Internet és l’eina més potent que existeix actualment per a crear opinió i, en conseqüència, per fer política de base, des de fora dels partits polítics. L’opinió política a través de la xarxa crea debat polític, que arriba a periodistes i polítics.

L’Olla de Grills ha estat i és una plataforma molt potent d’opinió política més o menys transversal. Va néixer com un bloc i es va renovar en forma de web. Però, sempre ha estat una plataforma d’opinió política oberta a tothom, amb l’únic requisit de no tenir un càrrec polític.

La història d’aquest projecte va començar com qui no vol la cosa, amb un simple comentari en el meu bloc llançant la idea a l’aire. A partir d’aquí, cadascú hi va dir la seva i es va anar creant de forma anàrquica. D’això ja en fa més de dos anys, quan començava a néixer el què s’ha acabat denominant el web 2.0, o web social. En aquell moment -fa quatre dies, però a la xarxa és molt de temps!-, tot just començava a agafar forma el fenomen dels blocs com a espais d’opinió. De diaris digitals n’hi havia ben pocs i gens elaborats. Per tant, la possibilitat de crear opinió a través de la xarxa encara estava en un moment molt primari. Aquesta, entre d’altres, va ser la clau del seu èxit. Un èxit que es podia palpar tot navegant per la Catosfera i veient que molta gent tenia l’Olla com un enllaç en els seus preferits, a més de trobar-se en els primers llocs dels rànquings de visites de la Catosfera.

Però, el temps passa molt ràpidament a la xarxa i, darrera seu, un llistat immens de canvis, de transformacions, que fan que “o t’adaptes, o desapareixes del mapa mental virtual”. I, aquí -crec- és on es troba actualment l’Olla de Grills. Molts canvis, massa, han dut a un carreró sense sortida a aquest projecte. [NOTA: No pretenc ni donar-lo per acabat ni fer una simple queixa, simplement estic pensant en veu alta, per saber on ens trobem, cap on volem anar i quin sentit té tot plegat].

Per què ha baixat l’interès i l’activitat a l’Olla de Grills? La situació ha canviat, i molt, en aquests dos darrers anys. Quan va néixer l’Olla, no existia tot el què explicaré a continuació. Alguns membres de l’Olla, i altra gent, vam iniciar un nou projecte, la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS). Aquesta nova eina s’ha convertit en l’agregador de blocs -no genèric- més important de l’espai .CAT. Amb la XBS i amb un augment immens del número de blocs de temàtica política, l’Olla ja començava a trontollar. Podies navegar per moltes més firmes llegint la XBS que no pas l’Olla, per tant la pluralitat d’opinions també creixia, i la quantitat d’informació també. A la XBS l’han precedit i seguit altres tants agregadors com partits polítics hi ha. Cada partit té el seu propi agregador de blocs, per tant ha anat prenent cos una altra forma de fer el seguiment polític de la Catosfera. Amb tot això, el número de blocs polítics i de polítics ha anat creixent exponencialment. En tot aquest temps també ens hem trobat en un altre fenomen: El naixement dels confidencials polítics (ex: Busot,...) i la seva posterior conversió -disfressada o no- en diaris digitals (Directe!, ElSingularDigital,...), amb espais d’opinió política en format d’articles d’opinió o de blocs incorporats als diaris. I, finalment, el darrer “obstacle” en què s’ha trobat l’Olla es diu Poliblocs. Podríem dir que Poliblocs també ha nascut de la generació de l’Olla, ja que els seus dos fundadors, d’alguna forma o altre, han estat vinculats a l’Olla de Grills. Amb això no estic fent una crítica a Políblocs, simplement deixo constància de la situació en què ens trobem. Què fa Poliblocs? Doncs, fa un recull periodístic de la catosfera política (de partits) -és d’aquí d’on extreu la informació-, però, des de fa poc temps, també publica opinions de blocaires que no són militants de cap partit polític, a més de tenir una secció de firmes més o menys constant de periodistes (i d’altres) anomenats “Poliblocaires”.

