Divendres
vaig participar a la taula rodona sobre “Blocs
polítics: Una nova forma de participació ciutadana”, en representació
del web col·lectiu d’opinió política Olla de Grills [Quo Vadis Olla?].
Dirigit
pel periodista David Miró i
acompanyat de Saül Gordillo, representant els blocs
periodístics i Miquel Iceta, representant els
blocs de polítics, a mi em va tocar la quota de blocs ciutadans de
temàtica política. [Programa
del curs].
Això
dels blocs m’ha portat a participar en alguns events d’aquest tipus. En el seu moment va ser al
programa L’Internauta de Catalunya Ràdio (apunt del bloc de L'Internauta), també la nit electoral de
Tots Sants a Can Vilaweb [Dos anys fent política en
xarxa]. [Mp3 del programa L'Internauta del 18 de març de 2006].
La
veritat, prefereixo escriure que no pas parlar en públic, però si els fets t’hi
porten, fas un esforç i “endavant les atxes” (que diria el mestre Sisa). De tot
s’aprèn, i això és l’important.
Si
alguna conclusió en vaig treure és
que un projecte com l’Olla de Grills
interessa més del què ens podem pensar. Els blocs individuals van fent
camí, però hi ha un cert estancament, i projectes col·lectius i d’una temàtica
concreta tindran els pròxims temps molt interès (a l’igual que els blocs
corporatius per a empreses, associacions,...). Els blocs de polítics -en
un sistema de llistes tancades com el nostre (defensat efusivament per l’Iceta)-,
no aconsegueixen captar interès més enllà dels convençuts i, quan tenen més
interès és quan tracten temes personals i quotidians, no pas política de partit
pura i dura (de consigna!).
Un
altre aspecte important, crec, és aconseguir el màxim de transversalitat d’opinions, per tal de poder arribar a un públic
heterogeni -cosa difícil en un mitjà com Internet on qui busca informació ho fa
de forma activa, anant directament a la font que li interessa-.
Mentre escoltava les altres
intervencions, em va venir una idea al cap que em té obsessionat: Si en un
primer moment l’èxit va ser fer el salt dels mitjans tradicionals a Internet
(com a eina de difusió d’informació i opinió, entre altres), crec que ara és el
moment de traspassar la informació que la ciutadania està creant a través
d’Internet als mitjans tradicionals. És a dir, fer el salt al paper! El xup xup que es crea a la xarxa arriba a un
públic molt concret, tot i que hi hagi molta gent connectada i, només quan els
mitjans tradicionals o els polítics se’n fan ressó, es pot dir que arriba a la
gran majoria. Per tant, cal donar un pas més i fer arribar la gran quantitat (i
de gran qualitat) d’informació que es crea a la xarxa a molta més gent, cal fer
el salt al paper! Mentre pensava amb això, em vaig començar a apuntar en un
paper un llistat de blocs que -recentment- han fet el salt de la xarxa al
paper, i no era gens menyspreable: L’Aeroplà del Raval, Quimi Portet, el
filòsof Alcoberro, Centpeus, un dels membres d’Això Toca i, en certa manera, el
llibre Nació.cat de’n Gordillo.
Internet,
com a eina, evoluciona, i els primers a avançar-se als fets poden fotre-se-la,
però també poden triomfar. I, aquí és on vull arribar, cal arriscar. Qui no
arrisca no pisca! I, no podem deixar d’avançar, en un espai comunicatiu com el
català, tant farcit d’autoodi i menyspreat sense raó de ser.
NOTA: Si voleu
participar a l’Olla de Grills, aquest és un bon moment, poseu-vos en contacte
amb mi (markusrv@icab.cat) o envieu un
correu electrònic a colaborar@olladegrills.cat
.
[Envia’l a La Tafanera]
[Envia’l a
Politi.cat] [Envia’l
a Remoume.net]
