Correu Blocs | VilaWeb.cat
xaviermir | Univers Bilbeny - Institut Nova Història | diumenge, 18 de novembre de 2007 | 21:40h

Si dissabte passat vaig estar tot el dia a la jornada organitzada per Òmnium, aquest divendres i dissabte he estat a Arenys de Munt per seguir el VII Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica. Divendres mateix en parlava en aquest apunt. És el primer cop que hi assisteixo i no serà pas el darrer. El simposi és un èxit més gran a cada any que passa. Guanya ponents, guanya assistents i guanya interès. Tot i que les ponències encara s'han centrat en Colom, l'aparició del llibre La vida de Llàtzer de Tormos fa pensar que l'any vinent s'ampliarà notablement el camp d'investigació. Allò que durant anys ha semblat una presa de pèl per a molts és a punt de fer el salt. És possible que tot plegat hagi estat dormint durant tots aquests anys? Naturalment que sí. Si ara afirmem que el Lazarillo de Tormes va ser escrit en català i posteriorment traduït al castellà i que l'autor original va ser Joan Timoneda, la immensa majoria de lectors i lectores d'aquest bloc es preguntaran “i qui és Joan Timoneda?” El desconeixement de la nostra tradició historiogràfica i literària és encara prou gran perquè puguin passar aquestes coses. En el fons, no és estrany.


Quantes persones tenim arreu dels Països Catalans investigant la literatura del segle XVI? Qui s'ha dedicat a aprofundir en les relacions entre el control del poder, la formació de l'imperi espanyol i els inicis de la suposada decadència catalana? Que no és cert que als arxius només hi ha els quatre investigadors treballant cadascú en la seva parcel·la? Que no és cert que revisar la història en els termes que planteja Jordi Bilbeny és una feinada de nassos? De moment, aquest feina de revisió, com que no quadra dins del món acadèmic, l'estan duent a terme persones que treuen hores del seu temps lliure. De moment estem en aquesta fase en què cadascú explica els indicis que ha trobat. Que si uns Baruta a Molins de Rei, que si les arribada beaches a Mèxic, que si l'orxata també a Mèxic, en Pedro de Llanos i en Pere Desplà, que si Ferran Cortès i la creu de Jerusalem, que si Rodrigo de Bastidas i els Ça Bastida; etc., etc.

Pel simposi hi passen metges, economistes, biòlegs, filòlegs, i afeccionats en general. Cada cop hi ha més gent. Només al dinar, més de cinquanta persones. El dia que el món acadèmic hi tregui el cap i comencem a treballar plegats, farem molta més feina. El dia que es pugui disposar de diner públic en forma de beques d'investigació o premis per a treballs fets, el pas endavant serà més ferm. Aleshores resultarà que tothom ho havia vist clar sempre. Avui tots sabem que la figura del Sant Pare no sempre ha tingut els trets que la caracteritzen. Ho sabem perquè percebem que hi ha consens entre els historiadors. Sabem que a l'edat mitjana els papes mataven i feien guerres. I fins ens fa gràcia la llegenda negra dels Borja. Imaginem que Luter no hagués existit o que la contrareforma hagués triomfat arreu fins al punt d'esborrar el rastre del protestantisme. Avui potser no tindríem aquella percepció de consens i creuríem que el Papa sempre ha estat com ara. Potser fins discutiríem si la Inquisició va existir o no.

En literatura, em pregunto què hauria estat de nosaltres si uns quants erudits benestants no haguessin trobat entre la documentació que remenaven unes composicions en una llengua que van anomenar llemosina. Si ells no haguessin remenat allò en un moment que el romanticisme havia fet propícia la recuperació del passat medieval, potser la nostra Renaixença no hauria anat més enllà del felibre de Mistral. A mi tot plegat no se'm fa gens estrany. Però estic parlant de coses que ens superen a molts de nosaltres. Sols no hi podem fer gaire, però val la pena tenir-ho present, treure-hi el cap, anar-hi entrant. Podeu fer una ullada al web de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya o, per començar, poseu Bilbeny al YouTube. Hi ha tota una xarxa de petites però molt prometedores contribucions, una xarxa que al proper simposi, tal com van les noves tecnologies, segurament donarà ja uns fruits molt importants. Mireu, per exemple, el web de Josep Barba, un dels ponents d'ahir, que treballa en l'àmbit de Molins de Rei. És una mostra del que vaig dir en la presentació del simposi, en un text que us adjunto en PDF. Ens hi posem o ens ho mirem des del sofà?

Comentaris: 5
  • Bella, de vós só enamorós.
    Oriol | dimarts, 20 de novembre de 2007 | 00:45h
    Quan he llegit la pregunta de qui era Joan Timoneda? m'ha vingut al cap aquest poema que Raimon va musicar i cantar amb un ritme engrescador i enamoradís.


    Bella, de vós só enamorós.

    Ja fósseu mia!

    La nit i el jorn, quan pens en vós,

    mon cor sospira.



    Tot mon tresor done, i persona,

    a vós, garrida.

    Puix no us vol mal qui el tot vós dóna,

    dau-me la vida;

    dau-me-la, doncs, hajau socors,

    ànima mia!

    La nit i el jorn, quan pens en vós,

    mon cor sospira.



    Tota la nit que en vós estic

    he somiat;

    i quan record sol, sens abric,

    trobe'm burlat.

    No em burleu més: durmam los dos,

    ànima mia.

