Us hi heu fixat que, si voleu deixar un comentari als blocs de Vilaweb, heu de validar un codi alfanumèric abans? El motiu sempre m'ha fet gràcia: prevenir el fet que no t'escriguin màquines, que siguin persones amb dos ulls, amb dos orelles i un nas, les que aportin alguna cosa a allò que has escrit. De fet, qui no ens assegura que rere un bloc no hi ha un robot que s'empesca cada apunt? O potser, una corporació malèfica, d'aquelles que surten a les pelis de James Bond? Almenys pel que fa als blocs sobiranistes, si més no rere alguns d'ells, hi ha persones i ahir en vaig conèixer unes quantes.
Es presentava a Barcelona, a la seu d'Òmnium Cultural, la Xarxa de Blocs Sobiranistes. El Xavier Mir, escortat pel Saül Gordillo i el Victor Alexandre a més del Toni Hermoso i l'Octavi Fornés, feren una presentació impecable. La Xarxa ja compta amb 536 blocs adscrits -almenys fins ahir a quarts de nou del vespre- però vol esdevenir alguna cosa més que una agregador. Es perfilaren un seguit de propostes d'allò més llamineres i útils, penso jo. En primer lloc, la voluntat que la Xarxa esdevingui una associació que fomenti l'ús de les noves tecnologies permetent que creixi el nombre d'usuaris a internet i al món de la catosfera. Això es faria a través d'un seguit de voluntaris que mitjançant seminaris i tallers específics, permetria una difusió més gran de tot aques món i perquè no dir-ho, el reciclatge pels qui les utilitzem. L'altre, la consecució d'un simposi virtual sobiranista.
Una de les raons per la qual em vaig apuntar a aquesta Xarxa, va ser per la transversalitat que oferia. S'allunyava d'una certa endogàmia independentista que sincerament a vegades pot acabar per cansar. Per bastir la nostra independència, hi som necessaris tots: escriptors, veterinaris, farmacèutics, administratius, bàrmans, aviadors... I cal fer posar-se a la feina. El país mai havia estat tant malament. El desig de fer un pas endavant, mai havia estat en boca de tanta gent en grandària d'obertura variable.
El millor de tot plegat, conèixer personalment alguns dels teus lectors i els autors dels blocs que segueixes. A més dels citats, vaig saludar també el Marc Roca i la Sílvia Martínez, amatent lectora d'aquestes planes. També en Marc Vidal hi va fer cap, fent-nos cinc cèntims de les Jornades que està preparant a Granollers. Perdó per tots els què em deixo. En la propera reunió, proposo adhesius amb el nostres llinatges i el nom del bloc que representem.
Cal encoratjar als qui s'han posat davant d'aquest tren que esperem que segueixi viaranys més segurs que els que Adif ara ens proposa, són hores robades a la son, a la família, als amics; hores manllevades per fer una mica més possible la nostra voluntat no de satisfer desitjos romàntics, sinó assolir d'una vegada per totes, la nostra total i absoluta normalitat en forma de país. Endavant!
Una de les raons per la qual em vaig apuntar a aquesta Xarxa, va ser per la transversalitat que oferia. S'allunyava d'una certa endogàmia independentista que sincerament a vegades pot acabar per cansar. Per bastir la nostra independència, hi som necessaris tots: escriptors, veterinaris, farmacèutics, administratius, bàrmans, aviadors... I cal fer posar-se a la feina. El país mai havia estat tant malament. El desig de fer un pas endavant, mai havia estat en boca de tanta gent en grandària d'obertura variable.
El millor de tot plegat, conèixer personalment alguns dels teus lectors i els autors dels blocs que segueixes. A més dels citats, vaig saludar també el Marc Roca i la Sílvia Martínez, amatent lectora d'aquestes planes. També en Marc Vidal hi va fer cap, fent-nos cinc cèntims de les Jornades que està preparant a Granollers. Perdó per tots els què em deixo. En la propera reunió, proposo adhesius amb el nostres llinatges i el nom del bloc que representem.
Cal encoratjar als qui s'han posat davant d'aquest tren que esperem que segueixi viaranys més segurs que els que Adif ara ens proposa, són hores robades a la son, a la família, als amics; hores manllevades per fer una mica més possible la nostra voluntat no de satisfer desitjos romàntics, sinó assolir d'una vegada per totes, la nostra total i absoluta normalitat en forma de país. Endavant!
