en les seves mans esta el futur del nostre pais."
Això ja es fa, i deixa'm que afegeixi que la qualitat de l'ensenyament no es valora en funció de la qualitat del professorat. Llegeix l'informe Pisa 2006 o qualsevol que aporti dades objectives, i després obre aquesta boca tan grossa que tens...
"Un mal professor pot condicionar, i fins i tot enfonsar, la vida d'un nen o nena, per tant es normal que se els hi exigeix un nivell, i un control d'assistència."
Collons!!! I un mal pare? O una mala mare? O uns mals pares? Què representa això per un nen o nena? O de debò creus que els pares i mares d'aquest país sou perfectes? Pensa en el tant per cent de població que viu amb precarietat econòmica i amb recursos culturals mínims, i reflexiona. I segons tu què hem de fer, posar-vos un examen per poder ser pares i mares i donar-vos un carnet, al·legant que clar! teniu el futur del país a les vostres mans!!! I què en fem, dels nanos que ja són al món però descobrim que tenen uns pares que no "estan a l'alçada"? No sé si te n'adones, però el que dius resulta extremadament perillós segons qui s'ho cregui...
"Per què, quantes escoles publiques de pobles o ciutats petites tenen que tira de professors/ores substituts, ja que el titular de la plaça, està per dir-ho ras i curt desaparegut fins que aconsegueix el trasllat?, quina culpa tenen els nens i nenes d'aquestes localitats?"
I quina culpa té el professor que potser té tres fills i la mare gran que vivia amb ella i ara es troba a 300km de casa? Ho ha de deixar de tot i destrossar la vida d'aquells tres nens? O és que aquells no compten? I quina culpa en té el substitut, que potser es troba que no ha pogut triar el programa del curs, ni els materials, ni res, i ara ha de fer miracles amb allò que s'ha trobat. I perdona, en aquest cas estàs reproduint la queixa unànime del professorat que hi ha cada any a setembre, però com que el dia següent anem a treballar, aquí no passa res...
"Soc pare, i com a tal vull que els meus fills puguin rebre una ensenyaça publica de qualitat, i no tenir -com he fet- que recorrer a l'escola concertada per tenir per escrit -l'ideari- el compromis que adquireix el centre amb els meus fills"
L'elecció és lliure. Però hi ha moltes escoles públiques que fan signar un compromís a pares/mares i ALUMNES amb el centre, però tots, tots, tots disposen del Projecte Curricular de Centre, l'ideari, que dius tu, i tots, per llei, assumeixen el mateix compromís amb els teus fills (i els de tots): dotar-los de la major formació possible. Els miracles a Lourdes.
PD: per cert, jo no crec que tingui el que em mereixo (m'estimo una mica més); jo crec que pringo amb el que vota la majoria que m'envolta (a qui no puc ni vull matar un per un).
De-funcionaris |
dijous, 14 de febrer de 2008 | 11:43h
Després de llegir aquest post de la ... de Ter, no puc sinó
donar tot el meu recolzament a la proposta d’en Maragall. La sola idea de que
algú així, carregat amb aquest odi i rancúnia, i amb aquesta mala educació,
pugui estar donant classes a la pública és motiu suficient per dotar de més
autonomia als directors, siguin "capullos" o no.
En Jordi pot tenir
errares gramaticals en el seu post, com la majoria de pares d’una generació que
no vam poder estudiar en català, però a banda d’això, d’educació, en comparació
amb aquesta aspirant a funcionària, n’hi sobra per totes bandes. Pitjor que un
director capullo és un professor capullo que no hi ha manera de fer-lo fora, ni
amb inspectors ni sense. A les estadístiques em remeto.
L’única cosa que es pot retreure a Maragall és la inconsistència
entre voler millorar el sistema educatiu i convocar 12.000 places de nous
funcionaris. Aquí sí que trobem la mort del sistema educatiu públic i l’enfortiment
de la privada com a única alternativa a la mediocritat inherent i inevitable al
fet d’incorporar tant professorat de cop. Mentre els sindicats denuncien que el
pla implica la privatització, no se n’adonen (o no volen adonar-se) de que és precisament
aquesta convocatòria la que certifica la defunció de l’escola pública, o si més
no, de qualsevol possibilitat d’ensenyament de qualitat.
Per cert, ser mestre tampoc implica entendre d’educació. De
fet, molts mestres entenen més de futbol que no pas d’educació, com molts pares
poden certificar.