Veient tot aquest panorama, poques paraules calen per a entendre que la situació de l’Olla de Grills és crítica (definitiva? No ho sé!). Tenim agregadors que aporten molta més informació, tenim diaris de blocs polítics, tenim blocs de polítics i tot en grans xifres. Com podem sobreviure a tot plegat? Com a mínim, hi hem de pensar! Com diré més endavant, algun espai ens queda. I, en tot cas, la feina ja l’hem feta, no és imprescindible sobreviure perque si. Si aquest projecte acabés un cicle, de ben segur que els seus membres seguirem fent feina des d’altres plataformes. Ja s’ha vist que no estem aturats. D’iniciativa no ens en falta!

Pel camí han passat una quinzena de Grills (nom “afectiu” amb què ens anomenem entre nosaltres), la majoria amb bloc propi, alguns han anat caient pel camí, d’altres s’hi ha anat incorporant recentment, d’altres -per mil motius, tots igual de respectables- escriuen excessivament poc (i jo m’hi incloc) per a poder mantenir un cert ritme d’interès. Les tres o quatre reunions presencials que hem tingut -i mitjançant les quals ens hem anat coneixent-, van servir en un primer moment per revolucionar l’Olla, convertir-la en un web d’opinió política potent, però ja cap al final, no han aportat solucions a l’estancament en què ens trobem. Hi ha hagut idees i discussions útils, però no les hem dut a la pràctica. De motius n’hi ha, com estem veient. No es pot forçar la màquina, però si que ens hem de parar a pensar “Quo vadis Olla de Grills?”.

Quin objectiu hi havia darrera l’Olla? Doncs, sense ser pretensiosos, pretenia ser el què diu el subtítol, és a dir, pretenia ser una “Think Tank transversal, no partidista i virtual”, un espai d’opinió política, fet i pensat des de fora dels partits polítics, on el fet de crear una comunitat d’opinions impedís els defectes en què es pot trobar un bloc personal: No parlem de temes personals, el fet de ser comunitari fa que es mantingui un nivell de redacció més o menys elevat, es crea debat polític sempre des del respecte i s’aconsegueix que el lector no sigui d’una ideologia molt concreta -com pot passar en blocs personals o en agregadors de partits polítics-. Amb tot, hi ha hagut problemes importants: Les opinions de l’Olla moltes vegades no han estat originals, en el sentit que l’escrit originari ja estava penjat en el bloc personal del seu autor -i, aquí m’hi incloc jo, també- i, en certa manera, hem utilitzat l’Olla per a fer publicitat dels blocs personals, cosa que li ha restat credibilitat.

Un altre problema que hem pogut detectar -i, en certa manera, es podria preveure- és que, com passa en tot projecte col·lectiu i desinteressat, la feina que hi ha darrera i que no es veu -que és molta- s’ha repartit a parts desiguals. Hi ha qui hi ha dedicat molts esforços i d’altres que no tants. Això, amb el temps, provoca una certa fatiga col·lectiva.

Durant aquest temps ens hem vist obligats a negar l’entrada a persones que podrien haver aportat actius molt importants, però el fet de ser càrrecs polítics en actiu ha estat motiu suficient per no traspassar un dels fonaments que diferenciaven l’Olla d’altres projectes d’opinió política. Penso en el cas d’un blocaire que ha acabat convertint-se en alcaldable, i quan ja el teníem “fitxat”, ens vam haver de fer enrera, contra la nostra pròpia voluntat. I, no ha estat l’únic cas. Aquest aspecte l’hauríem de reconsiderar o, com a mínim, buscar alternatives de participació a gent molt vàlida que pel fet de tenir un càrrec no poden participar. Per exemple, i ja n’hem parlat alguna vegada, es podria incorporar un qüestionari o entrevista, o permetre l’opinió de tant en tant a càrrecs polítics, sempre deixant constància del càrrec i buscant la transversalitat. Com a límit infranquejable està el fet de no fer propaganda de partit. Això, en aquest projecte, no hi té cabuda!

