Ja m’imaginava que podria haver-hi les reaccions que hi ha
hagut en l’apunt
anterior. Aquest apunt el començava dient que: “Un dels primers exercicis que ens han proposat
al curs de Periodisme Digital-UOC -a part de començar a estudiar els
primers temes- és fer una petita presentació del nostre perfil personal i
profesional. Doncs bé, com que aquí al bloc encara no m’he presentat mai
gaire sobre mi mateix, ho transcric. Com veureu està fet en castellà, ja que
l’idioma en què s’imparteix aquest curs és aquest. Per això, moltes de les
coses que aniré penjant a partir d’ara referents al curs segurament seran en
castellà. Fins i tot m’anirà bé per practicar una mica, que el tinc molt
rovellat;-“)
Aquest paràgraf és el que ha portat als comentaris que esmentava que, en resum, venien a dir aquestes coses: Un bon amic em diu que es tracte d’una renúncia i que deixarà de llegir els escrits que pengi en castellà. Una col·lega blocaire em parla de realisme, de ser internacionals i del sempre debatut tema dels ERASMUS, per justificar que a les universitats catalanes s’empri el castellà en aquestes ocasions, i que a Suècia -per exemple- es fan les classes en anglès i no passa res.
Bé, doncs ara explicaré la meva opinió al respecte que,
potser, no agradi ni a uns ni als altres, però és la meva opinió i la dic. [Segueix]
En primer lloc, penjaré aquests escrits que originàriament hauré fet en castellà sense cap transcripció, qui els vulgui llegir que els llegeixi i qui no que no ho faci. De la mateixa manera que si dongués una conferència a l’Argentina i la volgués difondre al bloc la posaria en l’original, doncs en aquest cas el mateix. Per exemple, el company blocaire Saül Gordillo penja les seves col·laboracions al setmanari Catalonia Today en el seu original en anglès, i no veig que passi res.
Una altra cosa és si trobo bé que un curs de
Pel què fa al comentari de Suècia, en el sentit que equipara la situació del castellà aquí amb la de l’anglès allà, no la trobo encertada: Trobaria encertat impartir el curs en anglès, ja que és la llengua internacional per excel·lència (ex: el recentment fundat “Barcelona Graduate School of Economics”), però no és el mateix cas, ja que el curs no es fa en castellà per difondre’l amb el mateix objectiu, sino perque es considera el castellà llengua pròpia de Catalunya, i no és el cas. Si és per negoci, també el podrien impartir en portuguès o en xinès, que també hi ha molt parlants en aquests idiomes. Per tant, la raó de fer-ho en castellà no em sembla del tot encertada.
Lligat amb aquest aspecte m’agradaria recordar dos coses
que va dir Montilla en el seu discurs d’investidura. Una molt encertada i
l’altra gens. L’encertada va ser quan va reconèixer que no s’expressava prou bé
en català i que era un aspecte a millorar, tot recordant que el castellà el sap
tothom a Catalunya, cosa que no passa amb el català, per la qual cosa està
justificada la discriminació positiva en favor del català. La que no va
encertar, a parer meu, és quan va dir que a Catalunya hi ha dues llengües. No,
i rotundament no. A Catalunya hi ha unes 200 llengües (no en sé el número
exacte), totes igual de respectables, sense cap mena de diferència, però només
hi ha una llengua pròpia. No trobo encertat ni dir que Catalunya té dues
llengües pròpies ni dir que només hi ha dues llengües, oblidant les altres. A
Catalunya hi ha una llengua pròpia i es parlen moltes altres llengües. Això em
porta a un exemple: A Gales, per exemple, tenen un idioma propi, el galès, i un
altre idioma molt parlat, l’anglès, però Gales no forma part d’Anglaterra, sino
de
Tornant als ERASMUS, per una banda crec que s’ha d’informar en origen que a Catalunya es poden trobar (tot i que s’haurien de trobar) que les classes s’imparteixen en català, per tant si esculleixen aquest destí, no es poden sentir enganyats. El què no es pot permetre és que en deu classes diferents, si hi ha un ERASMUS en cadascuna d’elles que no entén (o no vol entendre) el català -tot i saber que això és possible que es dongui-, provoqui que la resta d’alumnes no puguin exercir el seu dret a rebre les classes en l’idioma propi de Catalunya. És ben sabut que Catalunya està a la cua en el tema de l’anglès, però això donaria per tot un apunt sencer.