PD: En l’única cosa en que estic d’acord és en que tu no tens
el que et mereixes. Els teus alumnes, malauradament, segur que tampoc.
Àngel Domingo |
dijous, 14 de febrer de 2008 | 14:37h
Sóc mestre, professor de secundària i ara ... inspector (vade retro).
Totalment d'acord amb el Jordi i amb el comentari anterior. Ara mateix (dijous a les 14 hores) estic tan decepcionat i amb sento tan impotent, que no tinc ni ganes de rebatre els arguments de la pubilla (per altra banda, segurament feina inútil perquè la demagogia sempre troba com justificar-se). Només dir que conté un grapat de falsedats i mitges veritats, no sé si conscients o no (només 1: el nombre d'interins a la pública està al voltant del 15 %, la resta són funcionaris).
Si són conscients (com em sembla que ho són algunes de les que propaguen els sindicats), que es pregunti qui fa més mal a la pública: el que convoca una vaga amb aquests arguments (avui he sentit per la ràdio una directora de les que fan vaga dient que les bases de la llei anaven contra els drets humans!!) o qui presenta alternatives, a discutir, per millorar-les.
I si no són conscients, encara pitjor. Amb arguments com els de la directora d'abans, i molts altres dels que s'han sentit aquests dies, només es demostra que el rigor intel·lectual (i en conseqüència la seva professionalitat), per no dir altra cosa, d'una part del nostre professorat, deixa molt que desitjar.
Segurament el Departament també té alguna part de responsabilitat per haver servit en safata les excuses per a una vaga, però crec que el conjunt de la docència hauria d'assumir que avui dia bona part de la societat té prou criteri (en molts casos tan o més que els mestres, perquè ja no si val allò de que només els docents podem opinar d'educació) per destriar allò que és raonable i fonamentat del que no té cap mena de base ni de rigor.
I així, entre tots, anem enfonsant l'escola pública.
La xifra al 2005 era de 23,9% (no ho dic jo, ho diu la pròpia Generalitat http://www.aspepc.es/displayarticle686.html), i això només comptant els que disposen de vacant, perquè els substituts a seques no són interins "a ple dret".
Si al 23,9% hi sumes la realitat (personal com mediadors, acompanyants, psicopedagogs, psicòlegs o professors per a les atencions individualitzades, tant pregonades, que no són considerats ni personal docent i actualment molts ja són contractats per un empresa externa a qui el Departament subcontracta els seus serveis, número de funcionaris amb malalties o depressions cròniques, número de funcionaris en baixes temporals i número de baixes per desplaçament forçós) són faves comptades: qui tira endavant l'educació a la pública actualment i dia a dia (almenys a la secundària) no és majoritàriament personal funcionari.
Potser ara el tant per cent global ha pogut descendir, però t'asseguro que a la secundària quasibé ni s'ha notat, ja que la majoria de places que s'han ofertat a les últimes convocatòries eren places per a la primària, per cobrir la també polèmica "sisena hora". Així doncs, ens estan fent com amb l'AVE i les inversions de l'Estat en infraestuctures catalanes: uns fan un tren que no soluciona cap problema però suposa una gran inversió, i ja poden dir que inverteixen al territori; els altres creen una hora més d'horari escolar, convoquen els mestres per poder-la impartir i de pas, va, convoquem alguna plaça més i així ja podem dir que hem augmentat la plantilla amb números absoluts... A més a més, ara es jubila tota una generació que van entrar al funcionariat en bloc a les últimes grans convocatòries d'oposicions, així que també s'ha de pensar que moltes places de funcionaris no són noves, per dir-ho així: finalment, hi haurà els mateixos funcionaris, però més joves. I qui cobrirà les places dels interins que ja són funcionaris i ocupen, per tant, plaça de funcionari? Bé, i recordem tots els aprovats sense plaça (perquè no existeix)... Aquests tothom els compta ja com a funcionaris, però la veritat és que estan a casa sense treballar... En fi. Un article on podeu veure (si sabeu llegir entre línies) que tot plegat no té perquè representar menys interins o substituts actuant com a docents a l'hora de la veritat, podeu consultar l'article següent http://www.sindicat.net/n.php?n=7343.