    La nit i el jorn, quan pens en vós,

    mon cor sospira.



    Bella, de vós só enamorós.

    Ja fósseu mia!

    La nit i el jorn, quan pens en vós,

    mon cor sospira.



    Vós m'haveu fet gran cantorista

    i sonador;

    vós ben criat; vós bell trobista,

    componedor,

    fort i valent; també celós,

    ànima mia.

    La nit i el jorn, quan pens en vós,

    mon cor sospira.



    No us atavieu, anau aixi,

    que prenc gran ira

    si us ataviau i algú prop mi

    per sort vos mira.

    Nueta us vull, gest graciós,

    ànima mia.

    La nit i el jorn, quan pens en vós,

    mon cor sospira.



    Bella, de vós só enamorós.

    Ja fósseu mia!

    La nit i el jorn, quan pens en vós,

    mon cor sospira.

  • Hola Xavier, a propòsit:
    josepblesa | dilluns, 19 de novembre de 2007 | 23:35h

    Joan Timoneda era un editor, impressor, etc de la ciutat de València. Edità algunes obres en català d'altres. Crec que d'alguna obra senyera important en edició de luxe, etc. Fuster diu que era d'origen aragonès, crec. Tanmateix se li coneixen en català algunes -poques- obres. rec que alguna Troba a la marededéu, en concursos que se'n feien aleshores.

    Com pots suposar, no en sóc un entès en la matèria. Des del principi de fer el meu bloc he insistit a bastament, que la llengua estava ben forta fins ben entrat el segle XX. Tot allò de la "Decadència" de la què en parlen els historiadors de la literatura catalana no l'he vista jo. NO arribe a entendre diversos extrems que hi he anant desant:

    Els contractes d'obres eren majoritàriament redactats en català a València. Començament en llatí, 5 o 6 línies i el gruis, i l'important era tot en català. Quan eren en castellà, podríem dir que era merament un "presunte" castellà aproximatiu farcit de catalanades i amb una sintaxi calcada del català.

    En un dels apunts esmente que en una llibreria arís-València vaig trobar un diccionari Llatí-Valencià d'un prevere editat 30 anys després d'Almansa perquè la gent no tenia ni idea d'español.  50 anys després d'Almansa l'Acadèmia de Belles Arts decideix fer les classes en español i ho aproven en Junta.

    Blasco Ibañez no és que fóra molt valencià i havia d'usar el català a bastament per a mobilitzar les masses valencianes perquè no entnien massa el castellà. El Botxí, si t'enrecordes, digué en certa ocasió que els darrers monolingües catalans que van existir eren valencians i que ells els va veure fent la mili. Deia que tot allò de Vic, Berga, etc comparat amb certes comaques valencines no hi havia comparança possible, degut a la incultura, també. Que feien la flexió verbal com els "indis" de les pel·lícules.  I jo, això, ho he vist. I sóc dels '60, no massa major. I he vist els iaios de València dir: "quefe", "hocaldre" etc. és a dir, formes castellanes amb la "j" que no sabien pronunciar amb c, k, etc Com el "maco" d'allà dalt.

    Vinc a dir açò perquè el que diu en Bilbeny pot ser més real que fantasia. Com a mínim, i segons veig en el paperam arquitectònic, el que diuen els literats historiadors no em quadra.

    Cordialment.       

  • Jo no en sé res
    Marc| Adreça electrònica | dilluns, 19 de novembre de 2007 | 15:03h

    És estrany perquè tenia entès, arran d'unes investigacions de la Dra Rosa Navarro Durán, que el Lazarillo va ésser escrit per un tal Alfonso Valdés. No és que em preocupi massa el tema a mi, eh? Però és que m'ha sorprès molt la tesi aquesta que defensa la catalanitat del 'Lazarillo'. A veure si tens raó i tal com dius "allò que durant anys ha semblat una presa de pèl és a punt de fer el salt"; jo ja tinc ganes de veure-ho saltar i estic convençut que si aquesta teoria té una base sòlida, generarà un gran rebombori. D'altra banda, si només és una pantomima, seguiran passant els anys i per a molts, això seguira essent una presa de pèl com una casa de pagès, apte, només, per a quatre fanàtics. El temps dirà.
    Salut.
    • La majoria no en sabem res
      xaviermir | dilluns, 19 de novembre de 2007 | 20:19h
      Penso que caldria fer una revisió crítica a fons de les relacions entre els censors i la literatura, amb molta informació del context històric, els ulls ben desperts, i molta desconfiança en l'ús i la interpretació de la documentació. Si més no, tot allò que en Jordi Bilbeny diu en aquest darrer llibre és fonamentat i coherent. Construeix una tesi alternativa que es mereix ser tinguda en compte. Queda molta feina per fer, però no es tracta tant d'arribar a una prova irrefutable (que potser no tindrem mai) com de tenir el màxim d'elements possibles per poder valorar diferents hipòtesis. Llegeix-lo i escriu-ne la teva opinió. I si coneixes bé el Lazarillo, amb més raó encara, perquè tens feina avançada.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 41 visites
  • Aquesta setmana: 194 visites
  • Aquest mes: 1734 visites
  • Des de l'inici: 605838 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 78 visites
  • Aquesta setmana: 533 visites
  • Aquest mes: 5867 visites
  • Des de l'inici: 1535572 visites

Últims 40 canvis

Arxiu

« Abril 2014 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930    
RSS 2.0 RSS Comentaris