També relacionat amb la llengua, i concretament en relació amb els conflictes que es donen de tant en tant a TV3 per canviar del català al castellà quan l’interlocutor és castellanoparlant, considero que caldria subtitular-ho al català, i per una simple raó: Al món hi ha dispersos 200.000 catalans emigrants que no tenen perque conèixer el castellà, però que poden saber el català i poden voler veure la televisió del seu país d’origen, per tant, i per simple deferència envers ells, crec que s’hauria de subtitular tot al català.
Bé, m’ha sortit un escrit molt poc ben estructurat, però
espero que algunes idees hagin quedat clares. En fi, que si tinc algun escrit
del curs de
Salut i llibertat!
Marcús
Evidentment, pots escriure en la llengua que vulguis, només faltaria... De tota manera, jo no crec que sigui gaire positiu que editis posts en castellà, primer perquè de veritat et costa tant de traduir-los? i segon perquè en el fons el què fas és reproduir la renúncia al dret que en teoria hauries de tenir de fer el màster de la uoc en català (o és que la UOC no és la Universitat Oberta de Cataluny;. per cert que justament avui mateix en parlo breument, al meu bloc) i de no haver-lo de fer en castellà, cosa que és una imposició lamentable per part d'una universitat pública (no?) catalana. I això és el pal de paller, amic Marcús. El fet que la uoc utilitza només el castellà per a la gran majoria dels seus màsters. Oh, que moderns i guais que són a la uoc. Coi que els facin (com tu mateix dius) en anglès, si han de ser tant moderns, o que els facin almenys en castellà i català a l'hora (ja veig l'Albert Riera fent campanya pel bilingüisme real als màsters de la uoc, vinga albertillo!).
En resum, que al teu bloc (on l'elecció és exclusivament teva) assumeixes la imposició del castellà de la uoc (on l'elecció evidentment no és pas culpa teva). Per tant, penso, t'equivoques. Ei, que tampoc no passa res, però és bastant simptomàtic de com som els catalans (i també els catalans, com nosaltres, sobiranistes). Tots renunciem sempre, encara que no vulguem, encara que creguem que no estem renunciant. Renunciar per què no hi ha res a fer... doncs mira, és la vida, però renunciar en un bloc personal... jo no ho trobo bé (tot i que naturalment respecto la teva decsisió, no fotem, i no dubto de les teves idees ni res de res que t'hagin pogut dir, que no ho sé). Només això, crec que és un petit error, un error simbòlic. Apa, perdona si m'he fet pesat. Salut i endavant amb el màster!
Tens tot el dret a escriu-re en castellà, tant al curs en qüestió com al teu bloc. El teu compromís amb la llengua catalana està fora de qualsevol dubte. El país no necessita màrtirs, ni talibans de la llengua. El que necessita són persones que utilitzin el català amb normalitat, tant a la seva vida privada com professional.
Fer un drama d'una cosa com aquesta no porta enlloc, i demostra que molts catalanoparlants tenen molt poca seguretat en ells mateixos i en la llengua del nostre país.
Jo sí que llegiré els teus apunts en castellà (a mi també em cal desrovellar el meu castellà). Endavant, doncs, i que el curs de l'UOC et vagi molt bé i et sigui profitós.
Ben al contrari, d'acord amb el què assenyales, amb això que anomenem bilingüisme a Catalunya trobo un problema ben gros. La llengua d'aquí és el català, encara que no ho vulguin reconèixer alguns. Hi ha moltes coses no reconegudes oficialment que són ben certes, no sé a què tanta submissió a una oficialitat que té tantes feines a negar realitats.
Si algú nega que el català és la nostra llengua -ni que sigui el president, o molts ciutadans- aquí apunto el què penso d'aquest bilingüisme (i suposo que de qualsevol): Jo, l'únic que conec és el bilingüisme del manual de l'invasor; que, entre altres coses va colant aquesta paraulada, mirant que soni bé, i així intenta acabar amb la llengua del país; entre altres coses. Els hauriem de fer estudiar un d'aquests manuals perquè vegin clar què és el que pretenen.
La llengua pròpia, però, no s'acaba per parlar altres llengües, ni una ni 200. Sinó per oblidar o deixar que t'oblidin quina és la llengua del teu país. Una altra manera és acceptar aquesta bestiesa de bilingüisme. Tampoc és acceptable el salt que algú fa del bi al multi.
Salut i llibertat!
Tant si la gastes poc com si la gasten molt.
Una cosa és la llengua d'un país normal i sobirà, respectada al seu propi territori com toca, que no ha estat perseguida i substituida pel castellà des de l'Estat.
I altra el coneiximent d'idiomes i la seva pràctica i que la lengua internacional en el cercles acadèmics per exel.lència siga l'anglés.