En primer lloc,gracies per llegir-te el meu post d'una manera tant entusiasta. Dit això, dir-te que no es la millor manera de defensar els teus plantejaments amb desqualificacions personals, començant per el títol, continuant dient que no se ni escriure -un post, s'entén- i qüestionant-me com a pare. A veure si ara no podré tenir opinió al respecte?. No soc del ram, cert, però porto els darrers disset anys anant a escola, reunint-me amb els professors i amb l'AMPA, i per tant tinc formada una opinió, discutible, però la tinc, com tu la tens i que jo respecto, però no comparteixo. El meu post només defensar el que els centres puguin gaudir d'un cert grau d'autonomia, i això inclou escollir el professorat que ells, sota el seu criteri creguin que es el més adient per al centre. I això es bo.
Per cert, la meva generació - la de la Educación General Básica-, no va tenir, en general, un bon ensenyament. La pena es, que tot i que s'avançat molt, la distancia amb aquell model encara es curta.
No puc estar més d'acord. El tema dels funcionaris en general és d'allò més lamentable que hi ha hui en dia. Ningú els pot tocar. Aprovar una oposició ve a ser garantir-se la supervivència de per vida. Per què una volta superat este tràmit, el correcte compliment de la tasca sembla ser que sols depèn de la bona voluntat del docent, no?
Ningú els pot avaluar, ni posar en dubte. Hi ha una forma fàcil de saber quan un docent mereixeria ser acomiadat o no. Aquells que estiguen en contra de que els funcionaris els puguen fer fora saben que el primer dia els farien fora, per què no compleixen ni de lluny les seues funcions.
A tots els àmbits, el correcte compliment de la tasca depèn de la bona voluntat del treballador. Jo treballe a l'empresa privada i si vull fer la meua tasca bé la faig i sinó tinc mecanismes per no fer-la, penjar-me i que l'acaben fent els meus companys.
Sí que és cert que s'haurien d'avaluar amb més profunditat tots els funcionaris i obrir expedients sancionadors a qui no complesca però no crec que hagem de generalitzar d'aquesta manera i carregar contra tot el funcionariat en general.
A més sembla que les persones que treballem en les empreses privades odiem els funcionaris perque tenen millor qualitat de vida (més vacances,...). Jo visc amb un professor i sé que té més vacances i més sou que jo però també sé que no voldria la seua feina ni regalada. Per altra banda la única manera que els treballadors aconseguim millores laborals és que les impulse el funcionariat. Si ells no aconsegueixen les 35 hores setmanals és impossible que a nosaltres ens les donen mai, si ells no demanen baixes maternals de 6 mesos, a nosaltres no ens les donaran.
Ens calen els funcionaris per moltes (moltes) raons però una d'elles és sense dubte que gràcies a ells, les nostres condicions laborals poden millorar.
Tots els sous dels funcionaris ho paguem tots els que treballem en la privada i com més funcionaris hagi i menys hores treballin i més vacances pagades tinguin més tindras que treballar per poder-los pagar!.
Els diners públics només surten dels impostos dels qui treballem a la privada.
Soc professor, moltes gràcies per pagar-me les vacances... tot i no ser funcionari.
Per cert, jo treballe des dels 18, vaig pagar-me la carrera, sense beques perquè treballava, pague la seguretat social, tot i que mai he estat ingressat a un hospital, pague carreteres per les que mai viatjarè i AVE's que probablement mai agafaré, pague l'atur als aturats i les pensions als pensionistes...
I m'agradaria pagar molt més, si així augmentara la qualitat dels serveis que vosté rebrà en un futur... perquè sincerament espere que arribe a vell i tinga una bona pensió, una residència de la tercera edat pública i de bades... i que si es posa malalt, un bon metge, funcionari, que no tinga que preocupar-se de fer hores extres per arribar a final de mes el puga atendre en condicions.
Posem que hi ha un 3% d'aquests absentistes i un 6 % de ganduls professionals, i l'altre 91% vols dir que són tots uns aprofitats, funcionaris especualatius i etc.? I els professors aquests que no tenen el nivell d'on han sortit? de la universitat? o els han donat el títol en alguna tòmbola benèfica?
Tant difícil és que el Director els pugui triar o bescanviar?. Que passa quant en una assignatura concreta la majoria de la classe suspèn?. Quins mecanismes hi ha actualment per obligà en els professors assignat a municipis petits i llunyans, a assistir-hi?. Jo no parlo de percentatges de mals professionals, sinó que defenso el dret del Director junt amb el cap d'estudis de marca la línia educativa del seu centre.
silviavea |
dimecres, 13 de febrer de 2008 | 16:50h
És fàcil i tòpic recórrer a aquestes desqualificacions del col·lectiu docent. Més suport i recursos és el que els cal, als professors i mestres. Són ells els que estan formant i educant la gent adulta de demà, la que manarà, la que optarà per fer guerres o estar en pau, per legislar un estat del benestar o no... O la que no manarà i serà la força civil del nostre país. T'has passat, Jordi.