Un altre debat important que ens hem trobat -i que no hem acabat de solucionar mai- ha estat sobre si l’Olla ha de tenir una tendència ideològica més o menys concreta o no. És a dir, en un primer moment, l’Olla volia ser un espai de debat polític transversal, on qualsevol opinió era ben acollida, amb la qual cosa s’aconseguiria tenir un lector heterogeni, bàsic per marcar la diferència al què es cou a la xarxa! Però, els fets viscuts ens han portat a aglutinar una comunitat de blocaires al voltant del Catalanisme -de tot l’eix ideològic, esquerra/dreta-. Dir que l’Olla és un web independentista és simplificar molt la situació, en tot cas és un web amb opinions catalanistes, que entenen la comunitat catalana com una nació -sense entrar en quin n’és el territori-, i que mereix més capacitat de decisió. En l’última reunió, vam arribar a la conclusió que el lema que ens podia identificar a tots era “Tenim el dret de decidir”. Per tant, es pot definir l’Olla com un web catalanista o, si més no, un web on tots els membres entenen el poble català com una nació i li reconeixen el dret de decidir. A partir d’aquí, hi caben moltes interpretacions.

I, arribats a aquest punt, jo opino: O ens reinventem o tanquem la paradeta!

Cal que ens adaptem als canvis de la xarxa. Un projecte que fa dos anys era en certa manera revolucionari o, si més no original i amb gran interès, ara és obsolet -fins i tot tenim el format de l’Olla totalment desatès-. Volem continuar? Té sentit? Què volem aconseguir?

No podem pretendre, ni ho hauríem de voler, competir amb els nous diaris digitals de l’espai .CAT, ni amb la gran quantitat de blocs personals i de blocs (de) polítics, ni amb els agregadors de blocs, ni amb el diari Poliblocs. Repeteixo, cal saber què volem aconseguir i tenir clar que ho podem aconseguir. Cal saber com fer-ho, tenir un objectiu clar i no malgastar esforços pel camí, havent-hi tants projectes interessants com hi ha. La nostra feina és altruista, voluntària, però no podem malgastar esforços en un projecte obsolet -si és que és així-. Cal valorar els mitjans de què disposem i fins on estem disposats a arribar. En l’hipotètic cas que decidíssim tancar la paradeta, en cap cas ho hauríem d’interpretar com un fracàs, l’Olla ha fet (i fa) la seva feina i ha obert camins a molts altres projectes -la XBS i Poliblocs en són els més destacats, a més del gran nombre de blocs personals nous que s’han anat creant (un dels canvis que he notat amb el temps és que molta gent que feia comentaris als primers blocs ha fet un salt qualitatiu i ha obert el seu propi bloc)-.

Un bloc o web comunitari té actius que un bloc personal no té. La pluralitat d’opinions fa que el lector sigui més heterogeni, per tant es pugui arribar a un públic més gran i les opinions puguin calar amb més força. La qualitat de la redacció està més cuidada, no és el mateix dir-ho a casa teva que en un club on hi ha més gent i no tothom pensa com tu.

Es podria valorar la possibilitat -com ja hem comentat alguna vegada- d’assignar uns dies concrets a cada Grill per a publicar articles. Es pot valorar la possibilitat de crear un qüestionari -amb una pregunta per Grill-, que s’enviaria a algun personatge conegut, i se’n publicarien les respostes. Es pot valorar la possibilitat de permetre la participació d’algun càrrec polític, que per la seva vàlua intel·lectual pugui aportar debat polític (en cap cas partidista). Es pot valorar la possibilitat d’obrir un “bloc obert” on es poguessin publicar opinions dels lectors que només vulguin escriure molt de tant en tant (a l’estil “cartes al director”, però interactiu i en constant evolució). Es pot valorar la possibilitat de redistribuir-nos les tasques internes. Es pot intentar -i, això m’agradaria especialment- obrir el ventall de firmes a ideologies més distants entre si, com per exemple catalanistes propers a ICV i al PSC. Es pot intentar ampliar la quota femenina, ja que estem sota mínims -tot i que no és cap prioritat-. Es pot obrir un canal potent de política internacional, ja que considero que és un espai molt verge en l’actual Catosfera.

Es pot fer tot això i molt més, però cal que ens redefinim. Cal obrir un debat públic sobre l’Olla de Grills. Si us plau, opineu, opinem tots els Grills i els lectors de l’Olla, i decidim finalment quina resposta donem a la pregunta “Quo vadis Olla de Grills?”.

_{NOTA: Vull deixar clar que parlo a títol personal, en cap cas en nom de l’Olla de Grills.}

Salut i llibertat!

Marcús