Un diumenge el meu pare i la meva mare ens van portar a mi i a la meva germana, a donar un tomb per Barcelona,però aquesta vegada no va ser anar a la Plaça Catalunya o Ramblejar o visita el Casc Antic.Si no que ens va dir que aniríem a veure un senyor que estava al carrer assentat des de feia molts dies.Jo, com a nen que era li vaig preguntar per que.
Ell em va dir, que aquest senyor estava assentat al carrer i fins i tot dormia no per que no tingués diners- com vaig suposar jo-,si no per que davant on estava era la presó i allí dins havien uns senyors,que no havien robat ni fet cap mal i feta,no ha vaig entendre.Sempre havia pensat que els dolents els tancaven a la presó,per això li vaig insistir a mon pare que em digues la veritat que ja era gran-tenia 12 anys-,ell va insistir, i jo també, al final em va dir que el que havien fet aquest senyors era no pensar com els que manen, i que per això estaven a la presó.No ho vaig entendre - tenia 12 anys-,per pensar diferent?,o sigui si jo soc del Barça i el Javi- un amic meu- es del Madrid puc anar a la presó?,ell per acabar la conversa em va dir que mes o menys.
Quant varem arribar hi havia una munió de gent al seu voltant parlant amb ell, i a l´altre vorera, hi havia Jeeps de la Policia.Vaig pensar que la Policia hi era per evitar que aquest senyor entres i traies en els seus amics - nomes tenia 12 anys-,però no va ser així. A partir d´aquell dia em vaig interessar per aquell home,i maltractava en el meu pare a preguntes.La pregunta mes recurrent va ser era si esta allí assentat aconseguiria quelcom. Ell va dir que el que pretenia amb aquell acte era consciència a la gent del carrer,de que allò li podia passar a qualsevol persona, i mes si era català.
Varem anar a veure´l mes d´un cop, i fins i tot parlàvem amb ell,i en una de les visites i petites converses que varem tenir, es va dirigir a mi i en va dir.A la vida potser el que vulguis,però per damunt de tot has de donar-li un sentit, el meu sentit es lluitar per les persones que volen que tu quan siguis gran puguis dir el que vulguis sense que et passi res, per que dir el que un pensa mai pot ser dolent,encara que pensi el contrari que tu.Vaig pensar que tenia raó, que si jo era del Barça i el meu amic del Madrid,no passava res i podíem continuar sent amics-tenia 12 anys-.
Ara nomes li puc donar les gracies al meu pare per haver conegut a una persona,que hem va donar aquest consell, que he intentat seguir tota la vida.