Dius que els hi cal més recursos, i tens raó, però sense gestió autònoma els recursos es malbaraten. I el dret dels pares de poder saber ,si l'escola que li pertoca per zona té el nivell que ell vol per al seu fill/a?. Em podries dir, si es publiquen escola per escola el percentatge d'alumnes que aproven el graduat escolar, o el percentatge d'aprovats de la selectivitat?, a l'escola privada o concertada si, si ho demanes. Això no es desqualificar en un col·lectiu, sinó demanar més mecanismes per avaluar el nivell de qualitat dels centres.
un mecanisme efectiu de control seria bo perquè no ens adormíssim en la feina. Acabo d'entrar al funcionariat i el que més por em fa és "apalancar-me" en la feina i no fer-la prou bé. Però, alerta, fa 15 anys que estic dins el món de l'ensenyament. És una feina absolutament vocacional. He treballat 7 anys a la privada i la resta a la pública i he vist professorat bo i dolent a totes bandes. D'alumnat també. Els bons resultats de l'alumne no depenen tant del centre on està escolaritzat (públic o privat) sinó de l'alumne mateix, del seu entorn social, familiar, cultural.
Jo sempre he estat escolaritzada en escola pública i en sóc una gran defensora. Entenc que el Jordi tingui els seus recels amb moltes de les coses que passen, com la vaga d'avui (que jo no faig perquè no me la crec i menys a segons quins sindicats), però em sembla que no és gens amable amb la generalització. Tampoc entenc que hagi canviat els fills a la concertada "perquè almenys en sap l'ideari". Totes les escoles públiques tenen el seu ideari... en fi, no vull repetir coses que s'han dit abans, però hi ha uns quants comentaris que he trobat certament interessants i en els què coincideixo en molts punts (de la cerdanya), i no em sembla que hagi estat maleducada, només irònica, tot i què precisament la ironia té aquesta dificultat que, segons com i qui, ho pot interpretar erròniament.
P:D: Rosa, se pare o mare sempre es difícil passin els anys que passin.
"Els mestres demà enceten una vaga preventiva. Si ho he dit be, preventiva, que es aquella vaga que es fa per si de cas la futura llei a aprovà per el Parlament, no els interessa. Pressió en l'executiu abans de assentar-se a redactar-la? Nooo."
Quan dues parts volen arribar a un acord, segurament una mostra de rebuig inicial es pot interpretar com un fet que pressiona una de les parts... Però sobretot és un acte sincer, i del qual en quedarà constància.
Quan vàrem firmar el Pacte d'Estabilitat (llegeix, que sempre és de profit abans d'opinar), no vam fer cap vaga, i no se n'ha complert totalment ni un punt. Ara, quan ens comencen a vendre una altra moto, els mostrem el nostre rebuig acumulat, i els enviem el missatge que tenim memòria. Si tu d'això en dius prevenció, endavant, però explica les coses com són. D'altra banda, et proposo una reflexió: per què el conseller no rebat la vaga dient que no tenim raó amb les nostres afirmacions? Si l'únic argument que té per desacreditar-nos és que anem abans d'hora, alguna cosa fa pudor, francament.
"Els "pobres" mestres la fan per afavorir la qualitat de l'ensenyança, no per mantenir els seus privilegis de funcionaris..."
Després diràs que no insultes o desqualifiques a tot el col·lectiu. Nooo! Clar! Amb aquesta frase no vols donar res per entès, no, és del tot literal (bé, i per si fos poc, me li poses cometes al pobres... que mono!).
"En l'àmbit privat, si un no val o es un absentis-ta professional, se l'acomiada i llestos. Però es veu que en l'àmbit de l'ensenyança això no es motiu suficient per aparta'l, i si a més es l'ensenyança publica, ni somiar-ho!"
En l'àmbit de l'ensenyança, que dius tu (perquè en realitat seria "ensenyament"), has de saber que la majoria del professorat que educa el futur avui dia NO és funcionari. Si fossis del ram sabries que la convocatòria massiva que hi hagut per incorporar funcionaris docents es deu al toc d'atenció que va rebre la Generalitat per part de la Unió Europea, qui gentilment li recordava que s'estava saltant a la torera una normativa europea que preveu que les administracions públiques no poden ser encarnades amb personal no funcionari en la seva majoria (per cert, un cop acabades les oposicions previstes, tampoc haurem arribat encara al nivell de funcionariat dins dels professors i mestres que tocaria, però en fi...).
Així doncs, sàpigues que la majoria som interins (cobrem l'estiu i tenim més estabilitat contractual) o interins-substituts (no cobren l'estiu i pots canviar de centre cada setmana, si tens mala sort, o passar setmanes sense treballar). Per tant, si fossis del ram sabries que, a la majoria, si ens cau un informe negatiu, l'any següent canviem de centre per collons, i si l'informe es repeteix (i es demostra que no era cosa del director o del claustre), ens foten fora. Ras i curt.
El que sí que succeeix, i segurament no tens en compte, és que molts directors, davant de pares i mares corcons, els diuen el que poden per treure-se'ls de sobre, com per exemple "no hi ha res a fer", i els pares i mares s'ho traguen i es monten la pel·lícula...
I anem al cacau mental més importants que tens.
És més qualificat el personal docent de la pública que el de la privada, i està sotmès a més avaluació. Ho entendràs ràpid.
La privada, com a tal, es regeix per normes internes. Quan necessiten un professor de català, per exemple, poden triar i remenar entre coneguts i fins i tot posar un anunci al diari, i hi acabaran posant qui els surti del nas (que no t'estranyi que sigui la neboda que està a punt d'acabar el doctorat).
La pública, no. Fins i tot per entrar en la llista que et permetrà realitzar substicions de tres dies, hi ha uns requisits (com ha de ser). I què dir de les oposicions... En la concertada on jo vaig cursar el BUP, el professor de religió era un "pobre" tio, aquest sí, llicenciat en biologia, que ja et pots imaginar el grau d'implicació que tenia en la matèria. Sort que es trobà amb la majoria de l'audiori més amant del Darwin que de les escriptures...
I ja que hi som, deixa'm dir-te, perquè veig que no hi havies pensat mai, que aquesta és el moll de l'ós del debat de l'educació: si no hi ha un mínim de garanties amb l'estabilitat dels funcionaris, com acotaràs que amb un nou govern no es canviïn tots els funcionaris? Com garantiràs, si tot depèn del director, que no practica nepotisme al seu centre?
I què fem quan el director és un capullo? Perquè de capullos n'hi ha a tots els oficis, a tots...
Si cada cop que estic en desacord amb algú amb un càrrec m'han de fotre fora, jo plego.
I ara resulta que l'esbos de la nova Llei preveu que tota la gestió es realitzi des de fora dels centres!!! Almenys ara hi ha la garantia que qui gestiona coneix la tasca docent de primera mà, garantia d'èxit mínim, cosa que si la Llei tira endavant (per molts afegitons que encara restin fer) no succeirà mai més. Aquesta és la tan temuda privatització de la pública.
A l'hora d'educar, hi ha moltes maneres de fer, i moltes maneres de ser. Per exemple, alguns, i pel que dius més avall, veig que tu ets un d'ells, tot ho basen en els resultats. Mals resultats, mal professor. I, en canvi, els adolescents han seguit "passant" a adults sense que el món s'enfonsi...
A vegades passa que un ensenya el que creu que és útil (per exemple, saber escriure un post). Però resulta que l'avaluació (por real decreto) es fa sobre uns ítems més específics i determinats, moltes vegades externs a la tria del professor (per exemple, fer un comentari de text d'un text on es parla de tants per cents). Pots haver estat el millor professor de català, el millor, que si els teus alumnes no tenen ni p... idea dels tants per cents, els resultats seran espantosos (potser perquè el de mates ha estat immers tot el curs en un procés de dol per la mort del seu fill, i just el trimestre que tocaven els percentatges, va estar un dies de baixa i el programa se li va descollonar, potser perquè els nens aquell dia es tocaven el nas o es preocupaven per la baralla que hi hauria a les sis).
I al revés. A la nostra època, ens sabíem fins i tot els rius de l'Àfrica de memòria i per ordre (de nord a sud), però hi ha moltíssima gent que, com els adolescents d'avui dia, no són capaços d'escriure vint línies del dret, amb adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical, o sigui, entenendor, ben articulat i sense faltes (i no miro ningú... ejem! ejem!). Això sí: com que els nostres resultats eren "millors", de seguida pengem la medalla a la nostra generació i a la nostra època.
"Que ha de fer un Director d'un centre educatiu per millorar la qualitat de l'ensenyança en la seva escola?"
Mantenir un diàleg amb l'inspector, que és qui enllaça el centre amb el departament, com tota la vida han fet els directors.
"Per què no pot demanar el trasllat -acomiadament d'un funcionari, ni parlar-ne- dels professors/ores, que no tenen el nivell - ja sigui pedagògic, o de coneixement- que ell vol per el Centre que dirigeix?"
T'han enganyat, sí que pot. Tècnicament no es diu trasllat, però, com ja he dit, fan un informe negatiu i el professor no torna a posar els peus en el centre.
"Per què els pares que opten per la publica tenen que patir les conseqüències de la mala praxi dels seus docents?"
Perquè tothom qui es relaciona amb el món pateix de la mala praxi de qui tingui a l'entorn (sigui taxista, caixera de super, metge o profe). I s'hi pot adaptar o posar-s'hi de cul, perquè això no se soluciona podent-lo fer fora i ja està. I pensa que sí tu creus coherent plantejar aquesta pregunta, hauries de veure coherent també la que plantegen molts docents, i és igualment certa (fins i tot potser més): per què l'escola pública ha de patir de la mala praxi en ser pares i educadors dels pares que opten per la mateixa i dels pares que es veuen obligats a triar-la per manca de recursos que permetin l'alternativa? (pot ser que la mala praxi sigui "involuntària", sigui determinada pel context social, ecònomic, etc., però hi és, igual que pot passar amb la dels profes).
"L'ensenyança, ja sigui pública o privada, té que ser de qualitat i això significa exigir que els docents tinguin que estar a l'alçada, ja que en les seves mans esta el futur del nostre pais."
Això ja es fa, i deixa'm que afegeixi que la qualitat de l'ensenyament no es valora en funció de la qualitat del professorat. Llegeix l'informe Pisa 2006 o qualsevol que aporti dades objectives, i després obre aquesta boca tan grossa que tens...
"Un mal professor pot condicionar, i fins i tot enfonsar, la vida d'un nen o nena, per tant es normal que se els hi exigeix un nivell, i un control d'assistència."
Collons!!! I un mal pare? O una mala mare? O uns mals pares? Què representa això per un nen o nena? O de debò creus que els pares i mares d'aquest país sou perfectes? Pensa en el tant per cent de població que viu amb precarietat econòmica i amb recursos culturals mínims, i reflexiona. I segons tu què hem de fer, posar-vos un examen per poder ser pares i mares i donar-vos un carnet, al·legant que clar! teniu el futur del país a les vostres mans!!! I què en fem, dels nanos que ja són al món però descobrim que tenen uns pares que no "estan a l'alçada"? No sé si te n'adones, però el que dius resulta extremadament perillós segons qui s'ho cregui...
"Per què, quantes escoles publiques de pobles o ciutats petites tenen que tira de professors/ores substituts, ja que el titular de la plaça, està per dir-ho ras i curt desaparegut fins que aconsegueix el trasllat?, quina culpa tenen els nens i nenes d'aquestes localitats?"
I quina culpa té el professor que potser té tres fills i la mare gran que vivia amb ella i ara es troba a 300km de casa? Ho ha de deixar de tot i destrossar la vida d'aquells tres nens? O és que aquells no compten? I quina culpa en té el substitut, que potser es troba que no ha pogut triar el programa del curs, ni els materials, ni res, i ara ha de fer miracles amb allò que s'ha trobat. I perdona, en aquest cas estàs reproduint la queixa unànime del professorat que hi ha cada any a setembre, però com que el dia següent anem a treballar, aquí no passa res...
"Soc pare, i com a tal vull que els meus fills puguin rebre una ensenyaça publica de qualitat, i no tenir -com he fet- que recorrer a l'escola concertada per tenir per escrit -l'ideari- el compromis que adquireix el centre amb els meus fills"
L'elecció és lliure. Però hi ha moltes escoles públiques que fan signar un compromís a pares/mares i ALUMNES amb el centre, però tots, tots, tots disposen del Projecte Curricular de Centre, l'ideari, que dius tu, i tots, per llei, assumeixen el mateix compromís amb els teus fills (i els de tots): dotar-los de la major formació possible. Els miracles a Lourdes.
"Si algú es vol lleigir la llei a qui l'adjunto."
Si algú es vol llegir la llei i la interpretació que en fem el professorat que anem a la vaga, podeu mirar http://cat.bloctum.com/pubilla/2008/02/12/dijous-vaga-no-a-la-lec.
Salut!
PD: per cert, jo no crec que tingui el que em mereixo (m'estimo una mica més); jo crec que pringo amb el que vota la majoria que m'envolta (a qui no puc ni vull matar un per un).
Després de llegir aquest post de la ... de Ter, no puc sinó
donar tot el meu recolzament a la proposta d’en Maragall. La sola idea de que
algú així, carregat amb aquest odi i rancúnia, i amb aquesta mala educació,
pugui estar donant classes a la pública és motiu suficient per dotar de més
autonomia als directors, siguin "capullos" o no.
En Jordi pot tenir
errares gramaticals en el seu post, com la majoria de pares d’una generació que
no vam poder estudiar en català, però a banda d’això, d’educació, en comparació
amb aquesta aspirant a funcionària, n’hi sobra per totes bandes. Pitjor que un
director capullo és un professor capullo que no hi ha manera de fer-lo fora, ni
amb inspectors ni sense. A les estadístiques em remeto.
L’única cosa que es pot retreure a Maragall és la inconsistència
entre voler millorar el sistema educatiu i convocar 12.000 places de nous
funcionaris. Aquí sí que trobem la mort del sistema educatiu públic i l’enfortiment
de la privada com a única alternativa a la mediocritat inherent i inevitable al
fet d’incorporar tant professorat de cop. Mentre els sindicats denuncien que el
pla implica la privatització, no se n’adonen (o no volen adonar-se) de que és precisament
aquesta convocatòria la que certifica la defunció de l’escola pública, o si més
no, de qualsevol possibilitat d’ensenyament de qualitat.
Per cert, ser mestre tampoc implica entendre d’educació. De
fet, molts mestres entenen més de futbol que no pas d’educació, com molts pares
poden certificar.
PD: En l’única cosa en que estic d’acord és en que tu no tens
el que et mereixes. Els teus alumnes, malauradament, segur que tampoc.
Sóc mestre, professor de secundària i ara ... inspector (vade retro).
Totalment d'acord amb el Jordi i amb el comentari anterior. Ara mateix (dijous a les 14 hores) estic tan decepcionat i amb sento tan impotent, que no tinc ni ganes de rebatre els arguments de la pubilla (per altra banda, segurament feina inútil perquè la demagogia sempre troba com justificar-se). Només dir que conté un grapat de falsedats i mitges veritats, no sé si conscients o no (només 1: el nombre d'interins a la pública està al voltant del 15 %, la resta són funcionaris).
Si són conscients (com em sembla que ho són algunes de les que propaguen els sindicats), que es pregunti qui fa més mal a la pública: el que convoca una vaga amb aquests arguments (avui he sentit per la ràdio una directora de les que fan vaga dient que les bases de la llei anaven contra els drets humans!!) o qui presenta alternatives, a discutir, per millorar-les.
I si no són conscients, encara pitjor. Amb arguments com els de la directora d'abans, i molts altres dels que s'han sentit aquests dies, només es demostra que el rigor intel·lectual (i en conseqüència la seva professionalitat), per no dir altra cosa, d'una part del nostre professorat, deixa molt que desitjar.
Segurament el Departament també té alguna part de responsabilitat per haver servit en safata les excuses per a una vaga, però crec que el conjunt de la docència hauria d'assumir que avui dia bona part de la societat té prou criteri (en molts casos tan o més que els mestres, perquè ja no si val allò de que només els docents podem opinar d'educació) per destriar allò que és raonable i fonamentat del que no té cap mena de base ni de rigor.
I així, entre tots, anem enfonsant l'escola pública.
Si al 23,9% hi sumes la realitat (personal com mediadors, acompanyants, psicopedagogs, psicòlegs o professors per a les atencions individualitzades, tant pregonades, que no són considerats ni personal docent i actualment molts ja són contractats per un empresa externa a qui el Departament subcontracta els seus serveis, número de funcionaris amb malalties o depressions cròniques, número de funcionaris en baixes temporals i número de baixes per desplaçament forçós) són faves comptades: qui tira endavant l'educació a la pública actualment i dia a dia (almenys a la secundària) no és majoritàriament personal funcionari.
Potser ara el tant per cent global ha pogut descendir, però t'asseguro que a la secundària quasibé ni s'ha notat, ja que la majoria de places que s'han ofertat a les últimes convocatòries eren places per a la primària, per cobrir la també polèmica "sisena hora". Així doncs, ens estan fent com amb l'AVE i les inversions de l'Estat en infraestuctures catalanes: uns fan un tren que no soluciona cap problema però suposa una gran inversió, i ja poden dir que inverteixen al territori; els altres creen una hora més d'horari escolar, convoquen els mestres per poder-la impartir i de pas, va, convoquem alguna plaça més i així ja podem dir que hem augmentat la plantilla amb números absoluts... A més a més, ara es jubila tota una generació que van entrar al funcionariat en bloc a les últimes grans convocatòries d'oposicions, així que també s'ha de pensar que moltes places de funcionaris no són noves, per dir-ho així: finalment, hi haurà els mateixos funcionaris, però més joves. I qui cobrirà les places dels interins que ja són funcionaris i ocupen, per tant, plaça de funcionari? Bé, i recordem tots els aprovats sense plaça (perquè no existeix)... Aquests tothom els compta ja com a funcionaris, però la veritat és que estan a casa sense treballar... En fi. Un article on podeu veure (si sabeu llegir entre línies) que tot plegat no té perquè representar menys interins o substituts actuant com a docents a l'hora de la veritat, podeu consultar l'article següent http://www.sindicat.net/n.php?n=7343.
Per cert, la meva generació - la de la Educación General Básica-, no va tenir, en general, un bon ensenyament. La pena es, que tot i que s'avançat molt, la distancia amb aquell model encara es curta.
Ningú els pot avaluar, ni posar en dubte. Hi ha una forma fàcil de saber quan un docent mereixeria ser acomiadat o no. Aquells que estiguen en contra de que els funcionaris els puguen fer fora saben que el primer dia els farien fora, per què no compleixen ni de lluny les seues funcions.
Una abraçada
Vicent
Sí que és cert que s'haurien d'avaluar amb més profunditat tots els funcionaris i obrir expedients sancionadors a qui no complesca però no crec que hagem de generalitzar d'aquesta manera i carregar contra tot el funcionariat en general.
A més sembla que les persones que treballem en les empreses privades odiem els funcionaris perque tenen millor qualitat de vida (més vacances,...). Jo visc amb un professor i sé que té més vacances i més sou que jo però també sé que no voldria la seua feina ni regalada. Per altra banda la única manera que els treballadors aconseguim millores laborals és que les impulse el funcionariat. Si ells no aconsegueixen les 35 hores setmanals és impossible que a nosaltres ens les donen mai, si ells no demanen baixes maternals de 6 mesos, a nosaltres no ens les donaran.
Ens calen els funcionaris per moltes (moltes) raons però una d'elles és sense dubte que gràcies a ells, les nostres condicions laborals poden millorar.
Els diners públics només surten dels impostos dels qui treballem a la privada.
Per cert, jo treballe des dels 18, vaig pagar-me la carrera, sense beques perquè treballava, pague la seguretat social, tot i que mai he estat ingressat a un hospital, pague carreteres per les que mai viatjarè i AVE's que probablement mai agafaré, pague l'atur als aturats i les pensions als pensionistes...
I m'agradaria pagar molt més, si així augmentara la qualitat dels serveis que vosté rebrà en un futur... perquè sincerament espere que arribe a vell i tinga una bona pensió, una residència de la tercera edat pública i de bades... i que si es posa malalt, un bon metge, funcionari, que no tinga que preocupar-se de fer hores extres per arribar a final de mes el puga atendre en condicions.
Miquel
Faries bé de no parlar en general.
Jo sempre he estat escolaritzada en escola pública i en sóc una gran defensora. Entenc que el Jordi tingui els seus recels amb moltes de les coses que passen, com la vaga d'avui (que jo no faig perquè no me la crec i menys a segons quins sindicats), però em sembla que no és gens amable amb la generalització. Tampoc entenc que hagi canviat els fills a la concertada "perquè almenys en sap l'ideari". Totes les escoles públiques tenen el seu ideari... en fi, no vull repetir coses que s'han dit abans, però hi ha uns quants comentaris que he trobat certament interessants i en els què coincideixo en molts punts (de la cerdanya), i no em sembla que hagi estat maleducada, només irònica, tot i què precisament la ironia té aquesta dificultat que, segons com i qui, ho pot interpretar erròniament.